Itziar Lecea / Ciutadella – Són molts els elements que formen part d’una casa senyorial que conten la història de la família, el títol i el pas del temps. Un d’aquests elements són les làmpades, lluminàries característiques d’aquests grans palaus que no es troben a altres edificis de Ciutadella. De la mà de Joan Gomila Camps, qui ha restaurat gran part de les làmpades de les cases nobles del nostre municipi, en feim un recorregut fins a l’actualitat, tot oferint-vos l’oportunitat d’entrar a les estances reservades només per a uns pocs.
D’on vénen les làmpades?
La Casa Salort, coneguda popularment com a “Ca na Dora Sintes”, es va construir l’any 1810, molt abans que l’electricitat fos una realitat, però un segle després de la fundació de la Real Fábrica de cristales de La Granja de Segovia. Aquesta gran fàbrica va ser fundada per Felip V, amb l’objectiu de proveir els seus palaus de miralls, vidrieres, i làmpades d’aranya i cristalleries. A poc a poc, va anar creixent fins a arribar a exportar tot tipus de productes, que eren fets a mà. De fet, hi havia artesans de per tot el món, i venien de llocs tan dispars com Itàlia o la República Txeca, doncs només hi entraven els millors. S’ha de dir que d’aquesta Real fábrica de cristales en destaca la manufactura dels miralls, que eren molt valorats.
És d’aquesta fàbrica que van arribar les làmpades a la Casa Salort, i a la majoria de cases senyorials de Ciutadella. Unes lluminàries especials, fetes a mà, i molt ben documentades, de les quals en coneixem la història gràcies als arxius de la mateixa fàbrica. En Joan Gomila comenta que, mirant els nombres de sèrie de cada una de les làmpades, es pot saber qui va encarregar-les, quins van ser els artesans que van participar en la seva fabricació, i, per suposat, l’any que es va fer.
Tanmateix, l’any 1810 encendre una làmpada no era tan fàcil com prémer un botó a la paret, pel que hi havia una persona del servei encarregada només d’il·luminar les estances, encenent i apagant cada dia els centenars d’espelmes que es posaven damunt dels intrincats cristalls. També, de fer-ne net la cera que hi quedava aferrada. Ara, el manteniment i l’ús són molt més senzills.
Els tipus de làmpades de les cases senyorials de Ciutadella
Fent una volta per les cases senyorials de Ciutadella, i especialment les dues que tenen més protagonisme dintre del Sant Joan d’enguany -la Casa Salort, seu de Cas Caixer Senyor; i Cas Comte de Torre Saura, títol que ostenta son pare del Caixer Senyor d’enguany, Carlos de Salort Pons-, trobam els dos tipus de làmpades més característics de la Real Fábrica de cristales. Un fet més que destacable, degut a què Menorca és l’única illa on es troben aquest tipus de lluminàries.
Per una banda, tenim les Carlos III, que són les típiques aranyes de vidre, conformades per braços, molt carregades d’elements que pengen i que donen la personalitat única a cada peça. El cor d’aquest tipus de làmpada, tanmateix, és de llenya, pel que no s’han conservat tan bé. Però la manera de fabricació, amb totes les peces numerades, en fa possible el desmuntatge i posterior reconstrucció. A més, en estar fetes cada una de les peces a mà, no n’hi havia cap d’igual, el que també afectava el pes i equilibri de la làmpada, que es compensava amb les llàgrimes que s’hi penjaven.
Per l’altra, hi ha les Carlos IV, que tenen una estructura d’anells circulars de metall que van tapats de peces de vidre. Un exemple d’aquest tipus de làmpada la podem veure també al Teatre des Born, que és una recreació feta pel mateix Gomila Camps, del que era la làmpada original de l’edifici. Aquestes làmpades eren de més difícil manteniment, ja que eren construccions amb moltíssimes peces de vidre, llàgrimes i altres elements, que reflectien molt la llum.
