Miriam Triay / Ciutadella – Sis mesos després d’haver parlat per darrera vegada amb el representant de la confraria de pescadors, el patró major, Xavier Marquès, hem tornat a la seva barca de bou, per poder actualitzar la situació de la pesca a Menorca. Si el novembre passat, encara no sabien ni tan sols els dies que podrien pescar, ara, i en plena campanya de pesca, iniciada el febrer, ja saben molt més. Fet que no treu els interrogants que se segueixen obrint, intentant entendre moltes de les polítiques que s’estan portant a terme, referents a la pesca. Així, quina és la situació actual de la pesca a Menorca?
Quines són les normatives que enguany afecten la pesca?
Enguany ens han llevat més dies de pesca. En principi, quedarem damunt 130-135 dies. Que són molt pocs. De fet, quan des d’Europa van començar amb les restriccions, pensàvem que quedaríem en 160 dies / l’any -és a dir, que deixarien de restringir arribats aquí-, i ja vam considerar que eren pocs.
Tenint en compte que vam començar la campanya d’enguany al febrer, i comptant els dies festius i que no sortim per mala mar, manteniment o el que sigui, podrem pescar fins a mitjan setembre. Un mes en què encara hi ha molts turistes, i en què la gent vol menjar peix d’aquí. I no en tindrà, perquè les barques de bou no tindran més dies de pesca.
Ens n’anam a devers uns sis – sis i mig mesos de pesca. Una restricció que ens sembla extrema, ja que, encara que el Mediterrani estigui malmès -motiu pel qual Europa començà, en un primer moment, a restringir la pesca-, el mar de les Balears està força bé, i no fan falta tantes restriccions. A més, que som molt poques barques les que pescam. No ens poden posar en el mateix sac que altres bandes, com, per exemple, Múrcia o Almeria. A les Balears potser som 20 barques, i allà 200. No té cap sentit patir les mateixes mesures.
Si el peix de les Balears està bé, per què hem de tenir les barques amarrades més de quatre mesos?
A més d’aquestes restriccions en dies, hi ha alguna altra mesura nova o que destaqui?
Sí, enguany tenim un problema afegit a tot açò. I és que s’ha implantat un cupo de quilos de gamba a pescar. Però no s’ha fet per zones, o per barques, no; tot el Mediterrani té el mateix cupo, i una volta acabat, ja no es pot pescar més gamba. Açò què vol dir? Que si pel que sigui a Menorca la gamba està més amagada, i es comença la campanya més tard, si a altres llocs han tingut la sort de començar abans, i ja han pescat els quilos permesos, nosaltres no caldrà ni que comencem a pescar, perquè ja no podrem. No té cap sentit. Perquè aquí no haurem pescat res de gamba. Mentre que potser, a Múrcia, s’hauran omplert les barques. Està bastant mal fet.
De la manera que ho plantegen, és una loteria, i una empresa no pot viure d’aquesta manera, i amb aquesta incertesa constant.
Quines conseqüències creu, a part de les evidents, que han portat aquestes normatives?
Entre altres coses, que la gent ja no mengi peix d’aquí. Perquè directament no n’hi ha prou. I que s’acostumi a menjar el de fora. Un peix que arriba de qualsevol manera, amb preus molt més baixos, i suposant una competència deslleial per nosaltres. Perquè si jo, com a pescador, de barca de bou, estic obligat a emprar un tipus de xarxa, a pescar una quantitat limitada de dies, i a unes zones determinades, no pot ser que després vengui peix pescat de fora sense tenir cap d’aquestes restriccions presents. Perquè a mi em suposa un esforç molt més gran, i una quantitat molt menor de producte.
El que ens fa por a les confraries ara, és que la gent ja s’està acostumant a menjar peix de fora… al final, els humans som animals de costums, i després és mal de fer tornar-los enrere. I aquest a la llarga serà un problema seriós. Perquè cada vegada hi haurà més gent que ja no menjarà peix d’aquí, perquè per falta d’aquest, s’haurà acostumat al de fora que, entre altres coses, és més barat.
