Miriam Triay / Ciutadella – Chiara Oliver (Ciutadella de Menorca, 2004), és la jove música que va quedar vuitena en la darrera edició del concurs Operación Triunfo (OT). Convertint-se, així, en la primera menorquina a participar en aquest concurs, de gran audiència nacional.
Després d’aquesta participació, i d’haver tingut l’oportunitat de conèixer a grans professionals del sector, va treure el seu primer single Mala costumbre. I ara, fa uns dies ens va sorprendre amb el seu primer EP, la libreta rosa. Un viatge per set cançons, com ella mateixa ho defineix, on es narren els seus sentiments, experiències i emocions inspirats en el seu pas pel programa.
Un amb el qual ens presenta la seva faceta musical, en ple naixement i creixement. Obrint camí a l’univers Chiara, que s’està creant. A més de seguir formant part del món OT, amb la gira que s’està fent arreu d’Espanya. Tot el que forma a Chiara com a artista musical, ens demostra la seva clara melomania. Des de Nua hem volgut dedicar-li unes pàgines.
Com neix na Chiara música?
Des de sempre m’ha agradat la música. Diria que gairebé vaig començar a cantar, abans de parlar. Així que, des de petita he estat explorant tot aquest món que constitueix la música.
Amb quatre anys ja sabia que volia passar-me les hores dalt d’un escenari. I, per tant, va ser prest quan vaig començar a explorar aquest món, i que va néixer el meu amor cap a la música. Amb dotze anys ja vaig decidir, oficialment, donar-li canya, i ficar-m’hi més seriosament. Així vaig començar a tocar la guitarra, a aprendre altres instruments… a, en definitiva, entendre la música de diferents maneres.
Fins que vaig entrar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). No tenia sentit estudiar qualsevol altra cosa. Per molt que tingués interès en altres àrees, vaig decidir apostar 100% per aquesta passió. Per creure en ella i en mi, en aquest sentit.
Per sort, sempre he pogut viure experiències que m’han fet entendre que la música és el meu camí.
Quina seria la teva trajectòria acadèmica, llavors?
Vaig entrar a l’ESMUC, perquè, com dic, volia estudiar música, dedicar-m’hi, centrar-m’hi. Perquè al final som una boja de la música. Una melòmana. El que passa és que els estudis se’m van mesclar amb l’experiència OT. Així que després de fer les proves d’accés i haver entrat a l’ESMUC, només vaig poder estudiar dos mesos, abans d’entrar a l’acadèmia.
Ara que ja he sortit del programa, i que estic en un altre moment vital, tenc molt clar que seguiré els meus estudis. Que els reprendré. El que encara no sé és si fer-ho a l’ESMUC, o a algun altre lloc. Tot depèn un poc del nivell d’exigència, perquè el que m’agradaria és compaginar una carrera musical amb els estudis musicals.
Has participat en tres concursos diferents, Got Talent, La Voz i, fins fa uns mesos, Operación Triunfo (OT)… com definiries aquestes experiències?
Sempre dic que cada experiència m’ha donat algun tipus d’aprenentatge diferent.
Si anam per ordre… participant a Got Talent em vaig adonar que, definitivament, havia de fer música de forma professional, que era el meu camí a seguir. Que havia d’apostar cap aquí. Va ser el moment en què vaig saber que volia fer música cada dia.
Quan vaig concursar a La Voz, gràcies a la gent amb qui em vaig poder relacionar, em vaig obrir a moltes coses, a molts estils musicals diferents.
Finalment, OT és una oportunitat única, diferent, d’aprenentatge i coneixement musical. Les classes que fèiem, els professors que teníem, el jurat que ens aconsellava… són coses molt difícils de trobar. Tenir la sort de poder relacionar-me i fer feina amb professionals del sector, va ser tot un privilegi, que segurament no hagués tingut de cap altra manera. L’experiència OT, ha sigut un popurri de moltes coses i emocions. No només musicalment parlant, sinó més enllà. He après molt a nivell personal. Em vaig descobrir a jo mateixa. Com que estàs aïllat del món, sense tenir estímuls de l’exterior, és més fàcil que surti la teva essència. De cop t’adones de qui ets realment.
