Miriam Triay / Ciutadella – Matías Quetglas (1946), ja era un fillet que demostrava una gran passió per la pintura, quan, a l’institut, els seus companys li demanaven que els dibuixés cowboys. Tímid i amb una enorme vida interior, va començar a investigar aquest art, fins a convertir-se en un dels pintors més reconeguts de l’illa. “És un privilegi poder haver viscut de la meva passió”.
La seva popularitat, com amb tot, ha fet que Quetglas s’hagi convertit en un referent per a les generacions venidores. Sobretot, dins el camp de l’art figuratiu, de l’expressió del cos. És aquesta referència, aquesta temàtica corporal, la que ha inspirat al comissari Carles Jiménez, i la que, per tant, veurem reflectida en l’exposició Cossos. Diàlegs amb Matías Quetglas, que s’estrena el pròxim divendres, 19 de juliol, a la sala municipal El Roser.
EL COS EN LA CONCEPCIÓ ACTUAL
La idea expositiva, com bé ens explica Jiménez, el seu comissari i creador, neix fa més d’un any, “quan em plantejo l’interès que pot despertar en el públic el tractament del cos humà en l’art. Ja que la nostra relació amb el cos està canviant bastant ràpid en la societat contemporània”.
Així sorgeix la llavor del projecte expositiu. I s’enfoca a través de la mirada de diversos artistes contemporanis. “Vaig pensar que seria interessant veure com els artistes actuals veuen tot aquest canvi, i tractar també quina és la seva relació amb concepcions de la figura humana d’arrel més clàssica”. Crear una conversa entre passat i present, alhora que es mostra l’evolució d’aquesta concepció. S’havia de trobar, per tant, un fil conductor, un artista que pogués representar aquesta evolució, a la vegada que dialogués amb l’actualitat de la resta d’artistes.
“I qui millor que Matías Quetglas? Un artista que, a més de tenir la figura humana com a gran tema de la seva obra, és un home que ha inspirat a molts artistes joves. De fet, tot neix amb ell, i la selecció dels artistes respon a aquesta idea: als que el tenen com a referent”.
UN UNIVERS DE MIRADES
El visitant, llavors, podrà ser testimoni de com dialoguen els diferents llenguatges visuals presentats (performance, pintura, fotografia, escultura…), alhora que es pren consciència del cos humà i de la nostre relació amb ell. De les diferents mirades que s’hi poden plasmar, i a través de les quals es pot observar.
Cada tema en què es divideix l’exposició, parteix d’una obra d’en Matías Quetglas, central, que entra en diàleg en diverses obres d’un dels altres autors. Si anam per ordre de recorregut, i segons ens ha explicat Jiménez, els diferents temes que giren al voltant de la concepció del cos són:
- Identitat: “La primera secció tracta el tema de la identitat, de com els humans la construïm. Des que som petits nosaltres anam construint la nostra identitat, al voltant de nosaltres mateixos. I l’expressam a través del nostre cos. Aquestes identitats són canviants. I en la societat actual, canvien molt més ràpidament, que abans, quan eren molt més estàtiques”, afirma Carles Jiménez. En aquesta primera part, la pintura principal de Matías Quetglas, dialogarà amb l’obra de Toni Riera.
- Cos místic: “El cos, en el fons, és un vehicle de l’ànima. Hi ha una ànima, i el cos n’és el seu recipient. Així ho han entès moltes filosofies i religions”. En aquesta secció és na Mapi Rivera qui dialogarà amb el pintor ciutadellenc, a través de projeccions audiovisuals de fotografies seves.
- Cànon i bellesa: “Un dels grans temes al voltant del cos, el concepte de la bellesa en la societat”. David Arquimbau, al costat de l’obra de Quetglas, presentarà una sèrie de fotografies del cànon de bellesa en la publicitat.
- Narcisisme: “Vivim en un narcisisme constant, exagerat. La meva idea en aquesta secció era qüestionar-ho”. Al voltant de l’obra Narcissa, de l’autor ciutadellenc, hi haurà diverses fotografies de Gianna Carrano, que tracten el mite de Narcís. De com es reflecteix en un toll d’aigua i s’enamora d’ell mateix. És emulant aquesta idea que Jiménez ha volgut anar més enllà, posant un metacrilat al terra, com un mirall, perquè la gent es pugui veure.
