Ramon Cavaller neix el 20 de juliol de l’any 1916. És el fill major del matrimoni format per Josep Cavaller Piris i Margarita Triay Mayans. Després de Ramon, la parella té n’Andreu (1918), i finalment, en Josep (1921). Arran del naixement d’aquest, Margarita mor. Ramon Cavaller, com els seus germans, estudia al col·legi salesià i es gradua batxiller per l’Institut de Maó. Quan comença la guerra ell té vint anys. Són pare, l’apotecari Cavaller, té la farmàcia oberta i és el Director del Museu de Ciutadella. Arran del fracàs del cop militar contra la República, els dirigents conservadors són represaliats. Ell, en Ramon, farà la guerra ajudant a la farmàcia de son pare i fent de sanitari a l’hospital de Ciutadella. Ramon es casa en plena guerra, ho fa el 1938 amb Maria Sintes Anglada (Ciutadella, 1919–2002), filla de Josep Sintes Moll, en Pepe de s’Elèctrica, propietari de l’Eléctrica Ciudadelana, que havia estat jutge municipal. La parella té quatre fills: Josep Ignasi (1939), Margarita (1942), Maria Àngels (1944) i Maria Lluïsa (1947). Ramon Cavaller marxa a Barcelona per seguir estudis superiors, encara que sembla que després els continuarà a València. Tot i que no ho podem confirmar, sembla que la carrera elegida és la de Dret. No la completa i torna aviat a Ciutadella. Aquells primers temps, l’ocupació de Cavaller és la de practicant. Quan surt el setmanari El Iris, la vinculació entre Josep Al·lès Quintana i Josep Cavaller Piris, fa possible que el primer director del nou mitjà sigui el jove Ramon Cavaller. És una dedicació purament altruista, que manté durant uns anys. El 1948, Ramon i la seva família marxen a Bilbao. Ell ha entrat de director en una agència de viatges. Malgrat que canviarà d’empresa durant aquests anys, valgui per a la nostra referència l’agència Iberia, on desenvolupa el gruix de la seva activitat professional. Tanmateix, la família mai no deixa de passar els estius a Ciutadella, en una torre que tenen a baix de tot del passeig de Sant Nicolau, transformada amb els anys en una casa gran i manté la presència a través dels seus escrits a El Iris. L’etapa basca dura quinze anys. El 1964 torna a casa i canvia d’activitat. Crea una empresa i entra en el mercat immobiliari. Això no obstant, Ramon mai no deixa d’intervenir en la vida social del poble: la promoció del turisme, l’estudi i la divulgació de la gastronomia popular quan ningú no li donava importància, l’activitat cultural. A part de la seva feina periodística, l’aportació escrita de Ramon Cavaller a la cultura menorquina se centra en dues obres, una referida a la vida portuària a Ciutadella i l’altra dedicada a divulgar la cultura gastronòmica popular: Conversacions de Baixamar es publica en dos números, el 104 i el 110, de Panorama Balear (1982) i La cuina de Menorca també surt en dos números, el 14 i el 21, de la col·lecció Quaderns de Folklore (1984 i 1985). El primer, prologat per Josep Borràs, es publica el 1984, i es dedica a la cuina de pesca i caça i a la cuina pagesa. El segon, introduït per Lluís Ripoll, que apareix el 1985, abasta el món de la rebosteria menorquina tradicional, tant la casolana com la que es vincula a les celebracions tradicionals.
