Ferri Per Joan Pons i Pons

El ferri, o sigui l’embarcació de gran calatge destinada a transportar passatgers, vehicles i càrregues pesants, i que acostuma a fer sempre el mateix recorregut, generalment entre les ribes d’un riu o d’un estret o entre illes o entre illes i el continent; és un mitjà de transport molt habitual entre els menorquins per la nostra condició, precisament, d’illencs. Aquest mitjà de transport és fet servir per als menorquins que viatgen amb el cotxe -imprescindible a Menorca per dos motius: per la deficiència del transport públic, en especial si la teva destinació són les urbanitzacions i pels preus prohibitius dels cotxes de lloguer, si és que en trobes durant la temporada alta- o amb la moto o, encara que viatgin sense vehicle de cap casta, pels preus econòmics, en especial si et conformes amb la butaca, o si tens una por irrefrenable a volar. Per tant, aquest mitjà de transport és utilitzat per una escala heterogènia de passatgers: des de persones amb molt de doblers que viatgen en cabina, que menen cotxes d’alta gamma i que, a vegades, a la coa del dragó hi duen enganxada una embarcació nàutica que faran servir per les costes de Menorca. També hi viatgen, i cada vegada amb més regularitat, a més dels camions amb enormes contenidors, les caravanes molt ben equipades. La seguretat marítima sembla més estable que no pas la seguretat aèria. Potser que sigui una falsa impressió. Sobretot si has mirat el dilluns passat les notícies quan ensoldemà n’has d’agafar un, de ferri, en direcció a Barcelona: el ferri Tenacia de la companyia GNV que fa el trajecte entre València i Palma -o viceversa, m’encanta aquesta paraula- ha patit un incendi a la sala de màquines a les 02,00 hores de la matinada que ha deixat el vaixell a la deriva a 53 milles de l’illa de sa Dragonera. La tripulació, formada per 61 persones, ha hagut de despertar els 350 passatgers -conec aquestes veus que arriben a través d’altaveus fins a l’interior de les cabines que et desperten quan tot just la nau enfila l’entrada del port de Maó-, reunir-los a la zona de la recepció on han rebut armilles salvavides. Els passatgers han estat evacuats a València i cap ha patit cap dany com a conseqüència de l’incendi i del fum tòxic provocat pel foc. He viatjat en aquest ferri de Palerm de la companyia GNV que està formada per una tripulació estrangera, sobretot italiana, però també ucraïnesa, portuguesa, àrab o espanyola. La matinada del diumenge passat un jove mariner del ferri que fa el trajecte entre Eivissa i Formentera (i viceversa) va atacar amb una destral i un ganivet a d’altres tripulants del vaixell tot cridant que els mataria a tots. La Policia Nacional va intervenir després de ser reclamada i va reduir l’atacant quan el ferri havia atracat al port d’Eivissa. També va passar a les dues de la matinada encara que del dia anterior. Si aquests dos successos accidentals i criminals haguessin succeït a l’aire, a bord d’un avió, les dues notícies haurien causat una commoció encara major. La mar i el cel, l’aigua o l’aire, tal vegada per la composició dels dos elements -l’aigua ens permet nedar-hi amb els nostres propis mitjans i, en canvi, els humans som incapaços de volar amb l’única força dels nostres braços- explicaria la diferència en el grau d’alarma entre els vaixells i els avions. No m’ha fet mai por volar i m’encanta navegar encara que vaig patir durant un temps mal de mar. Ara els vaixells són estables i segurs a pesar d’episodis esporàdics com els succeïts aquesta segona setmana de juliol.