Un estiu de més per manco

Caminar per Ses Voltes a les vuit del fosquet és, des de fa un parell de setmanes, la carrera d’obstacles a la qual ens hem acostumat els darrers anys quan arriba el juliol. La massificació, aquella massa informe de persones vingudes d’arreu del món -amb especial menció a l’allau de francesos que ens visiten cada vegada amb més freqüència-, s’apodera de Ciutadella, la fa seva, la fotografia, la tasta, i se’n va.

I què ens deixa? Per ara, un mes de juny amb una facturació menor a un 40% de les empreses que PIME ha enquestat en la batuda que fa de manera mensual als seus socis. Entre els més perjudicats, el sector de lloguer de vehicles i les empreses nàutiques, que veuen reduir els seus beneficis respecte de la temporada passada en un 65% i 58%, respectivament.

El miratge del qual hem estat vivint després de la crisi econòmica que va sobrevenir del confinament, l’any 2020, s’està començant a esvair. L’onada d’ajudes, els estalvis guardats i les ganes de sortir de casa han fet que les tres darreres temporades turístiques -i, molt especialment, les dues darreres- fossin un oasi enmig d’un desert que comença a albirar-se a l’horitzó.

Estem davant una crisi econòmica anunciada des de fa quatre anys, i que ara es comença a notar? Per ara, els efectes d’aquest estiu de rècord -en arribada de passatgers, almanco-, es tradueixen en una recuperació de turisme de touroperació que no es mou de l’hotel, repartint manco peixet a l’oferta complementària. Però de cada vegada som més damunt Menorca, convertint el 2024, almanco l’inici d’aquesta nova temporada, en un estiu de més per manco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.