Itziar Lecea / Ciutadella – Xec Bosch Salord forma part d’una de les nissagues més extenses de la pagesia menorquina, la de l’amo en Pau d’Alagairens. Tanmateix, la mirada profunda, la reflexió intensa i el moviment pausat d’en Xec denoten una diferència substancial amb la resta de persones que, com ell, fan feina al camp. I és que, tot i ser un pagès vocacional i compromès, la pulsió que el mou defora de les tanques és l’art. En concret, la pintura, que practica des del confinament que vam viure l’any 2020. Aquests dies es pot veure a Sa Cooperativa del Camp una exposició de Bosch, on el cavall n’és el protagonista.
Una sensibilitat insòlita
Des de petit, en Xec Bosch, que és actualment l’amo del lloc d’Albranxella, al terme des Migjorn Gran, es va sentir atret per la creativitat i el dibuix, però mai s’hi va dedicar de manera seriosa. “Mai vaig anar de petit a classes de dibuix, però sempre m’havia agradat dibuixar.” Tanmateix, sempre ha tingut la necessitat d’expressar sobre el llenç els seus sentiments, la seva sensibilitat cap a la consciència de fer el bé, el respecte pel medi ambient, els animals amics i l’entorn rural al qual pertany. De fet, és òbvia la connexió que manté amb la seva feina a través de les seves obres, essent el cavall una de les fonts d’inspiració més gran.
Va ser durant el confinament que el talent innat per a l’art va emergir en Bosch, impulsat també per l’artista Verónica Arellano, directora del Centre d’Art Xalubinia, que es va posar en contacte amb ell i el va afegir a un grup que treballava a distància tècniques artístiques. Va ser aquella connexió de pandèmia que va empènyer a Bosch a fer-se alumne d’Arellano. Estampació, gravat, oli, tinta… van començar a alternar entre les hores que en Xec dedicava a la finca, on hi té cavalls i vaca autòctona menorquina. L’art aportava a la pagesia, i la pagesia va acabar per aportar també a l’art.
L’oli de tractor com a eina
I ho va fer en forma de material amb el qual fer feina, quan es va adonar que podia reutilitzar l’oli del tractor per a les seves pintures. “Va ser un flaix que em va venir, traient l’oli del tractor. És un material negre, dens, i vaig pensar si en podria fer alguna cosa.” Arellano el va empènyer a emprar aquest material, molt acord amb l’esperit inquiet de Bosch, sempre atent a experimentar amb noves tècniques. Va ser la seva professora qui el va guiar en aquest procés d’experimentació per poder arribar a tenir un material realment útil per emprar a les seves pintures. Un procés, assegura, que va xalar tant com el fet de pintar.
“Ha estat molt polit veure el camí fet des d’aquell flaix fins a poder pintar. Han estat moltes hores de mirar amb quins tipus de paper, de tela, materials, funcionaven millor, pitjor, o no funcionaven gens. Fins a arribar a cop segur per emprar els materials adequats, han estat moltes proves, moments de frustració, però també d’alegries.” Apunts, proves, mescles de colors amb tintes xineses, fotografies, reflexions, paciència i molt d’interès han donat fruits com el de les seves obres eqüestres, un dels seus temes principals. A més, Bosch n’ha deixat registre de tots els processos, de manera que ha aconseguit tenir un arxiu de tècniques que l’ajuden a mirar endavant en el seu camí artístic. “El pintar m’encanta, hi prenc molt de gust, però el procés d’experimentació, que segueix, no atura, és igual de gratificant. Segur que sortiran altres coses prou interessants.”
La relació amb el cavall
“Record que, quan devia tenir uns cinc anys, va desaparèixer del lloc on vivia, a Son Salomó, i em van arribar a trobar al cap d’unes hores dintre de l’estable del cavall, el semental de la família que nomia Swing. Enfora d’haver-me fet mal, van veure com durant aquelles hores havia vetllat per jo, cuidant-me. Va ser una connexió que s’ha mantingut en el temps, pel que hi tenc molt de respecte pels cavalls i molta admiració”, explica Bosch. Aquesta connexió, que s’ha mantingut i augmentat amb el temps, l’ha duit a posar el cavall en el centre del seu art. De fet, la figura equina, els ulls en especial, són els protagonistes de moltes de les seves obres, i de les que es poden veure a l’exposició que ha muntat Sa Cooperativa del Camp.
Cal dir que Bosch és també un cavaller de Sant Joan experimentat. “Fa 31 anys que surt a la qualcada”, comenta. Una festa que ha viscut també a través de la família, ja que el seu germà Pau Bosch, l’amo de Son Planas, va ser Homo des Be l’any 2012. Cavalls, però també figura femenina, diferents tècniques, materials i un punt de vista molt especial, que només una persona del camp, lligada per complet a la natura, al paisatge i a la terra, és capaç de transmetre amb l’autenticitat amb què Bosch ho fa a les pintures que es poden veure des d’aquesta setmana al local de Sa Cooperativa del Camp.