- Cos frontera: “El nostre cos, la nostra pell, és la frontera amb el medi extern, amb el que ens rodeja”. Aquest concepte es tracta a través del pintor Josep Moncada, i les seves obres davall l’aigua. “La idea de l’aigua, com a medi primigeni, com quan estàvem dins la mare”.
- Cos transformat: “Els tatuatges, piercings… la idea contemporània que el cos està fragmentat. Que no som un tot, sinó que som parts d’un. Es tracta d’un concepte que l’art ha anat tractant, sobretot, des de la segona guerra mundial, com a part d’una realitat diferent. Pel que fa, entre altres, a les mutilacions que provocà la guerra… però és que fins i tot a la societat actual hi ha persones que es mutilen, es fragmenten”. Matías Quetglas, en aquesta mirada del cos, la presentarà amb una conversa amb l’obra de Batuel Bayarri.
- Cos performatiu: “La reflexió del cos com a eina d’expressió. Del sorgiment de la performance, l’emprar el cos com a mitjà per l’artístic”. Maria E.G., performer, presentarà un vídeo d’una performance seva, juntament amb l’obra de Matías Quetglas.
- Cos eròtic: “En aquesta secció Quetglas presenta una Venus molt bonica, a través d’una planxa de poliestirè, molt blanquinosa, però molt eròtica, amb una destral. Aquesta Venus estarà acompanyada de l’obra de n’Ana Llorens, que presentarà diferents visions de l’erotisme a través del cos. Amb una visió molt més contemporània, de les diverses formes que ha pres aquest concepte”.
LA CONVERSA PICTÒRICA AMB QUETGLAS
L’obra de Matías Quetglas girarà al voltant del dibuix, l’aquarel·la, la pintura, i dues escultures. De fet, i com a part central de l’exposició, hi apareixeran diverses obres de format més petit, fetes durant la pandèmia, i una de més gran al centre. Totes representatives del cos, i de les diverses idees que aquest pot transmetre.
Pel que fa a la de temps pandèmics, són petites representacions d’una època en què Quetglas, per combatre la quarantena i el tancament, decidí pintar una obra cada dia, sense falta. Petits quadres de 22×22 cm o de 8×30 cm, que mostren diverses realitats d’una mateixa idea.
D’altra banda, i pel que fa a l’obra gran, situada al centre, es veu clarament la representació del cos nu d’una dona, que està escrivint alguna cosa a un paper, mentre observa a uns pardalets que també apareixen en escena. “La idea que vull transmetre és com la dona està composant una cançó, inspirant-se dels pardals que té al costat. Però, i realment, la posició que presenta el seu cos no és la més adient ni còmoda per a fer-ho. Ja que està girada d’esquena als pardals. No està obrint-se del tot a la realitat que la rodeja i de la qual es vol banyar”.
“Aquest projecte expositiu de Carles Jiménez és una mirada damunt el fet que el cos humà és com un perol on s’hi poden cuinar coses molt diferents. Que és un camí obert a moltíssimes expressions, a diferents pensaments. I que la figuració ha estat i segueix sent, l’argument narratiu per als homes”, confessa l’artista menorquí, Matías Quetglas. “Es tracta de presentar diferents cares d’un mateix concepte, d’una mateixa temàtica. Dels diversos significats que té o que pot tenir”.
De les obres que el pintor ciutadellenc presenta, n’hi ha de diferents èpoques. Encara que la majoria siguin recents; per contestar amb la idea que volia representar Jiménez, també n’hi ha que són de fa temps. Hi ha alguns quadres més antics perquè feien al·lusió a un dels arguments que el comissari volia representar.
Durant quatre mesos, del 19 de juliol fins al 2 de novembre, els ciutadans de l’illa, així com els mateixos visitants, podran conèixer les diverses mirades representatives i representades del cos humà. De com de fragmentada n’està la seva concepció, i de l’evolució que ha fet amb el pas del temps. Una conversa entre diversos artistes, que pot servir per posar llum a la realitat.
