Dijous capvespre, les noves obres de LÔAC, Alaior Art Contemporani, han estat presentades a un multitudinari públic, que ha apreciat de primera mà aquesta increïble col·lecció, ara renovada i amb incorporacions d’artistes de reconegut prestigi internacional.
L’acte comptà amb la presència d’Iñigo Navarro, autor d’una instal·lació nova de nom ‘Un manantial en la frente’, que convida a la reflexió i pretén causar en nosaltres un sentiment de misteri, ja que la seva intencionalitat és que ens plantegem el per què de les màscares. L’obra conté l’escultura d’una filleta que representa a la seva filla, amb una màscara que sembla de cartó però que en realitat és de bronze. A LÔAC, també es poden trobar una serie de màscares de cartó per fer-se una foto al costat de l’obra.
Seguidament, s’inicià un col·loqui amb l’artista, en el que ha explicat la seva obra i la seva manera d’entendre l’art i el món. Navarro veu l’art des d’una perspectiva poètica i simbòlica, i manifesta que a la seva obra ara exposada a LÔAC, ‘’el manantial’’ representa un lloc miraculós i la al·lota és el miracle que és la seva filla. La màscara que porta tracta tot allò que un vol amb passió i es veu amb l’obligació de protegir, generant així una sensació de misteri.
Iñigo Navarro també ha fet referència a la recerca de la bellesa i a la seva voluntat de preservar la ingenuïtat. Per ell, aquell que es dedica a l’art necessita conviure amb una faceta molt espontània i altra molt crítica. Però, preservar la ingenuïtat és important ja que és el que et permet no perdre la inquietut per crear encara que vegis que les coses no funcionen del tot.
L’artista manifesta que l’historia de l’art ha estat molt unida a la recerca de la bellesa a través del temps, per exemple, abans del segle XX, generalment, la bellesa es relacionava amb la divinitat. A partir del segle XX, el context de guerres i crisis afectà a l’art en el sentit en que es va abandonant l’idea de cercar bellesa i la inquietud dels artistes es transforma en trobar noves formes de crear.
Però el més interessant que manifesta Navarro, és la seva inquietud per cercar la glòria. Iñigo Navarro entén per la glòria el fet d’aconseguir l’eternitat. El que realment vol és que una vegada ja no sigui viu, puguin passar segles i mil·lennis i sigui sent recordat per la seva obra i aportació al món, un repte no impossible però que pocs han aconseguit.
El públic assistent a l’acte ha valorat molt bé la dimensió filosòfica i intel·lectual del col·loqui protagonitzat per Navarro, amb la moderació de José Luis Benejam, batle d’Alaior, i amb la possibilitat de fer-li preguntes sobre aquells aspectes que més interessaven sobre l’artista i la seva obra.