Centrant-nos en aquesta darrera experiència, t’esperaves la bogeria que ha sigut? Que, fins i tot, al Times Square de Nova York posaren un cartell demanant que votessin per salvar-te…
La veritat és que no. Per res. Jo estava a l’acadèmia tan tranquil·la, fent classes, i el que per jo ja era la vida normal. I després clar, vaig sortir i em vaig trobar amb tot açò… em va impactar molt. És una nova realitat molt estranya, increïble. I la veritat és que, una de les millors coses després d’haver sortit de l’acadèmia, és haver-me adonat, haver descobert, que tenc unes fans molt compromeses. Que els agrada el que faig. Que segueixen el que public i mostr. Per jo aquest és un aspecte clau. En aquest sentit, em sent guanyadora.
Si passam a parlar del single nascut d’aquesta experiència, ‘Mala costumbre’, què ens pots explicar?
Crec que amb ell mostr l’artista que estic començant a ser, amb què m’estic convertint. Estic obrint el meu univers artístic. Un que he tingut a dins de fa molts anys, i que sempre he volgut transmetre. I ara em fa molta il·lusió poder, per fi, obrir i crear aquest món. Mostrar qui som i seré com a artista, quina n’és la meva estètica.
D’on surt, però, aquesta ‘Mala costumbre’?
Jo sempre escric moltes cançons. Des de les meves experiències i anècdotes. Des del que visc i em passa. Després ho exager, i afegesc capes extra i nivells de drama, de narrativa. Però, sempre, des del que escric, he volgut transmetre que jo som una més, de molts, de tots. Som una persona a qui li han passat les mateixes coses que als altres. Vull que la gent sigui capaç d’escoltar la meva cançó, i li passi el mateix que a jo amb altres artistes; que escolt una peça i sembla que l’ha escrita per jo, o que, fins i tot, l’he escrita jo. Sé que és un poc ambiciós, però és el que cerc amb la meva música. Que tothom s’hi pugui sentir identificat. M’encantaria. És un dels meus objectius.
En aquest sentit, com definiries la teva música?
La meva música, la que està naixent ara, la definiria com a pop-rock, chill, desenfadada, informal. No escric lletres molt complexes, amb metàfores complicades, sinó que pretenen ser properes i tangibles, normals.
I que, en tot moment, sigui una música que es noti com a meua, que presenti la firma Chiara. Com he dit, em fa moltes ganes crear aquest univers musical propi i que la gent sigui capaç d’identificar-s’hi.
Quins diries que són els teus referents en aquest nou univers que ara presentes?
Sobretot n’Olivia Rodrigo. Perquè sempre m’hi he sentit molt identificada. I crec que a Espanya falta una figura com ella. Un tipus de música que representi el que ella als Estats Units. I açò és el que em fa ganes, fer música d’aquest tipus, ser una artista així però a Espanya. Dur les influències britàniques i estatunidenques que he tingut arrelades de sempre, al meu país. Que, per jo, és el que falta.
En les novetats dins la teva música també trobam ‘la libreta rosa’… què ens pots explicar?
Es tracta d’un projecte pop-rocker que vaig començar a escriure mentre estava dins l’acadèmia OT. I on anava escrivint el que em feia sentir i experimentar el pas per aquest programa. L’EP conté set cançons que són: intro, 3 de febrero, ronda de más, cada vez, la invitada, el parque i todas las versiones de mí. Que ja es troben a totes les plataformes digitals. I totes elles constitueixen un viatge per la meva experiència, pels meus records dins OT. De fet, i per fer-ho més proper al públic, l’EP s’editarà en format físic, el pròxim 31 de juliol, amb un CD acompanyat d’una llibreta que inclou les lletres de les cançons, fotos inèdites, un espai perquè els fans puguin fer-la també seva, i escanejats del quadern original. Crec que és un regal pels fans, que es mereixien.
Què diries que et depara el futur?
Doncs el 27 d’abril vam començar amb la gira d’OT, que ha acabat el passat 13 de juliol, programada per Gestmusic. Amb 12 dates diferents, per diversos llocs d’Espanya, començant per Bilbao i arribant fins a València. Una en la què m’he pogut retrobar amb tots els companys, novament, en un mateix espai. I que, evidentment, he estat compaginant amb la creació dels meus propis projectes. Perquè, com dic, Mala costumbre és només la pinzellada del que ve. Amb el primer single ja hem introduït la meva firma, i ara em toca fer feina, per prest poder treure música nova.
Si serà un disc, nous singles, un projecte musical diferent… està per veure. Sembla que hi haurà moltes sorpreses al voltant de l’artista ciutadellenca. De moment, ja sabem que ha firmat un contracte amb Universal, la productora que s’encarrega i testimonia la creació de l’univers i la firma Chiara.
