Giordano Bruno va ser un va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Com a filòsol i astrònom va proposar un univers infinit amb un nombre infinit de mons habitats per animals i éssers intel·ligents.
Entre altres obres, el 1584 va publicar tres obres en forma de diàlegs per exposar les seues idees sobre l’univers. Va ser 40 anys després de l’obra de Copèrnic.
A la primera (La cena de le Ceniri-el sopar de les cendres) diu que totes les coses de la Terra es mouen amb la Terra. Una pedra tirada des de dalt d’un pal torna al pal encara que la nau estigui en moviment.
A la segona (De la causa, principi et Uno) presenta un univers infinit i diu que hem de cercar la divinitat no lluny de noltros sino al nostre interior.
A la tercera (De l’infinito universo et Mondi) explica que l’univers és infinit. Es mostra la portada original. Hi ha edicions espanyoles.
Als diàlegs Bruno elimina les esferes planetàries de Ptolemeu, Considera la Terra un astre més amb moviment i considera l’univers infinit, homogeni. El Sol és una estrella i les estrelles són Sols. Considera l’univers infinit en espai i temps. Es mostra contrari al judici final perquè l’univers és estable i permanent.
El 1592 va ser acusat d’heretgia i finalment el 1600 va ser condemnat a la mort a la foguera per la inquisició romana. La condemna va ser per afirmacions teològiques i contra la fe catòlica. No per creences astronòmiques com la defensa del heliocentrisme.
Totes les seues obres van ser incloses a l’índex de llibres prohibits el 1603.
TERCER DIÀLEG: SOBRE L’UNIVERS INFINIT I ELS MONS (1584)
Aquesta obra es presenta dividida en cinc diàlegs entre 4 personatges principals Filoteu (etimologia: amic de Deu) que exposa les idees de Bruno, Fracastorio, un metge, Burchio un personantge peripatètic imaginari i Elpino, un jove alumne. Al darrer diàleg s’hi afegeix Albertino, un opositor més preparat que Burchio.
El primer diàleg comença així:
Elpino: Com és possible que l’univers sigui infinit?
Filoteo: Com és possible que l’univers sigui finit?
Elpino: Preteneu que és possible demostrar aquesta infinitud?
Filoteo: Preteneu que és possible demostrar aquesta finitud?
Elpino: Quina extensió és aquesta?
Filoteo: Quin límit és aquest?
Fracastorio: A l’assumpte, a l’assumpte, per favor. Massa ens n’heu tingut pendents.
Burchio: Entreu tot d’una a algun tipus d’argumentació, Filoteo, perquè m’he de divertir escoltant aquesta faula o fantasia.
Fracastorio: Amb més modèstia, Burchio. Què diràs si la veritat finalment et convencés?
Burchio: Encara que això sigui veritat, jo no ho vull creure, perquè no és possible que aquest infinit sigui entès pel meu cap ni digerit pel meu estómac, encara que, per dir-ho així, voldria que fos tal com diu Filoteo, perquè si, per mala sort, passés que jo caigués d’aquest món, sempre trobaria algun lloc.
…
A les seues obres Bruno ja va plantejar l’existència d’altres sistemes solars i de planetes extrasolars que fa poc s’han començat a descobrir.
