C.M / Ciutadella – Juana Mari Pons Torres (Ciutadella, 1979) compleix, avui, 17 de juny, el seu primer any com a batlessa de Ciutadella, càrrec que assumí de manera sobtada, aprofitant el fracàs de la negociació de PSOE i PSM, que amenacen, tanmateix, un any després a fer-la fora amb una moció de censura que podria ser imminent. Dotze mesos en els quals s’ha vist obligada a governar en minoria i a tirar endavant una gestió marcada per la sensació permanent de provisionalitat. Pons, que quasi va doblar el nombre d’escons del PP a les eleccions del 28 de juny de 2023 en relació a la darrera cita dels populars amb les urnes (passant de 5 a 9 regidors), ha fet bandera durant tot aquest temps del consens, amb una oposició que, sap perfectament, no s’ha tret ni un sol moment del cap la idea de treure-la de la batlia.
Quin balanç feis d’aquest primer any de govern?
Sens dubte positiu. Ha estat un any molt intens, amb molta il·lusió i moltes ganes de fer feina. Allò que més desitjam és seguir treballant aquests propers tres anys per avançar en les coses ja començades. Hem rebut molt de suport dels treballadors de l’Ajuntament i de la ciutadania. Molts ciutadans se m’han acostat a donar-me l’enhorabona. És la força que em fa seguir endavant amb aquesta situació tan complicada.
Us esperàveu aquest suport?
Crec que la gent ha vist el canvi de tarannà i les transformacions enmig del carrer de la feina feta.
Tot i que les coses no començaren precisament bé, amb l’episodi protagonitzat pel regidor Marc Marquès a les passades festes de Sant Joan, que va fer que el partit el forcés a dimitir…
Com sabeu, la Delegació del Govern va arxivar la denúncia per un defecte de forma. El tema s’ha resolt en via administrativa i no tenim res més a dir. El que és important és que aquest episodi el vam resoldre al principi i per jo és quelcom que ja queda en el passat.
Parlem ara de l’amenaça constant de la moció de censura. Les converses entre PSM i PSOE a principi d’any es van refredar, però la possibilitat que es presenti el proper mes de juliol és ben real, ara mateix. D’on obteniu la tranquil·litat per governar amb aquesta espasa de Dàmocles permanentment damunt del vostre cap?
Tot el que sentim ens arriba d’uns i altres, del carrer i dels mitjans de comunicació. Crec que plantejar una moció de censura sense motius serà un error de l’esquerra. I més encara quan la gent de Ciutadella està contenta amb la nostra feina. He tingut en compte a l’oposició en cada cosa que he fet. Cada dues setmanes tenim una reunió on els inform de les coses més importants que fem. Al començament del mandat vaig dir que seria el mandat del consens i que aquesta seria la nostra base per a funcionar. No sé quin motiu tindran per fer aquesta moció de censura, no crec que estigui gens motivada, però ells seran, en qualsevol cas, els responsables i els que hauran de donar explicacions als ciutadans.
Com ha estat l’experiència de governar en minoria?
Mai no ens havíem plantejat governar. Com ja sabeu, me’n vaig assabentar a darrera hora i ni tan sols vaig tenir temps de pensar en un govern de pacte perquè no ens bastava per tenir majoria. Vaig saber que era la batlessa a falta de tan sols una hora per a prendre possessió de l’escó. Però governar així és complicat. Ja en el mandat 2011-2015 vaig viure aquesta situació, tot i que era molt diferent, perquè la visió dels projectes era per a quatre anys i això et permetia planificar millor les coses. Ara, ningú de nosaltres sap què pot passar d’aquí a mig any.
No ens en podeu desfer, d’una sensació de provisionalitat constant…
Sí, però el millor és el repte de què les coses surtin tenint minoria i podent donar resposta als ciutadans, que al final som aquí per això. Ha estat complicat, sí, però al mateix temps enriquidor.
El decret-llei de simplificació administrativa aprovat pel Govern de Marga Prohens permetrà legalitzar 3.800 hortals il·legals a Menorca, molts dels quals a Ciutadella. Era l’única manera d’agafar el bou per les banyes?
El decret jo crec que està ben pensat i pot ser la solució al problema dels hortals, que ve de molts anys enrere. Però també a altres problemes, com el de les cèdules d’habitabilitat, que ara podrem donar quan els ciutadans treguin la llicència d’obres. Hi havia molts tràmits que es duplicaven, gestions que t’obligaven a demanar cinc informes quan tots ells deien gairebé el mateix, i que ara es podran simplificar. Les administracions hem de saber donar una resposta ràpida als ciutadans, i amb aquesta paperassa no podem fer-ho. El que fem és evitar que els hortals estiguin il·legals o fora d’ordenació tota la vida i donar eines perquè la gent es pugui adaptar; evidentment, pagant unes taxes. No els fem cap regal. Cadascú haurà de pagar el que hagi de pagar, amb la diferència que si fa vint o trenta anys havia de desemborsar 30.000 pessetes, ara haurà de pagar 15.000 euros. A més, els propietaris s’hauran d’adaptar a les normatives mediambientals. Per tant, jo crec que avançam cap endavant.
