Miriam Triay / Ciutadella – Fa unes setmanes es va publicar l’Informe del Mar Balear 2024. Un estudi que analitza l’estat actual del Mediterrani de les Illes, actualitzant dades i indicadors; i que es fa amb la col·laboració d’ECODES i el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Així com diferents professionals de cada especialitat relacionada. Com el meteoròleg menorquí, Agustí Jansà, encarregat d’analitzar l’augment en la temperatura de l’aire damunt el mar.
LES DADES SOBRE L’ESCALFAMENT
En termes generals, l’informe assegura que l’escalfament del mar balear és molt més ràpid que la mitjana global.
Aquest escalfament s’analitza a través de tres indicadors que hi tenen incidència: la propia temperatura superficial del mar, la temperatura de l’aire sobre la terra, i la temperatura de l’aire sobre el mar.
El primer és mesurat per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) en els tres aeroports internacionals de les Illes Balears (Maó, Palma i Eivissa). I el segon a través de les boies situades a Maó i a Sa Dragonera (Mallorca).
En aquest sentit, cal destacar que en els tres s’està observant un important augment de la temperatura.
Es tracta de tres indicadors que es retroalimenten i s’afecten de forma directa. Pel pas d’energia entre uns i altres. Així com augmenta la temperatura superficial del mar, la de l’aire sobre aquest també tendeix a fer-ho. D’igual manera si la temperatura de l’aire sobre la terra augmenta, s’incideix en la de la superficial del mar.
Com bé afirma Jansà, és més fàcil la incidència si aquesta es refereix a l’augment de la temperatura, que no en la disminució de la mateixa. El clar exemple el trobam quan, sobretot a Menorca, i a causa del famós vent de tramuntana, la temperatura de l’aire sobre el mar, i sobre la terra, disminueix, però no dona temps a que la temperatura superficial del mar també ho faci. Per tant, aquesta darrera roman elevada.
LA FREQÜÈNCIA DE LES ANOMALIES
En aquest sentit, i durant anys, els indicadors han anat mostrant la realitat del mar segons diferents regions, com la balear. Però, com ja hem anat veient en altres temàtiques, el canvi climàtic està provocant que, no només les temperatures generals, tant del mar, com de l’aire, augmentin, sinó que es creïn anomalies imprevisibles.
Així, les tempertaures dels dos darrers estius (2022 i 2023) han sigut extraordinàriament elevades, pel que fa als anys de referència. Durant els mesos de juliol i agost d’ambdós anys es van assolir valors molt elevats d’anomalia mitjana mensual de temperatura de l’aire sobre el mar, que van superar els 3 ºC; pel que fa a les anomalies de la temperatura superficial del mar es van situar prop dels 2 ºC (2022) i de 1,5 ºC (2023).
En paraules d’Agustí Jansà: “Hi ha una clara tendència cap a l’escalfament del mar i de l’aire; però s’han de remarcar les anomalies percebudes. Unes que, encara que no seran constants, sí que cada cop seran més freqüents. Ja que, entre altres, les temperatures mitjanes van augmentant. I arribarà un moment en què el que ara ens sembla extraordinari, serà gairebé normal”.
ELS EFECTES AL MAR BALEAR
Aquests paràmetres presentats, i com s’indica al mateix informe, també s’utilitzen com a indicador de canvi global, ja que pot afectar a la pèrdua de biodiversitat, canvis en el funcionament dels ecosistemes, en els cicles biogeoquímics i la proliferació d’espècies invasores.
De les conseqüències que pot tenir l’augment de temperatura, destaquen els efectes en la supervivència de la planta marina endèmica del Mediterrani Posidonia oceànica.
Alguns estudis, i com es mostra a l’informe, indiquen que aquesta planta essencial per al funcionament dels ecosistemes costaners mediterranis, es podria extingir funcionalment a mitjans d’aquest segle. Si es perden les praderies de posidònia, es perdrien tots els serveis ecosistèmics que ens reporta, com ara la protecció costanera, la transparència de les aigües i l’increment de la biodiversitat associat a aquests ecosistemes. També és una gran font d’oxigen i un embornal de carboni, absorbint el 7 % de les emissions de les Illes Balears.
Afegit a açò, trobam el fenomen que s’ha anat produint en les darreres dècades, conegut com a tropicalització del mediterrani, amb proliferació i establiment d’espècies d’origen tropical. Algunes espècies invasores es beneficien de les aigües més càlides. En aquest sentit, la macroalga invasora Halimeda incrassata ha colonitzat hàbitats de sorra en la darrera dècada de les aigües de les Balears, produint canvis en l’abundància i la distribució de les espècies de peixos.
A més, i en paraules de Jansà “l’escalfament també afecta al nivell del mar. En el sentit que un mar més calent, es dilata i, per tant, augmenta”. L’informe observa una pujada de 18,5 cm en els darrers 139 anys del mar Mediterrani occidental. Un augment que s’ha vist accelerat en les darreres dècades.
En relació amb açò, les projeccions de futur mostren com aquesta pujada seguirà avançant. Fins al punt que, cap al 2150, les platges de les Balears podrien retrocedir entre 7 i 50 metres, el que equivaldria a una reducció a la meitat de la seva superfície aèria. Així, l’Informe prediu que “les platges de Balears podrien reduir-se a la meitat d’aquí a finals de segle”.
En qualsevol cas, els canvis es veuran en tot el mar balear, i Mediterrani, així com global. A ritmes potser diferents, i amb modificacions segons la regió, però amb una mateixa tendència. Estem parlant de canvis en els ecosistemes que poden derivar en efectes molt superiors, així com la pujada del nivell de l’aigua, i l’augment constant i sense fre de les temperatures generals (ja siguin d’aire o de mar).