La veritat és que no acabam d’entendre molt bé per què funcionen així. A vegades sembla que volen que la pesca desapareixi. Nosaltres estem d’acord en que moltes de les mesures que s’han aplicat són necessàries, sobretot en un inici, però ara, que veim que estan funcionant, que els peixos creixen més, i n’hi ha més… per què seguim restringint? Arribarà el moment en què ens sortirà més a compte tenir la barca aturada al port, que treure-la a pescar.
A més, s’ha de tenir present, que no som els mateixos pescadors que fa vint anys, cada vegada som menys. Ens estan llevant dies, i pescadors. Què és el que volen exactament?
I, d’altra banda, com ja vaig dir a l’entrevista del novembre, no té cap sentit que tinguem les mateixes restriccions els pescadors de les Balears que els de Múrcia. Perquè ni la mar és la mateixa, per molt que estem en el Mediterrani, ni el nombre de barques, ni res. Les condicions són diferents, i, per tant, les normatives també ho han de ser. La zonificació, diferenciar la mar per zones, és molt important.
I des del Govern Balear s’ha fet alguna cosa? Pel que ens comentava el novembre, els havien de donar unes subvencions que no arribaven per problemes burocràtics… què ha passat finalment?
Que, per sort, ens han arribat. El passat mes d’abril.
El problema principal va ser que es va plantejar malament l’accés a aquestes ajudes, i després nosaltres no contestàvem al que demanaven, però perquè ho havien demanat amb la campanya ja feta, i evidentment no podíem tornar enrere en el temps. Però amb el canvi de govern, de partit polític, ens van assegurar que mirarien de fer el possible. I sembla que així ha estat. Vam haver de gestionar i entregar més papers, però finalment, ens han pogut donar la subvenció què demanàvem.
Són ajudes perquè l’empresa pugui seguir funcionant, tot i les noves mesures. Molts tenim barques aturades més de quatre mesos, per tant, què feim? Hem de poder seguir-ho mantenint tot. I no podem pescar.
Pel que sabem, aquest pla de normatives al Mediterrani acaba enguany… què esperau per al futur? O què demanaríeu?
Esperam un canvi. Clarament. Començant, sobretot, i no m’agrada gens parlar de política, per un canvi en el poder. Ara hi ha eleccions, i tenim l’esperança que el pròxim comissari entengui la nostra situació. Sigui del color que sigui, ens és igual. Que es mostri receptiu a conversar i entendre. A més, que veim molt important, separar Medi Ambient de Pesca, com ja es fa a Espanya, on tenim un ministeri concret per Agricultura i Pesca. Són realitats que van de la mà, però diferents. I s’han de tractar com a tal.
Amb açò, també esperam que de cara a l’any que ve s’estudiï si realment és necessari seguir restringint, o si així, els resultats ja són prou bons com per a afluixar. Que, almenys, s’estudiï. I que hi hagi un cert equilibri. Nosaltres som els primers interessats en què la mar estigui bé, però també feim feina d’açò. Per tant, l’únic que demanam és que, si les coses funcionen, ens donin un poc de màniga ampla. Que després resulta que no funcionen? Doncs que estrenyin. Sense problema. Però que no estrenyin d’entrada.
I açò, aquest sentiment d’opressió que tenim, no només passa a nivell de pesca, ja ho vam veure no fa gaire, com els pagesos sortiren a manifestar-se contra les normatives europees. Passa en general. Ens estan estrenyent cada vegada més. Nosaltres entenem i som partidaris del fons d’aquestes normatives, la voluntat de cuidar la mar, però tampoc s’han de fer disbarats. Que no sortirà a compte ser pescador, prest.
Creu que la pesca té els dies comptats?
Vull pensar que no. Però com que tot canvia, i tan ràpid… és molt mal de dir. Perquè, a més, veim un problema molt més gran, més important que normatives i lleis, i són les persones. No hi ha gent feinera, gent que vulgui endinsar-se dins aquest tipus de feines. I ja no parl només de pesca i agricultura. Sinó també d’altres feines que complementen. Com mecànics de barca, torners, mestres d’aixa… si parlam del món de la pesca, és clar. Jo moltes vegades em trob amb problemes que no puc aclarir aquí, i he d’anar fora, perquè no hi ha gent. Si algú vol ser pescador, entre tot, no li surt a compte. Per açò, cada vegada som menys.
