Itziar Lecea / Ciutadella – Esther Mascaró i Bernat Casasnovas fa poc més d’un mes que van començar la seva etapa política com a regidors a l’oposició pel PSOE Ciutadella. La marxa de Carol Cerdà i Pedro Capó va fer que els dos independents pugessin a la llista i assumissin el càrrec institucional. Sense experiència prèvia en política, tant Mascaró com Casasnovas es mostren il·lusionants amb aquest nou camí, tot i que són molt conscients de les dificultats que envolten l’exercici polític i la lentitud de la maquinària institucional. No obstant, les ganes, i una visió molt personal de la política, els han empès a donar una passa endavant per un objectiu que ells veuen comú: servir a Ciutadella.
Qui és Bernat Casasnovas?
En Bernat Casanovas Mercadal es defineix com una persona a la qual mai li van estirar els estudis, tot i que amb 23 anys va fer una especialització en protètic dental, assolint resultats extraordinaris. Però l’esperit inquiet i el qüestionament de l’educació, el van dur a fer feina en hostaleria. Una feina que, assegura, li agrada des de sempre i li permet viatjar per tot el món. A més, es defineix com una persona “cuidadora”, pel que ha anat encadenant experiència fins a fer feina de majordom per a persones de molt alt nivell. Tanmateix, fa un any i mig va tornar a Menorca, tot recuperant la gestió de l’hotel familiar. “Va ser en aquest moment que se’m va oferir entrar dintre d’aquesta iniciativa política, cosa que mai m’havia plantejat. Que jo no em consideri polític no lleva que sigui una persona observadora del que passa al meu voltant, així com tenir una opinió. De totes maneres, no som una persona a qui interessin les etiquetes, el que vull és escoltar als altres, veure quina energia em transmeten, com fan les coses, i llavors jo m’enduc una opinió. Si només em guiés per les sigles polítiques, crec que em perdria a persones fantàstiques només per estar a iniciatives diferents de la que se m’ha ofert a jo.”
Pel que fa a donar el sí a la política, comenta que “vaig decidir entrar perquè, qui em va venir a cercar, em va transmetre honestedat i transparència. I sempre he cregut que tenc una opinió del que passa des de la barrera. És molt fàcil criticar als polítics, però és que són els nostres vesins, amics o, fins i tot familiars; i vaig creure convenient poder fer alguna cosa i implicar-me. Observar i veure què és realment estar en política, i veure també el resultat del que es pot assolir. No és fàcil començar una iniciativa i que acabi tal com tu l’has imaginada. I passa moltes vegades, perquè les possibilitats no són les que un voldria.”
Qui és Esther Mascaró?
Mascaró ha estat periodista tota la seva vida, fins que fa tres anys ho va deixar. Ha treballat a la revista turística Hosteltur, al diari Qué! a Palma, al Cap de Ponent, a Televisió Espanyola, a Ràdio Nacional i a Ràdio Popular. I també a El Iris. “L’ofici que jo coneixia, pel qual m’havia preparat i al qual li trobava un sentit, ja no el veig. A banda, també vaig sentir la necessitat de fer un canvi vital, deixar l’estrès i la responsabilitat en un moment en què la retxa que separa informació i publicitat ja no és tan clara, i no hi estava d’acord.”
Pel que fa a animar-se a donar la passa per entrar en política, Mascaró comenta que “quan m’ho havien proposat abans, sempre tenia una excusa molt bona que era el fet de ser incompatible amb l’exercici periodístic. Els interessos es mesclen molt fàcilment i es conten les coses com un volen, no com han estat, perdent la responsabilitat periodística. Però consider que jo sempre l’he tinguda, a aquesta responsabilitat, pel que mai he volgut mesclar periodisme amb exercici polític. Quan em van venir a cercar, em van transmetre també aquesta confiança que comenta en Bernat, i vaig veure’m en un moment en què havia deixat el periodisme, pel que vaig pensar que era un bon moment. A més, va ser una època en què s’es-tava gestant la llei de Benestar animal, amb la qual m’agradaria fer-hi feina a nivell municipal, en un moment en què també Consell i ajuntaments estan mostrant una sensibilitat envers el tema.”
