Miriam Triay / Ciutadella – Encetam un bienni nou aquest mateix cap de setmana. I amb ell, ens acompanyaran set protagonistes de festa, i més de dos-cents cavallers. Entre aquests darrers, sempre destaquen, per la curiositat, l’experiència o la innocència, el cavaller de més edat, i el de menys. Enguany, en el primer, trobam a en Miquel Moll Benejam. Que, amb 86 anys, i igual que l’any passat, des que es va retirar en Toni de Son Àngel, és el cavaller més veterà de tots. Des d’El Iris, hem volgut conversar amb ell sobre les festes, del seu passat i el futur, i de com aquests conjuguen.
Quant fa que sortiu per les festes de Sant Joan?
Jo vaig començar amb 18 anys, l’any 1955. Va ser la primera vegada que vaig formar part de la qualcada. Igualment, d’aquests gairebé setanta anys que fa de la primera vegada, no he sortit tots. Hi ha hagut anys que no he pogut, perquè no he estat bé, o perquè no he tingut cavall. No sabria dir els anys exactes que he sortit. Però que vaig començar amb 18, i ara en tenc 86, sí.
De fet, el primer any que vaig sortir va ser d’una forma molt sobtada. Jo no en fiava. No m’ho havia ni plantejat. Fins que, el dissabte des be d’aquell any, em van dir que a Cas Duc hi havia un cavall que, si jo volia, podia treure per la festa Així, el Dia des Be el vaig provar, i ens vam avenir tot d’una, ens vam entendre molt bé. Llavors, en sol demà mateix, dilluns, que ja era el dissabte de Sant Joan -el 1955 Sant Joan va anar molt ràpid-, vaig sortir a la qualcada per primera vegada. Només a la tanda del dissabte. I em va agradar molt.
Com és haver arribat a convertir-se en el més veterà de la qualcada?
L’any passat va ser el primer any que ho era. Perquè fins al moment, el meu cunyat, en Toni de Son Àngel havia ostentat aquest paper. I, en part, és polit, perquè no tothom ho pot dir. I encara que també és un recordatori que som vell; també vol dir que hem arribat fins aquí, i ja és molt.
Però el 2023 va ser un any com qualsevol altre. Sí que és veritat que la gent em feia comentaris en aquest sentit, o em demanava diverses coses al respecte, però no hi va haver res fora del comú.
Quines tandes sortirà enguany?
L’any passat vaig voler fer el Dissabte de Sant Joan. I enguany he decidit sortir només el matí del dia de Sant Joan. És una tanda més curta. Al final, cada any és un poc més feixuc. I he trobat que amb el dia matí en tindria ben prou.
Després d’haver sortit durant més de mig segle, quins són els anys que recorda com als millors?
Bé, tots els anys són molt polits. A jo m’agrada molt Sant Joan, tot el que significa i implica la festa. Quan veig que s’atraca, ja m’agafen ganes de sortir. I, al final, cada any ha tingut el seu.
Si hagués de destacar algunes diferències, diria, per exemple, que quan era més jove no em pensava tant les coses com ara, i tenia més energia. A part que, i com jo mateix, la festa també ha evolucionat, ha canviat. Abans no hi havia tanta gent o tants cavalls. I podíem anar més lliures, sense passar tanta pena. Podíem pujar dalt Ses Voltes amb el cavall. Ara és impensable.
I no és que preferesqui una cosa o altra. Per molt que la festa sigui diferent de com era abans, jo ho he disfrutat igual cada any.
Heu ostentat algun dels papers protagonistes de la festa?
No. Com a Miquel Moll mai he sigut caixer. Però un any vaig qualcar una tanda en nom d’un altre. Quan el caixer pagès va ser en Pedro, de Son Saparets -en aquell temps-. Em va demanar si el dia de Sant Joan matí volia sortir en nom seu. I així ho vaig fer.
I ha pogut compartir aquesta festa amb alguns altres membres de la família?
Sí. Tenc dos fills que han pogut sortir a la qualcada. I vam coincidir els tres junts. La veritat és que va ser una experiència molt polida, em va fer molta il·lusió poder compartir qualcada amb ells. Però després van deixar de fer feina al camp, i ja no han pogut sortir més.
D’altra banda, també tenc un net que fa uns quants anys que surt, i que enguany repetirà. De fet, té idea de sortir les tres tandes.
A més de l’home d’una neta meva que també surt. I de, com ja he dit, fins fa dos anys, el meu cunyat, en Toni de Son Àngel. Per tant, el caixer pagès de tramuntana d’enguany, que és el seu fill, és un nebot meu.
Quants anys més té pensat sortir?
Fins que Déu vulgui. La veritat és que no ho sé, no m’hi he aturat a pensar. Cada any és un poc més feixuc, com ja he comentat abans. Però mentre pugui, sortiré.
