Itziar Lecea / Ciutadella – Ser l’Homo des Be de 2024 és un dels millors regals d’anys que li podien fer a en Bep Mercadal Pons. L’amo de Sa Torre del Ram compleix els 52 anys el 17 de juny, un dia després d’haver vist complert un somni d’infància. “Ma mare assegura que, des de ben petit, tenia molt clar que un dia tindria l’oportunitat de sortir.” Aquesta oportunitat li ha arribat enguany, i espera poder-la aprofitar al màxim.
Bep Mercadal Pons fa un any que és l’amo de Sa Torre del Ram. Però va començar el 1992 com a l’amo de Parella. El 2000 ens vam casar amb na Juana Torres, amb qui té dos fills, en Josep i n’Iris. Amb el casament va venir el primer canvi de lloc, cap a Sa Marjal Vella, després van anar a Rafal des Frares i després van fer 3 anys a Binigaufà, fins a acabar a Sa Torre del Ram.
Tanmateix, comenta que ell és nascut a poble, “però de part de mare sí que són del camp, de S’Aranjassa. I jo he sortit a la qualcada des del 1988.” Es dona el cas que el bienni de 1940-1941, el seu avi, Diego Pons Bagur, l’amo de Torrellafuda, va ser caixer pagès junt amb l’avi de Toni Bosch, en Siscu Moll de Son Saura Nou.
Pel que fa al càrrec de representar Sant Joan Baptista, assegura que “em va fer molta il·lusió, va ser una sorpresa. No he tingut mai cap càrrec, però sí que me feia moltíssimes ganes poder tenir algun paper. En concret, el de S’Homo des Be. De fet, des que tenia 18 anys i vaig començar a sortir, tenia aquesta il·lusió, tenia clar que algun dia tindria l’oportunitat de ser-ho.”
Una il·lusió que se li veu a la cara només triant amb quin be practicarà el dia que li fem aquesta entrevista. “Ara fa uns dies que ja he començat a caminar sense sabates. M’hi veig amb coratje, i tenc molt clar que si la salut em respecta, tothom ha arribat i jo arribaré. Però em vull preparar per disfrutar de les emocions i els moments que no havia tingut la sort de viure fins ara.”
I quins són aquests moments? “Abans de començar, en tenc alguns en ment, però no sé si seran els més importants quan hagi passat. Un dels que me fa més ganes és el que tots serem a can Toni, en el moment de pintar les creus, crec que ha de ser un moment molt impactant. També em fa moltes ganes la sortida, quan explota tot i també crec que ha de ser molt emocionant. L’entrada a Foc i Fum, que farem al Teatre des Born. I si puc dur es be a ca ma mare, que ara mateix ja no pot caminar, crec que serà molt polit. També l’arribada, quan sigui de nou a casa, per poder dir que ho he fet; no només per jo, sinó per tota la gent que s’hi ha vist implicada, que hi ha fet feina, que s’ha preocupat i que m’haurà ajudat. Serà el moment de dir que ho hem aconseguit. Hi ha molta gent que em diu de visites especials, o les entrades a les cases senyorials, que no són llocs on hi entrem habitualment. Però crec que no han de ser llocs on hi trobis l’energia que podràs trobar a una casa humil. Però ja vorem. Per ara, són incògnites.”
