Ja fa quinze dies que hem entrat de ple al mes de festa de Ciutadella. Perquè, com sabem, Sant Joan no és només dia 23 i dia 24 de juny, sinó que els preparatius, replecs, enfornades i hores dedicades a què tot surti el millor possible, no entren només dins dos dies.
Aquest cap de setmana passat, el nucli de la festa s’ha traslladat al lloc de Son Àngel, on la família Bosch ha rebut a amics i coneguts per fer net es Be de Sant Joan. Aquest cap de setmana que entra, la festa ja serà enmig del poble. I, si en el cas de Son Àngel, la responsabilitat de què tot sortís bé era seua, ara ens toca a tots els ciutadellencs i ciutadellenques -i també als visitants de fora- assumir aquest paper. Ho deim i repetim cada any, però de seny n’hem de posar entre tots.
No només per assegurar que la comitiva pot fer el recorregut establert sense problemes; o per fer festa amb alegria, però també amb un poc de mesura, on tothom pugui tenir en el seu racó per xalar. Sinó, també, per mantenir l’essència del que és la nostra festa. De saber els perquès de tot allò que passa, dels sentits i sentiments que comporta, de respectar i estimar un dia únic, encara nostre.
La millor manera de preservar qualsevol cosa, com bé sabem els menorquins, és estimant allò que ens envolta. Donant a conèixer el que ens identifica. I compartint, dintre dels límits cívics, un dels dies de major alegria de l’any.