Parlem del sistema de recollida porta a porta. Vau ser molt clara a l’hora de demanar expressament al Consell que Ciutadella fos el darrer municipi a Menorca a aplicar-lo. Seguiu pensant el mateix?
Vaig dir que volia ser la darrera a aplicar aquest sistema, perquè en els municipis petits, com Sant Lluís o Es Castell, sembla que funciona beníssim, però en els més grossos com a Maó tenim els nostres dubtes. Quan a Maó es demostri que el sistema porta a porta funciona la mar de bé i tot estigui netíssim, aleshores decidirem si ens hi adherim o no. Evidentment, si trobam que no funciona haurem de cercar altres fórmules. De moment, crec que no funciona als comerços. És ver que el Consell es va trobar un contracte desastrós, fet a correcuita, en plenes eleccions. Els redactors ni tan sols havien pensat que els diumenges s’havien d’anar a cercar els residus orgànics als restaurants. El cartó es tira al migdia i quan fa vent i plou n’hi ha per tot; és a dir, no funciona. Ja ho he fet saber tres vegades al conseller. Sigui com sigui, han modificat el contracte i mirarem com funciona aquest estiu. Quant al porta a porta dels domicilis particulars, és el que vaig dir: la normativa europea diu que hem de reciclar el 80% del que generam, però no diu la fórmula com fer-ho. Que aquesta fórmula no va bé? Potser haurem de mirar cap a altres països que n’apliquin d’altres. Vaig dir que volia ser la darrera a aplicar-lo perquè vull estar segura que no hi hagi brutícia enmig del carrer. Simplement això.
“Quan a Maó es demostri que el sistema porta a porta funciona bé, aleshores decidirem si ens hi adherim o no. Evidentment, si trobam que no funciona haurem de cercar altres fórmules”
Heu pensat ja en l’alternativa?
No. L’anterior equip de govern va encomanar dos estudis per valor de 30.000 euros: un per a la recollida i l’altre per a la neteja viària. En el seu moment farem les valoracions de si l’hem de fer separada o conjunta. Tot això, és clar, depèn del consorci, tot i que l’Ajuntament té les seves pròpies competències. Crec que una ciutat neta és essencial per a tots.
Què en pensau de la concentració de dissabte passat davant la seu del Consell de Menorca per a protestar contra la massificació turística?
Crec que tothom és lliure de poder-se manifestar, però sí que és ver que m’entristeix que emprem les associacions per a fer política. Dit açò, davant aquest problema, que no és nou d’ara, crec que hem tingut molts d’anys tots per a poder manifestar-nos-hi en contra. No entenc que aquells que fa 8 anys que han governat i que baix el seu govern s’ha passat d’onze mil turistes a trenta-dos mil, es manifestin ara com si en un sol any haguem omplert l’illa. Crec que no és de rebut ni en política ni parlant d’associacions.
Amb tot, estareu d’acord que un dels problemes derivats de la massificació és la dificultat dels ciutadans per accedir a un habitatge.
Aquest és un problema seriós, que ens preocupa. Com ja sabeu, quan només feia dos mesos que estàvem al govern, des de l’Ajuntament de Ciutadella vam cedir uns terrenys a l’IBAVI per poder construir 160 habitatges protegits. És curiós que aquells que ara es manifesten van dir que es crearia un guetto. Nosaltres no hi estem d’acord. Aquests 160 habitatges més es podran aportar a la gent que ho necessiti. Les persones que ocupen a dia d’avui algun habitatge podrien lliurar-lo i traslladar-s’hi.
Al polígon de Santa Rita, Ciutadella hi té molts interessos ficats: el nou edifici dels Jutjats, el nou centre de discapacitats físics, el nou centre de salut… En quina fase es troben tots aquests projectes?
Fa poc vam cedir al Govern els terrenys per a la construcció del segon centre de salut de Ciutadella. El Govern és qui fa ara els tràmits per a declarar el projecte d’interès autonòmic i, paral·lelament, fa l’avantprojecte. Quant als Jutjats, la veritat és que veient els pressupostos prorrogats a l’Estat espanyol, no existeix, ara mateix, una partida per fer l’obra. Ens van dir que no hi hauria problema, però jo pens que el problema és més greu del que sembla i veig que el projecte s’està endarrerint. En els darrers 8 anys s’han fet fins a tretze anuncis relacionats amb els Jutjats, però els Jutjats no hi són a dia d’avui i aquesta és la realitat. No crec tant en anuncis i sí més en fer feina. I estic tranquil·la, perquè crec que en l’any que hem governat hem avançat moltíssim.
