Florenci Sastre. Foto: Silvia Alpiste.
Miriam Triay / Ciutadella – Normalment, en aquestes pàgines agafen el paper principal les figures de la Junta de Caixers. Entre les quals, destaquen el caixer senyor i la capellana, representants dels dos estaments importants. Tanmateix, ambdós caixers van sempre acompanyats d’una altra figura, avui dia més simbòlica, potser, però necessària encara en la representació d’una festa com és Sant Joan: el criat. Un ajudant destinat a salvaguardar la integritat del caixer, a la vegada que fa de missatge a l’hora de transportar diversos comunicats importants.
Què és un criat? Una ‘persona que lloga els seus serveis per fer les feines d’una casa i hi viu’. Una definició que segurament contestava l’origen, el sorgiment, d’aquest paper dins la festa de Sant Joan. Ja que tant nobles com clergat eren els estaments que habitualment acostumaven a tenir aquestes persones al càrrec del seu benestar i altres labors. Com encarregar-se de la casa, o, fins i tot, de vestir-los, arreglar-los i ajudar-los en altres menesters.
Satisfacció, privilegi, honor
“Aquest paper sabem tots que és representatiu, simbòlic, com la majoria dels que conformen la festa de Sant Joan avui dia. És la representació d’una època passada. I dins aquesta, la funció del criat és la d’acompanyar a la capellana o al caixer senyor, per si necessiten alguna cosa, comunicar el que sigui a un altre membre de la qualcada”, ens explica en Miquel Anglada, criat de la capellana del bienni 2024-25, Josep Manguán, en la tanda del dissabte.
Foto: Hernando.
En l’actualitat, és un paper simbòlic, com bé destaca Anglada, però també important. “No és com abans. Les funcions han canviat. Abans, per exemple, hi eres per encarregar-te del cavall quan fes falta; cobraves un sou i el caixer senyor, fins i tot, et pagava el vestit”, explica en Siscu Marquès, criat del caixer senyor del bienni 2024-25, Carlos de Salort, en la tanda del capvespre del dia de Sant Joan. “Ara, ho fas per gust. Perquè és considerat un privilegi formar part de la festa. I quan la capellana o el caixer senyor deixen el seu cavall, normalment és el propietari qui s’encarrega de l’animal, no el criat. Han canviat les coses, la forma de funcionar”.
Satisfacció, privilegi, gust, honor, són algunes de les paraules que han emprat els encarregats d’ostentar la posició de criat en les festes que encetam. I són les que marquen la gran diferència entre passat i present. Abans eren una feina remunerada, que els encarregats feien perquè n’era el seu treball o la seva vocació. Avui dia no és més que un paper a representar durant la festa, voluntari, escollit a dit pel caixer senyor i la capellana, i que és rebut com un gran privilegi. Igual que ho és ser l’autor de les carotes, per exemple.
“Sincerament, jo que no he pogut sortir mai dalt cavall, haver pogut formar part de la festa d’aquesta manera, ha sigut un honor. Vius els actes de la festa d’una forma que, com a ciutadà de peu no pots. És la manera més semblant que tenim, alguns, de poder ser una part més de Sant Joan”, confessa José Marquès, criat del caixer senyor del bienni 2024-25, en la tanda del dissabte.
Amb experiència o sense, s’espera impacient
De fet, i fins al moment, els tres criats que s’han mencionat en aquest article, són veterans en la temàtica. A diferència dels tres restants. En Miquel Anglada ja va ser criat de la capellana el bienni 2010-2011, quan aquest era en Florenci Sastre. En Sisco Marquès ho va ser del caixer senyor Borja Morgades, el 2015; i del caixer senyor Julio de Olives, el bienni 2018-2019. Aquest darrer el va compartir, com a criat, amb en José Marquès.
Tres persones amb experiència ja en el que suposa ser criat de les dues figures més rellevants de la festa. Però que presenten una opinió també compartida pels que encara no han pogut gaudir d’aquest paper. Com són en Lluis Pons, criat del caixer senyor en la tanda del matí del dia de Sant Joan: “la nostra missió és donar una mà d’ajuda, en cas que la necessitin, i acompanyar en tot moment”; en Sergi Jover, criat de la capellana en la tanda del matí del dia, “no m’ho havia plantejat mai, però em fa molta il·lusió poder veure la festa d’aquesta manera”; i en Toni Bosch, criat de la capellana en la tanda del capvespre del dia, “es tracta d’un paper que ja va ostentar el meu pare, i em ve de gust poder veure el que ell ja va viure anys enrere”.
D’altra banda, entre aquests criats, també hi ha dues persones que han sortit com a cavallers durant Sant Joan. Com són en Siscu Marquès, i en Lluis Pons, ambdós criats enguany del caixer senyor. Però, curiosament, tots dos afirmen que no té res a veure, que la forma de viure la festa varia considerablement. “Per molt que ja hàgim sortit dalt cavall, ostentar el paper de criat és una oportunitat que no tothom pot tenir. Que et demanin formar part de la festa d’aquesta manera, des d’aquesta posició, és molt polit”, explica Pons.
Es tracta de persones, llavors, que, amb experiència o sense, havent anat dalt cavall alguna vegada o no, vivint la festa d’una manera o altra, saben que aquest paper és un que potser mai més tornaran a ostentar, i el pensen disfrutar en tot moment. Ajudant als seus corresponents ‘amos’, però, també, gaudint de la nova perspectiva que se’ls ofereix. Sent un ciutadà ras més, però des d’un punt privilegiat.
