Ignasi Ponsetí neix el 13 de juny de 1914, a Ciutadella. Són pare és Miquel Ponsetí Bibiloni (1885 – 1976) i, sa mare, Margalida Vives Fedelich (1887 – 1969). La parella s’ha casat l’any 1910. Al cap de poc temps, el 1917, en vistes que no prosperen a Ciutadella, decideixen marxar a Mallorca i, finalment, a Barcelona. Els estius, sense deixar d’estudiar, Ignasi ajuda a son pare, rellotger, a temps parcial. L’any 1930, entra a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys a la Facultat de Medicina de la UB, el jove comparteix els estudis amb l’activitat social i cultural, i dóna classes de biologia i de química als treballadors i estudiants lliures de batxillerat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Ignasi no milita a cap partit polític, encara que se sent pròxim a ERC. En la guerra, les columnes militars necessiten metges. Ignasi Ponsetí sent un compromís amb la República i amb Catalunya, que l’impulsa a engrossir les files de doctors voluntaris. El 1938, Ponsetí és ascendit al grau de capità metge i treballa a l’Orfenat Ribas de Barcelona. El 4 de febrer, passa la frontera per Prats de Molló, evacuant els ferits de l’hospital d’Olot i arriba a l’hospital de Béziers, on treballa com a metge. Embarca en el Mexique rumb a Veracruz. Quan Ignasi Ponsetí ha estalviat 1.000 dòlars fent de metge a Mèxic, posa rumb al nord i acaba a Iowa City, que serà el seu lloc en el mon. El primer contacte a la ciutat és el Dr. Steindler, cap dels serveis d’ortopèdia de l’Hospital, adscrit a la Universitat. L’any 1947, Ignasi obté la ciutadania nord-americana i es consolida a Iowa, com a metge, com a investigador, com a professor, ja plenament dedicat a la traumatologia i l’ortopèdia. La primavera de 1952 o 1953, segons les fonts, Ponsetí viatja a Londres per estudiar la escoliosi infantil d’inici precoç. Abans de tornar a EUA, fa una aturada a Barcelona, de la que ha marxat fa 14 anys. Hi va per veure la seva família, els pares i germans, i la seva filla. La vida a la Universitat d’Iowa es complementa amb la vida de professor internacional conegut arreu del mon. En aquesta època es casa amb Helena Percas. L’any 1957, Ponsetí és escollit per formar part d’una comissió de científics ortopèdics per tal d’establir centres d’investigació dedicats a l’estudi de trastorns musculars esquelètics a dotze facultats de medicina i introduir un enfocament més científic a la cirurgia ortopèdica. Ell és el creador del mètode que porta el seu nom per tractar els denominats peus bots dels fillets, un mètode que avui s’empra arreu del mon. El març de 1984, Ponsetí és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, de la que havia estat alumne cinquanta anys abans. El rencontre amb Ciutadella té lloc el gener de 1985, amb la imposició de la medalla d’or. En agraïment, ell institueix la beca Ponsetí – Percas per a estudiants de Menorca i que es manté entre 1990 i 1992. Ignasi mor el 18 ‘octubre de 2009, als 95 anys d’edat, a causa d’un vessament cerebral mentre treballava, com cada dia, a la Universitat d’Iowa.
Si tenen interès en conèixer la biografia extensa d’Ignasi Ponsetí poden trobar-la a Portella Coll, Josep. Ignasi Ponsetí Vives, el metge que curava fillets. Llibre d’Exilis V. Menorca segle XX, n. 18. Maó, 2014
