Miriam Triay / Ciutadella – Llicenciada en Belles Arts, Carmen Carretero mai ha presentat una especial dedicació per la pintura; el seu interès requeia en l’escultura. Encara que, i una volta acabada la carrera, el camí que agafà va ser un altre de molt diferent: la decoració i l’interiorisme. Per tant, inevitablement, quan la família del caixer senyor li oferí de ser l’autora de les carotes d’enguany, la sorpresa va ser immensa.
Com es converteix en l’autora de les carotes?
La meva relació amb la família d’en Carlos de Salort ve de fa molts anys. La meva professió és la de decoradora, i fa temps que faig feina per ells, decorant-los diferents propietats que tenen. Com ara, fa poc, la de Son Àngel. És més, i amb el temps, la seva mare, na Mònica Pons, ja s’ha convertit en una amiga.
Quan va saber que el seu fill era nomenat caixer senyor, na Mònica em va demanar de fer les carotes. Jo tot d’una no ho veia clar, perquè al final, sí, vaig estudiar Belles Arts, però la meva especialització havia sigut l’escultura. Mai he pintat. Però clar, que et brindin l’oportunitat de formar part de la festa d’aquesta manera, no passa cada dia. A més, que aquesta proposta em va remenar alguna cosa dins meu, alguna inquietud.
Com ha sigut l’experiència?
Just vaig dir que sí, em vaig començar a moure. Vaig cridar als autors de llibre Ses Carotes de Sant Joan. És a dir, a en Miquel À. Anglada Marquès, en Josep Mascaró Ametller, i en Josep Pons Marquès. Perquè em poguessin orientar.
Ells em van ajudar a entendre el vertader significat de les carotes, el que suposaven, a saber per on tirar, a agafar idees. A partir d’aquí vaig començar a crear.
De fet, vaig fer les carotes directament damunt el suport de llenya… Hi haurà alguna sorpresa en aquest sentit. [Com ja es pot veure a la imatge, on apareixen les carotes amb el darrera pintat].
Ens pot avançar alguna cosa?
La meva vida professional se centra en la decoració. I una de les coses que més m’agrada del meu càrrec de decoradora, és el simbolisme, ‘de cor adora’, que em caracteritza. Així, es fa referència a la introducció dins el cor de la festa. A la decoració d’aquesta. Al final, jo tenc ulls de decoradora i així es com mir la festa. A més, em fascina la festa, veure com la gent vesteix els cavalls, com broda els diferents ornaments… I no diré res més.
Encara que, i una cosa que sí que m’agradaria destacar, és que vaig demanar que la llenya de les carotes, sortís de les bigues que havíem llevat de Son Àngel; la casa d’estiu del caixer senyor. Sempre he estat molt partidària de recuperar les coses, de donar-los una segona vida. I el simbolisme és clau.
Quantes carotes ha preparat?
N’he fet nou en total. Vuit per presentar al caixer senyor, i una com a regal a la seva mare, na Mònica. Per confiar en mi, i fer-me aquest encàrrec. I ho he fet tot per compte propi, en cap moment li he ensenyat res al caixer senyor. M’ha donat llibretat total. És més, i la primera carota que va veure, va ser la de la seva mare, que ni tan sols formarà part de la festa.
Ara que ho ha provat… seguirà pintant?
No sé què em depararà la vida. No ho sé. Però ha sigut una aventura, una recerca personal, una nova font de creativitat i creació. He gaudit molt pintant.
Repetiria l’experiència?
M’estim més deixar-ho per un altre, la pròxima vegada. Donar pas a un altre artista. Crec que és un paper privilegiat i que hi ha més gent que mereix ostentar-lo i gaudir-lo. Per jo ha sigut un projecte molt interessant, i vital. I crec que altra gent hauria també d’experimentar-ho.
