Lluís neix a Ciutadella el 31 de maig de 1924. És el petit dels vuit fills que van tenir Andreu Casasnovas Amorós (Ciutadella, 1872) i Joana Marquès Vera (Ciutadella, 1881). Queda orfe de pare i mare quan té un any. Estudia Magisteri a l’Escola Normal de Palma en la modalitat lliure. Quan acaba és destinat a Ferreries, després a Girona. Demana una excedència i queda a Barcelona, on serà professor als jesuïtes de Sarrià alhora que cursa Filosofia i Lletres a la UB. El 1953 treu el doctorat a Madrid amb la tesi “La toponímia menorquina”, encara inèdita. El 1953 entra com a professor de Llengua Castellana a l’Institut de Ciutadella, on treballarà fins a la jubilació el 1989. Al centre serà també director. Jo el vaig tenir com a mestre i bé record el sistema d’estímul intel·lectual que emprava amb els joves alumnes. Era, en Lluís, germà d’Andreu Casasnovas Marquès, historiador, periodista, home del règim franquista a Menorca, funcionari de Cultura i el darrer censor a l’illa. L’any 1972, Lluís Casasnovas funda, amb Germà Coll, Andreu Casasnovas i Gabriel Julià, Edicions Nura. Fins a la seva desaparició hauran editat 180 llibres. Es tracta d’una de les més importants aportacions d’iniciativa privada a la cultura menorquina en uns anys que la tasca editorial era pràcticament inexistent. A més d’edicions especials, Lluís va llançar tres col·leccions: l’Ahir i Avui, des de 1972, de petit format i dirigida al gran públic; la Pauta, des de 1981, en la que apareixen treballs més elaborats, i Quaderns de Menorca, des de 1985. Paral·lelament, Lluís i la seva esposa, Anna Coll Anglada, van obrir la llibreria Nura, que després van continuar durant un temps els seus fills: Joana i Avel·lí, fins al seu tancament definitiu cap al 2015. La llibreria també va ser un factor important en la promoció del llibre editat a Menorca i una de les seves principals accions era fer arribar els llibres menorquins fora de Menorca. Lluís és autor de diversos llibres de text de llengua espanyola per a batxillerat, també de diverses guies de Mallorca i Menorca, un estudi sobre Marius Verdaguer (1985), i sobretot la seva Antologia poètica menorquina (1963), que fa pocs anys va revisar Àngel Mifsud. El 1985, Lluís participa en la fundació de l’IME; el 1993 rep el Flabiol de plata del concurs Ciutadellencs de s’Any; el 1998 rep el premi Borja Moll de l’OCB; el 2004 rep el Siurell de plata del Grup Serra; el 2009 és homenejat per l’Institut d’Estudis Baleàrics i el cercle Artístic. Tots ells, homenatges ben merescuts als anys i afanys que va dedicar a la cultura menorquina. Mor el 9 de febrer de 2011.
