Pere Melis Pons neix a Ciutadella el 23 de desembre de 1924. És el fill major de Domingo Melis Monjo (Ciutadella, 1892) i Catalina Pons Camps (Alaior, 1897). La família de Ciutadella profundament catòlica i la d’Alaior, republicana. Ell es cria dintre del catolicisme militant de son pare. De fet, com una premonició, neix als locals del Círculo Católico, del que era conserge el pare. Pere Melis comença els seus estudis al col·legi salesià. Durant la guerra, com els fillets de la seva edat, no va a escola. Es passa el dia a casa i devora tots els llibres que li cauen a les mans. Acabada la guerra, Pere entra al seminari i al cap d’un temps decideix fer-se salesià. Marxa a Osca per ingressar a un centre salesià. Deixa la vocació el 1946. Després de recuperar la salut a Ciutadella, torna a partir, aquest cop per fer de mestre a un nou col·legi salesià que es crea Madrid, és el 1947. Després de complir el servei militar a Osca, torna a Madrid. El 1952 es casa amb María Nebot. En aquella casa naixeran els seus fills: Joan (1953), Maria Auxiliadora (1956), Isaac (1959) i Pere (1963); el benjamí, Francisco, ja naixerà a Ciutadella. Quan els metges els van aconsellar mudar-se a prop de la mar per tractar la malaltia de la filla, la família decideix tornar a Ciutadella (1964). Entra com a professor al col·legi salesià. Hi farà feina durant vint-i-set anys, els quinze primers com a professor de Ciències Naturals, i dotze anys més, com a professor de català en el segon grau d’EGB. Ja a Menorca, a més de la seva activitat laboral, Pere Melis desenvolupa una ingent acció social vinculada sobretot a l’educació i a l’església. L’anomenada de Pere ix d’haver-se dedicat del tot a la divulgació de la cultura i la llengua menorquina. El primer escrit públic de Pere Melis surt el novembre de 1979 al setmanari El Iris. La seva gran aportació va ser la seva secció diària al diari Menorca que, sota el títol genèric d’Espipollant (1981 a 2003), amb gairebé set mil articles que serveixen per rescatar i explicar mots antics, dites, costums, personatges, combinats amb comentaris filològics, anècdotes i lectures de la quotidianitat a Ciutadella. Però, sobretot, Melis és un comunicador incansable que desenvolupa una extraordinària activitat a través de qualsevol mitjà, escrit i oral, de masses o de proximitat. Al mateix diari Menorca, Pere Melis va ser en certa manera responsable del suplement titulat Cel Obert, sobre educació. També al diari Menorca, el mestre va mantenir una secció dominical durant una dècada, amb sis-cents tretze articles més extensos sobre literatura, cultura popular, comentaris de llibres, etcètera. De manera esporàdica també va treure altres aportacions en els mitjans de la Diòcesi de Menorca o revistes escolars i locals. Entre 1990 i 1994, fa unes tres-centes intervencions a Ràdio Popular de Menorca. Posteriorment, entre 1995 i 1999, mena un programa de ràdio setmanal a la mateixa emissora principalment per tractar qüestions relatives a la llengua.
Pere és autor de Recull de paraules menorquines, que va aparèixer en els nombre 33, 42, 49 i 57, de la col·lecció Quaderns de Folklore. L’editorial Nura edità un conjunt de volums amb una selecció d’Espipollant. Pere Melis va rebre en vida multitud d’honors i distincions. Actualment, l’IME i la seva família convoquen el premi que porta el seu nom.
Mor el 4 d’octubre de 2005.