“Des de Madrid ens van dir que no hi hauria problema amb els Jutjats, però el projecte s’està endarrerint. En els darrers 8 anys s’han fet fins a tretze anuncis relacionats amb els Jutjats, però a dia d’avui no hi són i aquesta és la realitat”
El Govern ha autoritzat la inversió per al nou centre integrat d’FP, però el cert és que l’edifici suma un any més de retard. La Conselleria d’Educació va dir en el seu dia que s’havia de posar en marxa el 2018, però la realitat és que a dia d’avui continua sense executar-se.
És ver que hi ha hagut un cert retard pel que fa a les dates que s’havien anunciat, però, com heu dit, el Consell de Govern acaba d’autoritzar la despesa per a executar la inversió declarada d’interès autonòmic i poder construir el centre. En dos anys o dos anys i mig podria ser una realitat.
Els dos episodis recents d’esfondraments d’edificis a Ciutadella han posat d’actualitat altre cop el tema de les inspeccions tècniques d’edificis. Una mesura molt necessària, tenint en compte que Ciutadella té el parc immobiliari més vell de Menorca. Us plantejau posar sancions als propietaris que no facin l’ITE?
És un dels temes que estem estudiant. El problema és que en els últims anys s’havien deixat de banda els requeriments per passar les inspeccions. Les úniques ITEs que s’han fent en els últims 8 anys, com hem pogut comprovar, són les que s’han fet voluntàriament. Aquests requeriments es tornaran a fer -de fet, ja se n’han fet uns quants- perquè la gent sigui conscient de la responsabilitat que té envers el seu habitatge. Si no hi ha resposta, estem estudiant la possibilitat d’aplicar sancions.
“Tornarem a enviar requeriments als propietaris d’edificis perquè facin les inspeccions tècniques. Si no hi ha resposta, estem estudiant la possibilitat d’aplicar sancions”
L’ocupació d’edificis és un dels problemes que més preocupen als ciutadans i als quals, de manera incomprensible per a la majoria, no se’ls dona solució. A Ciutadella, hi ha molts edificis ocupats, actualment?
Sí, de fet, nosaltres tenim alguns habitatges municipals ocupats i que es relloguen. Se’ns fa molt complicat desallotjar-los perquè cada cop que hi anam hi ha un inquilí diferent. És una situació preocupant. Tanmateix, el Partit Popular ja va anunciar a les eleccions europees la seva voluntat de fer fora els okupes en 48 hores. I això serà possible si canvia la llei. I si canvia el Govern, és clar.
Us preocupa l’estat d’algunes urbanitzacions? En els últims anys un no se’n fa enfora de la sensació d’un cert abandonament quan passeja per Cala en Blanes o Serpentona. A Cala en Bosc, els usuaris urgeixen la necessitat de reformar el pont a la dàrsena esportiva, i a Cala Morell, els vesins han entrat en guerra…
Ens preocupa bastant, l’estat d’algunes urbanitzacions. No s’hi ha fet manteniment durant molts d’anys, desgraciadament, i ara ens trobam amb urbanitzacions que, d’acord amb la legislació vigent, no reuneixen les condicions per a ser declarades zones madures. Al PIC de 2025 inclourem el clavegueram de Serpentona. A més, ja hem acordat amb el Consell que es farà una remodelació a l’aparcament perquè hi càpiguen més cotxes. A Cala en Blanes, hem canviat els fanals de la carretera i tenim previst d’invertir-hi després de l’estiu un milió i mig d’euros. A Cala Blanca, hem fet petites actuacions de canviar rajoles a molts llocs que estaven malament. A tota la vorera del voltant de la Cova de s’Aigo no s’hi podia passar. Vam llevar els pins que creixien al mig i la vam enrajolar tota. A Cala en Bosc també hem dut a terme petites actuacions per tal de millorar l’aspecte de la urbanització. Quant al pont que esmentàveu, Ports IB ja ha anunciat que l’any que ve en construirà un de nou i que enguany hi farà un manteniment per passar aquest estiu.
Us preocupa l’estat de guerra entre els vesins de Cala Morell?
No sé si hi ha hagut temes personals pel mig. L’any passat ja vaig anar a la primera assemblea i la veritat és que va ser un poc desagradable el comportament dels vesins entre ells. Però hem pres mesures. La solució ha de ser una nova junta. He rebut cada setmana a uns i altres i entenc que hem de poder pacificar la zona. Cala Morell és una urbanització sense clavegueram, com sabeu. Per açò, hem demanat fons europeus per poder pagar almenys una part important de les obres. Creiem que amb la puja de dos milions i mig a quatre, quan ha estat un problema d’inoperància de l’Ajuntament, no és de rebut que l’obra la paguin tota els vesins.