El primer mes d’experiència
Les primeres setmanes com a regidors, els han servit per entrar un peu a la institució municipal. “Ara mateix hi som més d’oients, no és fàcil entrar dintre d’una institució. I, quan hi ets dins, t’adones que tot és molt complicat administrativament. Podria ser més senzill, però entenc que s’han de seguir uns camins”, comenta n’Esther.
“Passa, també, que detectes un tema problemàtic per la societat, i el planteges, però és complicat fer-hi feina des de l’arrel, que sol venir de fa temps. Pel que es cerca una solució ràpida”, apunta Casasnovas. “Crec que cercar solucions ràpides, que han de poder ser executades en un període curt de temps -com una legislatura-, és contraproduent. Crec que cercar solucions d’aquesta manera, ens priva de poder fer feina de manera conjunta, apolítica. I si una iniciativa no es pot fer en un temps d’una legislatura, però és apolítica, ens hauria de ser igual si ho comença un partit i ho acaba un altre. Açò és la visió sana de la política, que avui en dia és difícil trobar perquè tothom frisa, precipitant solucions que potser no són les que més ens convenen a tots.”
Per Mascaró, aquest plantejament hauria de ser prioritari, a l’hora de prendre decisions dalt la sala. “Açò seria una situació ideal, però el sistema està muntat de manera que funciona amb majoria numèrica. El que crec que hauria de ser és que, si som 21 regidors, els 21 hauríem de fer feina pel poble, independentment dels partits i programes presentats. Però el sistema és el que és. I estic convençuda de què les 21 persones que som a l’Ajuntament, hi som per fer feina pels altres, no en tenc cap dubte. El tema és com ho feim i a què donam prioritat. Però pot ser molt fàcil arribar a acords, en el fons tots volem el mateix. I, de fet, hi ha moltes coses que s’aproven per unanimitat. Ens uneixen moltes més coses de les que ens separen. El sistema, però, no deixa de ser el que és.”
Plantejant iniciatives
Així com n’Esther deixa molt clar que la Llei de Benestar animal va ser un dels motius per entrar en política, en Bernat planteja una visió més global pel que fa a iniciatives que li agradaria dur a terme. “Quan desgran les idees que pugui tenir, m’adon que solen ser idees que són apolítiques, que poden ser bones pel conjunt. Per açò, independentment dels colors, sé que ens millorarien la vida a tots. Com dur-les a terme? Algunes són més amples, més mediàtiques, però d’altres són molt més discretes. A banda, crec que em ficaria en moltes coses, però d’una manera oberta, senzilla, atacant els problemes i cercant les solucions, encara que siguin solucions que s’hagin de gestar a poc a poc i no es puguin dur a terme durant una legislatura.”
Mascaró apunta que “en Bernat té la capacitat de veure les diferents visions d’una realitat, el que és molt útil en política, on es donen solucions molt semblants al mateix problema.”
Responsabilitat de govern
La possibilitat d’una moció de censura durant la present legislatura s’ha estat gestant des de fa mesos. I Mascaró i Casasnovas són conscients de què, tot i haver entrat com a oposició, poden acabar en govern.
“Quan et proposen anar a una llista, és perquè et veus al paper de governar, abans del d’oposició. En el moment immediat després de les eleccions, no va ser possible un pacte d’esquerres. Però crec que ara sí que seria possible, perquè hi som. Es xerra de la moció de censura, però crec que el nom no ha d’implicar sempre censurar a algú. I, personalment, crec que ara mateix, a Ciutadella, és així. El govern actual fa el que pot, bonament, amb el que té”, comenta n’Esther.
Ella mateixa assumeix que “les institucions estan fetes per ser governades per una majoria. Tanmateix, entrar a l’oposició també et dona un marge per veure com funcionen, realment, les institucions per dins, i adaptar-te. Especialment, si vens de l’empresa privada, on moure un paper no és tantíssim complicat. I és complicat encara que tothom, polítics i funcionaris, tenguin la voluntat de servir. Ho diu molt bé la regidora de serveis socials, Àngels Torres, quan comenta que ella té 30.000 caps, que som tots els ciutadellencs i ciutadellenques. Tanmateix, és un compro-mís que he agafat per 3 anys, i després ja vorem.” En els mateixos termes xerra en Bernat, qui coincideix amb Mascaró en el fet que “la política no es pot convertir en un ofici.”
