És repetit fins a l’embafament i és dit de moltes maneres volent expressar el mateix: el tret més alt de la intel·ligència és la bondat; bondat i intel·ligència haurien de ser sinònims; la bondat és la màxima expressió de la ment. Ampliau el repertori, fugiu de definicions simplistes: “No hi ha grandesa on no hi ha simplicitat, bondat i veritat.” Gràcies, Tolstoi. “L’home que cultiva la bondat, mai pensa en fer mal a ningú”. Mercès, Ciceró. “Aquell que s’ocupa en excés de fer el bé no té temps de ser bo.” Merci, Tagore. Primer de tot, la bondat ha de ser anònima. El tigre no va dient tot el temps que és un tigre, ho diuen només les seves accions sobre el cérvol, el búfal, el porc senglar, el jaguar. La bondat ha de ser universal. Ara s’estila una bondat que es mou en un espai tancat, en el si d’una tribu, dins l’espai clos d’un grup. Aquesta bondat està afectada per allò que jo en dic la síndrome de la model. Brigitt Höss, una famosa model alemanya descoberta per Balenciaga, era filla del carnisser d’Auschwitz, Rudolf Höss. Quan es va retirar, un periodista va descobrir el parentiu que havia intentat ocultar i la reacció de la model va ser qualificar son pare com una de les persones més bones del món. Si ens han tractat bé són bones persones, si ens han tractat malament són males persones. No, la bondat ha de ser universal. La bondat absoluta no existeix. Dinam a can Pau Faner. Un dinar colossal cuinat per na Rosa que té com a colofó final uns deliciosos rubiols de crema regats amb la blancor fina del floreti. Acabam parlant d’aquest tema. En Pau Faner posa com a exemple el dia que va guanyar les oposicions a professor a Madrid. Uns pocs van sortir havent guanyat la plaça. La immensa majoria se’n va anar amb la cua entre les cames. Si volem traçar el nostre camí, un desig legítim, farem mal a d’altres persones. Serem dolentes per açò? La vida és combat, com diu Albert Camus. Sempre acabam fent mal a qualcú. És inevitable. Caminam damunt la gespa i esclafarem un poriol. Menjam una deliciosa perdiu amb col i abans un caçador ha hagut de matar l’animal. Ni els vegetarians ni els vegans se’n salven. Quan l’arada del tractor o l’aixada del pagès cava la terra matarà cucs i animalons variats. El tema del bé i del mal ha fascinat i tret la son a filòsofs i escriptors. Robert Louis Stevenson va escriure un llibre terrorífic i clarificador. A L’estrany cas del Doctor Jekyll i Míster Hyde un científic descobreix una poció que permet el desdoblament de la personalitat en una part bona i en una porta dolenta. Vladímir Nabókov va fer una radiografia genial i gràfica d’aquesta dualitat humana. Segons l’escriptor rus, el doctor Jekyll no és bo al cent per cent, ni, per la seva banda, el senyor Hyde, a pesar de ser un assassí despietat, no és dolent en la seva totalitat. La bondat absoluta no existeix i, per tant, per la mateixa regla de tres, la maldat absoluta tampoc no existeix. Hi ha persones que estimen el poder, n’hi ha d’altres que tenen el poder d’estimar. Ningú és bo del tot. Ningú és dolent de forma absoluta. En una societat dual com és l’occidental és una subtilesa difícil d’assimilar i d’acceptar. Només us diré una cosa. No feu cas als papanates que presumeixen en públic de ser bones persones i fixeu-vos en les seves obres, en les seves accions. Jutgeu, llavors.
PAPANATES. Castellanisme. Ximplet, taujà.