“Hem de modificar el Pla Especial i posar límits als petits hotels del nucli antic. És important que trobem l’equilibri entre el valor patrimonial del centre i el fet que sigui atractiu viure-hi”
L’entrada de capital forani i l’obertura de més de 50 nous hotels en 8 anys han gentrificat el nucli de Ciutadella, que ha perdut prop de 600 residents des de la pandèmia. Què se n’ha de fer, de tot plegat?
Hem de mirar que puguin conviure totes les activitats en el nucli antic, la residencial i l’econòmica, perquè sense activitat econòmica un poble es mor. És ver que moltes cases s’han convertit en els últims anys en hotels d’interior i açò fa que desapareguin habitatges i es produeixi aquest fenomen de despoblació. Crec que hem de posar límits a aquests hotels petits i fer una modificació del Pla Especial. És important que trobem l’equilibri entre el valor patrimonial del nucli antic i el fet que sigui atractiu viure-hi. Hem de donar facilitats als residents, que sovint es troben que si han de fer una obra no poden emprar segons quin tipus de materials i tot se’ls encareix molt més.
La nova escola de música es pot enfilar més enllà dels 4 milions d’euros. Teniu finançament per a l’obra?
Ja hem escollit els cinc darrers projectes finalistes, i en alguns casos el cost s’estira per damunt dels sis milions. S’ha requerit més documentació als redactors i quan ens tornin a trobar els membres de la mesa farem l’anunci de qui és el guanyador.
És a dir, que el cost es pot estirar fins als sis milions…
Sí. Segurament estarà entre 4 i 6 milions d’euros. Mirarem de trobar finançament del Consell insular i del Govern si ens permeten seguir fent feina. Com també sabeu, també tenim pendent la reforma del Geriàtric municipal. Crec que ara mateix necessitam bastants doblers. A Ciutadella no s’hi ha invertit durant molts d’anys. Quan nosaltres vam arribar al govern, ara fa un any, hi havia 32 milions d’euros en obres. N’hem fet algunes, però encara n’hi ha bastants de pendents. Nosaltres tenim clares les nostres prioritats: la nova Escola de Música, l’ampliació del Geriàtric municipal i els pluvials del polígon industrial. El projecte dels pluvials costarà entre 10 i 12 milions d’euros, són molts de doblers. Però és un problema endèmic que hem de resoldre, perquè ens impedeix de poder dur a terme l’ampliació del POICI. El meu compromís amb els propietaris del sector B-9 que van venir per dir-me que ells se’n farien càrrec de l’ampliació és que jo em posaria com a objectiu els pluvials. Fem tot el sector nou i el vell. El desenvolupament del sector B-9 és bàsic, perquè solucionarà les anades i vingudes de camions des del dic de Son Blanc fins a Maó per dur les mercaderies.
“El projecte dels pluvials costarà entre 10 i 12 milions d’euros, però és un problema endèmic que hem de resoldre, perquè ens impedeix de poder dur a terme l’ampliació del polígon”
L’estació d’autobusos, quan creieu que pot ser una realitat?
Com ja sabeu, hem cedit l’estudi topogràfic al Consell de Menorca, que ja està fent la redacció de l’avantprojecte, que inclourà la previsió de 200 aparcaments subterranis.
El llistat de prioritats que teniu damunt la taula us obliga a deixar de banda la conversió de la Plaça des Born en zona de vianants?
La conversió des Born en una zona de vianants va ser un compromís amb l’oposició. Potser el decret Prohens que tant critiquen ens pot donar una solució al problema dels aparcaments. He estat mirant parcel·les privades per a poder comprar-les, però de moment no hi ha res tancat. Mentre no facem bosses grosses d’aparcaments no poder fer un Born per a vianants, en som conscients. Però si aconseguim disposar de tres o quatre aparcaments grossos seré la primera a fer-hi feina. Vam estudiar amb l’oposició la possibilitat de poder fer la transformació per fases, però finalment vam decidir que era necessari fer un projecte integral. Això vol dir molt de doblers. També estem cercant parcel·les rústiques municipals per fer aparcaments provisionals durant 8 mesos. La idea és llevar el col·lapse de vehicles que tenim a la Plaça des Born. I possiblement les trobarem. La maquinària de l’equip de govern no s’ha aturat en cap moment. Estem fent feina dia a dia, 24 hores si fa falta. Ningú del meu equip no ha escatimat hores pel bé del poble i dels ciutadellencs. Som com una família, fem molta feina i estem molt units.
