Miriam Triay / Ciutadella – Carmen Vivó, la reconeguda pintora autodidacta nascuda a Ciutadella, dissenya, des de fa més de dues dècades, un ventall cada any. Un complement més, per a les festes de Sant Joan, representatiu del que suposen aquestes dates tan significatives per al municipi de ponent, i a través d’una mirada senzilla, acolorida i detallista. Tres adjectius que defineixen molt bé tant a l’artista com al seu art. Des del setmanari hem pogut conversar amb ella amb motiu del ventall d’enguany, que el poble ja pot trobar a la venda a diversos llocs: Casa Fullana, Loteries des Pins i Pinzell Restaurant.
Com sorgeix el fet d’emprar aquesta curiosa superfície per a les seves pintures?
Tot va començar amb una proposta de na Rosa Herrera Piris, de l’antiga Impremta des Racó. Qui em va demanar, fa uns vint-i-cinc anys, que fes un ventall dedicat a les festes de Sant Joan. Ella sabia de la meva passió per aquesta festa. Una que seguesc des d’un petit balcó, on observ i disfrut de les festes. No m’agraden les multituds, i per açò no solc estar a peu de carrer durant Sant Joan. Però m’encanta observar la gent, fixar-me amb els petits detalls, viure la festa, i pintar-ho. És la meva mirada santjoanera.
El primer ventall em va costar fer-lo, no n’havia fet mai. I tenia por que no quedés molt bé. Però el resultat final em va agradar. Evidentment, no era res de l’altre món, però n’era el primer. Després d’aquest, vaig decidir que cada any en faria un, i aniria millorant i superant-me amb ells.
Per què va decidir de fer-ne un cada any?
Per diversos motius, però els principals, que m’agrada i m’estim molt Ciutadella i les festes, i m’agrada pensar que deix una empremta en aquest sentit. I d’altra banda, que em fa il·lusió que hi hagi diverses persones que en fan la col·lecció. Que cada any esperen el ventall, i el guarden, tinguent tots els que he anat fent. És el que més m’agrada de fer-ne.
I com ho pinta, és a dir, com prepara el dibuix per anar en el ventall?
Em donen una tela amb les mesures del ventall, i jo ho pint damunt aquesta. Després l’enviam a una fàbrica de València, que ens confecciona els diversos ventalls amb la pintura. I quan ens envien els ventalls fets, els distribuïm als diferents llocs on estan a la venda.
Com definiria el ventall d’enguany?
És un ventall diferent i especial. Està dedicat al caixer senyor, Carlos de Salort Pons, i a la seva família que, al final, n’és també la meva. A més, que presenta una gamma cromàtica molt significativa: negre, gris, blanc i vermell. Per jo, els colors més elegants que existeixen. I és que en el ventall es representa l’elegància, el respecte, des de la tradició, el passat de les famílies nobiliàries durant les festes. El fet que abans la gent s’arreglava i vestia amb elegància. Uns atributs que, per jo, no s’haurien de perdre.
Una mirada cap al passat representada des de la felicitat característica de la festa, és clar. Perquè un somriure és senyal de generositat. I no hi ha res més polit que açò.
A més, també hi ha un detallet molt significatiu per jo, i dedicat al meu fill, en Pepe Torrent. Perquè ell sempre pintava persones elegants, vestides de negre. I al ventall d’enguany, apareix un petit ventall dibuixat, com si hagués estat pintat per ell. Com un homenatge. Per jo l’art es defineix de moltes maneres, però si crida l’atenció, és que és bo. I el que feia en Pepe cridava l’atenció. Era un gran artista.
