Als seus orígens, Sant Joan era una festa pagana on celebraven les messes a la pagesia. Llavors fou cristianitzada i esdevingué la festa del Solstici d’estiu és a dir la festa de la llum. A França les celebracions de Sant Joan estan sempre lligades al foc, el foc de l’alegria (Le feu de joie). Totes les regions i pobles tenen els seus rituals i tradicions però el foc és sempre el protagonista. Record quan a la plaça del meu poble on vivíem es feia un gran fogueró amenitzat simplement per la música d’un acordionista. Quan només quedaven les cendres, la gent botava per damunt perquè creien que el foc expulsava les impureses i allunyava els maleficis. Als enamorats els hi garantia que llur amor duraria tot l’any. Aquells i altres rituals es troben a molts d’altres indrets. També els que volien assegurar la seva prosperitat financera havien de tirar al foc una moneda i aconseguir trobar-la després dins les cendres. A tot el territori francès encara hi perduren diverses tradicions i llegendes al voltant d’aquesta festa malgrat una despietada influència de la globalització que estandarditza els nostres modes de viure. No obstant, pens que l’ésser humà té la necessitat de sentir que pertany a una comunitat i segueix celebrant les festes, religioses, familiars, del poble, de la regió o del país perquè és la clau per transmetre a les noves generacions un llegat que forma part de la identitat d’un poble i conforma el seu patrimoni.
A Palma aquesta celebració estava lligada a la barriada de la Llotja i, concretament , a l’església de Sant Joan de Malta. Un dels actes centrals de la festa consistia en la celebració d’una cavalcada avui inexistent, de la qual es troba referència documental dels segles XVII i XVIII.
Sortosament a Ciutadella encara es conserva intacta la tradició d’aquesta festa dotada d’un protocol estricte, tan polida, tan singular i tan arrelada dins el cor dels ciutadellencs. Però ai las! La festa de Sant Joan a Ciutadella s’ha vist afectada per una massificació insostenible, agressiva i fons de molts de mals de caps per als residents i autoritats locals.
Jo crec que la difusió de les festes a través de la televisió i xarxes socials han contribuït de manera molt important al foment d’aquesta massificació. Sant Joan s’ha convertit en una disbauxa on descarregar tot l’estrès acumulat per culpa del ritme de vida frenètic actual on regnen les presses, la competitivitat, l’agressivitat i el desig de l’immediat. Un fet ben aprofitat i canalitzat per un potent sector econòmic que empeny la gent a un consumisme totalment desbocat. Hem de dir que el pes econòmic de les festes s’ha accentuat al llarg dels anys a les Balears en general, afavorint el creixement imparable d’un sector serveis molt atractiu per inversors, molts d’ells estrangers, atrets per un guany segur. A la societat occidental actual, l’oci i el consumisme desenfrenat estan, per desgràcia, ben lligats.
Jo em qued amb la celebració tradicional més autèntica d’aquesta festa ciutadellenca repleta de sentiments, de respecte a la memòria històrica d’un poble i la seva identitat. Què per molts d’anys es pugui mantenir!