De les espelmes als llums de led
Passada l’època de les espelmes, els llums de les cases senyorials es van adaptar als quinqués d’oli. O, almanco, les que es van poder adaptar. Per exemple, les Carlos IV no ho permetien perquè no hi havia lloc per posar els depòsits d’oli, pel que es van posar llums de quinqué de reforç a les parets. A principi de la dècada de 1900 va aparèixer el gas. Concretament, a Ciutadella teníem una xarxa de gas ciutat, a la que no hi estava enganxada tothom, però sí totes les cases senyorials. Es van fer conductors fins a la fàbrica que es troba al Setileno (al Bastió de Sa Font), ja que és el punt des d’on es proveïa de gas “acetileno”, que anava molt bé per la combustió de flama. D’aquesta època encara queden algunes claus de pas a algunes cases, que es poden veure al costat de la porta, com és el cas de la farmàcia Llabrés, o el que era la ferreteria de Ca s’Avi.
Cap a l’any 1930, l’electricitat ja s’havia fet universal i es van electrificar totes les làmpades a 125 watts. Aquesta feina la va fer en Pedro Bagur, “en Figuetas”, qui va electrificar tots els llums de les cases senyorials. Amb la darrera restauració que s’està fent d’aquests elements, s’aprofita per renovar la instal·lació elèctrica i posar bombetes de led, mantenint l’estètica i llum de com eren amb espelmes, però del tot modernitzades.
Les làmpades del palau Salort
Tant la Casa Salort com Cas Comte de Torre Saura presenten algunes característiques interessants pel que fa a il·luminació, però ens centrarem en l’edifici protagonista d’enguany.
Una curiositat, ja ben entrant al palau Salort, que és una mica més antic, és que s’hi troben dues aranyes Carlos III que són de vidre a l’àcid. Aquest tipus de làmpades, amb vidres opacs, no transparents, són difícils de trobar, perquè se’n van fer molt poques. A la sala dels retrats hi ha la que és l’aranya Carlos III de tres pisos més grossa de Ciutadella, que es podrà veure restaurada aquest Sant Joan.
A la sala de ball, s’hi troben dues Carlos III que són també ben curioses, ja que presenten un element característic en forma de flor de Lis de les làmpades -les “palmetas”- que només es posaven a les lluminàries destinades a edificacions de caire reial. Aquestes “palmetas” amb forma de flor de Lis, que surten a l’escut dels Borbons francesos, només s’empraven a les làmpades específiques per palaus reials, com el de Madrid, el palau d’Aranjuez, el Pardo, o el Escorial. No es coneix el perquè d’aquest element a unes làmpades de Ciutadella, però són les úniques que les tenen. I entrant fins a la sala des Born, que és la mira cap a la plaça, hi ha dues Carlos IV, que són idèntiques a les que hi havia a la sala de ball del palau Saura.
Tanmateix, només n’estem destacant les més importants de Can Salort, làmpades totes que han estat restaurades per Gomila amb l’objectiu de poder lluir de bell nou com el primer dia durant les festes de Sant Joan. Fixau-vos bé, sobretot en els moments de vespre davant Cas Caixer Senyor, en aquestes lluminàries que duen més de 200 santjoans damunt els braços.
Com venien fins a Ciutadella?
Una curiositat que mereix ser contada, és com es transportaven aquestes grans làmpades fins a Menorca des de Segovia. El temps en arribar, per començar, ja devia ser molt més llarg, car s’havia de fer el viatge en vaixell.
El vidre, delicat, s’havia de ben protegir, pel que es desmuntaven i s’embalaven per poder ser transportades. Cada peça de la làmpada va numerada amb nombres romans, de manera que es pot tornar a col·locar al seu lloc. Així, venien desmuntades dintre de caixes de llenya que anaven embalades i protegides amb crispetes de blat. També s’hi afegia palla, per fer-hi coixí. Amb el fet d’estar numerades, era possible desmuntar-les i muntar-les a destí, procurant així que totes les peces de vidre arribessin en bones condicions.
