Menorca acumula el 85% de les incidències comunicades a les Balears a Endesa per a l’aïllament de suports de torres elèctriques. La revisió d’aquests suports l’efectúa l’Agència Menorca Reserva de Biosfera juntament amb Agents de Medi Ambient del Govern balear, que cada any analitzen milers d’aquests punts de suport per determinar quins són perillosos per a les aus. Com cada any, aquesta revisió s’està fent ara, al llarg dels mesos de primavera i estiu per a aquells suports que encara no han estat supervisats. Un cop feta la revisió, el Govern envia a Endesa les dades demanades perquè faci l’aïllament dels punts detectats en el termini màxim d’un mes. L’objectiu final és protegir totes les torres elèctriques que puguin suposar un perill d’electrocució per a les aus.
L’acord amb l’elèctrica està en marxa des de fa més de cinc anys, i ha permès l’aïllament de milers de punts fins ara. Segons dades del darrer any a nivell balear, Menorca va comunicar el 85% d’incidències, Mallorca el 14% i Eivissa l’1%.
L’electrocució a torres elèctriques és una amenaça que afecta una part important de les espècies d’aus que viuen a la Reserva de Biosfera de Menorca. Encara que és un problema conegut ja des de fa força anys, la seva solució no està sent ni ràpida ni fàcil, i afecta a més algunes de les espècies més amenaçades del territori, com ho són la gran majoria d’aus rapinyaires: el milà real, l’àguila peixatera, el soter, el falcó peregrí, el xoric o l’òliba, així com a altres espècies com la gavina camagroga o el corb.
Amb més de 28 línies de distribució i una longitud propera als 1.000 km, les línies elèctriques a Menorca són presents a tots els racons i hàbitats de l’illa, afectant la seva rica biodiversitat i convertint-se en la principal causa de mortalitat del milà real, una espècie catalogada a Espanya com a perill d’extinció.
Durant l’any 2023 s’ha realitzat el control d’onze línies elèctriques i d’un total de 2.535 suports, per acò s’ha comptat amb la col·laboració dels agents de medi ambient del Govern Balear. A 93 d’aquests suports s’han trobat aus mortes, un total de 119 exemplars. L’espècie més abundant trobada morta ha estat la gavina camagroga, amb 41 exemplars, seguida del corb, amb 24 exemplars, i del milà reial, amb 5 exemplars. També s’han trobat altres espècies com ara soters, falcons peregrins i miloques.
No totes les línies elèctriques tenen la mateixa perillositat, ja que aquesta depèn de les característiques tècniques del suport, de la seva situació orogràfica (sent més perillosos aquells suports situats a la part alta d’un turó), de l’hàbitat on es trobin, i evidentment de la quantitat d’aus que hi ha a la zona, encara que el factor clau en la perillositat són les característiques tècniques del suport.
Per quantificar aquesta perillositat es fa servir el nombre d’aus trobades mortes per cada 100 suports revisats. Les dades mostren que aquest valor varia entre 30 aus mortes per cada 100 suports a la línia de la Mola de Maó, o 23 aus mortes a la línia des d’Alaior cap al sud, fins a valors molt baixos d’1-2 aus mortes a la línia de Son Bou o a la línia de Ferreries.
Les actuacions anuals de control de les línies elèctriques tenen un efecte important sobre la conservació dels rapinyaires insulars, en reduir el nombre d’aus mortes per electrocució. Tot i açò, l’objectiu hauria de ser aconseguir aïllar tots els suports de l’illa i evitar que qualsevol au mori per electrocució.
