Itziar Lecea / Ciutadella – Calzados Micky, Creaciones Maymi, Calzados Flamenco i, finalment, Patricia. Aquests van ser els noms amb els quals va començar una de les marques de calçat més consolidades de Ciutadella. I que, l’any passat, va complir 70 anys. Tot i haver tancat les botigues a Menorca, el rastre de Patricia es pot seguir a través de les seves xarxes socials, que mostren com la marca s’ha expandit a la Xina. Un salt que van fer fa poc manco de 20 anys i que, avui en dia, els manté com a una marca de referència entre el públic asiàtic que cerca qualitat. Aquesta setmana xerram del salt de Patricia al contient asiàtic amb Miguel Mesquida, actual director de l’empresa.
Podem fer una mirada enrere i veure com va néixer Patricia?
Mon pare va ser el creador de Patricia, l’any 1953, a un talleret al carrer Murada d’Artrutx. Tot i que l’avi Sebastià Mesquida també era fabricant de sabates, i posteriorment va crear la marca de Looky, que va continuar a través de la feina dels altres fills, n’Ángel i en Luís. Però mon pare tenia una idea diferent de com fer calçat, de manera que, amb ajuda de la família, va fer una proposta totalment diferenciada. Ell no era un sabater de banqueta, sinó un sabater d’idees. Hem de pensar que, durant els anys 50, la principal producció de sabates a Menorca eren les sabatilles. I mon pare va crear un nou tipus de calçat agafant la base de la sabatilla, que és la comoditat. Ell deia que si la sabatilla era per estar còmodes a casa, també hi podia haver un tipus de calçat que permetés anar còmodes pel carrer, en una època en què la sabata era un article fet amb pells molt més dures, més rígides. Avui en dia, estem molt acostumats a anar còmodes també amb sabates, però en aquell moment ningú ho feia. Pel que va ser dels primers a fer sabata de dona còmoda i elegant, per anar pel carrer.
Es va cenyir només al calçat per dona?
Hem fet sobretot calçat per dona, tot i que també hem tocat la sabata d’home, i, quan teníem les botigues a Menorca, també vam fer articles de pell i marroquineria. Però Patricia va néixer amb sabata de dona, i avui en dia representa el 90% del negoci i del que feim. L’ADN es manté intacte: comoditat i qualitat, tant en la manera de fer com amb les pells que empram i l’artesania de la sabata. A Menorca, tenim artesans de la sabata molt bons, que no es troben a altres bandes. Així, comoditat, qualitat i artesania és la combinació amb la qual vam començar a exportar producte fa més d’una vintena d’anys a un nou mercat.
I cap a on?
Cap a la Xina, concretament. Allà tenim ara una estructura de venda, amb unes 80 botigues pròpies, i una clientela que cerca exactament el que oferim: producte europeu, de molt bona qualitat. Tot i que les sabates les seguim fent aquí. No tenim fàbrica pròpia, però sí que feim feina amb fàbriques d’aquí i, per certs tipus de productes, amb empreses de fora de l’illa. Aquí, però, en fem una bona part, com és el cas de les avarques o les sabates trenades. El fet de tenir botigues pròpies de la marca ens permet tenir una gran varietat de catàleg de producte.
I què suposa?
Suposa que no fem una col·lecció cada temporada per anar a vendre. Sinó que fabricam una bona varietat per abastir les nostres botigues: des de les avarques, passant per sabates planes, sabates més esportives, fins a sabates de festa. Hem de tocar molts d’estils, moltes tecles. I açò, una sola fàbrica, no ho pot fer. Necessitam varietat de fabricacions per oferir aquesta amalgama d’estils i productes diferenciats.
La manera de fer feina de Patricia ara, per un mercat asiàtic, és del tot diferent del que han fet altres marques menorquines.
Efectivament. El producte ja el fabricam pensant amb els gustos i amb els tipus de peu de la nostra clientela. El peu europeu no té res a veure amb l’asiàtic, pel que hem hagut d’adaptar formes, capacitats de patrons, estils de modelatge…Per tal de mantenir l’ADN de comoditat.
Com es va produir aquest canvi de manera de fer?
L’any 2006 vam signar el contracte amb l’empresa xinesa que ens estalona. Per obrir un negoci allà, és gairebé un requisit necessari, el fet de tenir un soci del país, perquè si no és molt complicat tirar res endavant. En aquest cas, vam topar amb un dels millors socis que podíem trobar, ja que és la segona empresa més important a la Xina del sector calçat. Així, vam començar amb la primera botiga l’any 2007, i vam anar creixent fins a les 80 que tenim ara mateix, outlets inclosos que ens ajuden a treure tot el producte.
El mercat xinès va rebre bé el calçat de Patricia?
Quan vam arribar, hi havia molt poca cosa de qualitat. Alguna marca italiana i també espanyola. Però amb el refinament i la qualitat de Patricia, amb material de primera qualitat, no hi havia res. Per açò vam entrar amb una imatge molt diferenciada, i ens va permetre posicionar-nos molt bé. Fins al punt que, ara mateix, tenim només de clientes VIP al voltant de les 10.000. Podria semblar poc, amb una població com la que té la Xina, però són clientes que compren entre set i vuit parells de sabates cada any. I sabates que tenen uns preus més elevats que aquí. Tanmateix, funcionam d’una manera molt directa amb aquest tipus de clientela, al qual cuidam i mantenim informat de manera constant de les novetats que van arribant. És una relació de tu a tu, que ens serveix molt per conèixer els seus gustos, com canvien les tendències, i les millores que podem oferir segons el que ens conten.
S’ha hagut d’adaptar l’estil als gustos asiàtics?
Sí, ens hem hagut d’adaptar, però sempre mantenint l’ADN de comoditat, qualitat i artesania. Però, per posar un exemple, les sandàlies les hem de fer molt més tapades perquè no volen mostrar els dits, cosa que aquí no passa. És la idiosincràsia i la cultura del país, a la qual ens hem hagut d’adaptar per obrir mercat.
Existeix la possibilitat de tornar a obrir una botiga de Patricia a Ciutadella?
Sempre hem tingut les ganes. Però la diferència de mercat, que ens suposa fer un producte també molt diferent del que funcionaria aquí, seria complicat. Ara mateix, fabricam per una estructura comercial molt consolidada, amb un client molt testat, però que no és el d’aquí. Canviar-ho tot seria molt complicat, tot i que es podria fer. De moment, però, no està damunt la taula, tot i que no se sap mai què depara el futur. Tanmateix, abastim als nostres clients espanyols i europeus a través de la venda online, a www.patricia.es.
