Itziar Lecea / Ciutadella – Joan Pons Pons es podria definir com un pagès poc tradicional, el mateix que ell diu dels seus pares. De fet, va ser dels primers a tenir una finca amb Contracte Agrari, quan encara no se’n xerrava massa del tema. Sí que afirma que la relació més directa amb la festa li va venir per part de “s’avi i s’àvia, especialment d’ella, n’Àngela Salord, que era propietària de Son Olivar de Baix. Quan era petit vaig fer els estius allà amb la família, i convivíem amb els pagesos de la zona. Fa 50 anys era molt senzill poder tenir un vesí ben a prop, no com ara. I com tots ensellaven, em feien enveja sana, em sortien les ganes de colcar. A banda, al lloc teníem cavall. A més, s’avi i s’àvia vivien ben davant Santa Clara, i ella ens reunia a tots els nets per passar les festes junts. A una casa, a més, que era l’única que s’obria del rodol. Vivíem els santjoans al bell mig de la festa”.
En Joan Pons recorda molt bé els detalls d’aquells santjoans viscuts a Santa Clara, una memòria que enguany retorna amb força. I amb il·lusió, ja que l’únic vincle de la seva família amb una Junta de caixers és d’un rebesavi, en Damià Saurina, que va ser Caixer Casat. Ell surt a la festa des del 1991.
Pel que fa la seva trajectòria, va començar de missatge a Son Bell Lloch, on hi va fer cinc anys. Després es va fer pagès a jornal a Son Bou Nou. Després va fer dos anys a Son Rafel, dos anys més a S’Albufera des Mercadal, sis anys a Son Felip i aquest estiu en farà 18 que és al lloc de Torralbet. Allà viu amb la seva dona, na Maria Antònia Taltavull, i els fills: en Joan, en Llorenç i en Borja, tots tres també ja cavallers experimentats tot i la seva joventut que acompanyaran a son pare en aquest Sant Joan tan especial.
