Valorem a les persones grans Per J. Bosco Faner Bagur

Dia 26 de juliol se’ns demana prestar atenció a les persones grans, als avis i àvies. Aquesta iniciativa s’originà el 1998. Elegir un dia per tenir present persones que, com els avis i àvies, ens aporten i ens han aportat tant, és un deure per part nostre, per part de tots, i és un dret que mereixen viure els qui sumen anys, experiència i aportació molt significativa a la societat i a la nostra vida. A tots ens convé sensibilitzar-nos a favor d’aquesta època de la vida que necessita agraïment, atenció i acompanyament sincer.

Tinguem present aquest col·lectiu amb la intenció de que se’l valori i que rebi l’afecte i el respecte que mereixen. Visquem atents a les seves necessitats.

Quan visit persones grans, i més quan aquestes pateixen alguna infermetat o feblesa a causa dels anys, m’adon que necessiten:

a)Acompanyament. No poques vegades pens amb qui em va dir un bon dia, era diumenge, i essent ja una hora que dóna pas a la fosca: “Ets el primer que entra en aquesta casa avui”. Com pot ser açò? Em demanava. Serà difícil que la societat els valori si no són degudament acompanyats pels seus fills i néts.

b) Atenció. El seus contactes i relacions d’anys es fan esfumant. Ara uns, ara uns altres, els recorden -ens recorden- que un dia noltros també deixarem de trepitjar la terra que ens acull i de relacionar-nos amb qui havíem viscut família, amistat…, amb qui havíem estat companys, veïns… A prop seu els manca qui havien compartit amb ells infància, joventut, experiències, històries… Ja va bé que alguns s’asseguin al seu costat amb la intenció tant noble de fer-los sentir dignes de ser escoltats i valorats, tot i que no formin part de molts d’anys dels seu pas a pas diari.

c) Valoració. Passar un temps al seu costat és intentar entendre i viure que si progressar és necessari perquè formam part d’una nova pàgina de la història, el que no hem de permetre és deixar de conservar valors que ells ens transmeten i que el fil de la història ens recorden que són necessaris: la infància, la joventut, la vellesa passen, importa que no ens passin les lliçons que hem de tenir present sempre: abans, ahir, i després. El pas del temps és un fenomen sobre el qual s’ha pronunciat la filosofia, la ciència, la religió i, de fet, quasi bé tot el món. La filosofia ens demostra que allò que és temporal no sempre és passatger, ni allò que avui està establert és etern. George Orwell ja deia: “Qui controla el passat controla el futur, qui controla el present contra el passat”.

Bé, podria dir moltes coses. Ho deix a la reflexió de qui vulgui seguir. Sols em surt de dins dir:  “Qui intenta construir el futur no pot deixar de tenir present el passat”.

Per acabar, gràcies a tants i tantes que m’han tingut present -visitant-me, interessant-se, pregant…- durant aquests mesos que a causa d’un accident no he pogut dur a terme la meva vida normal. Gràcies de cor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.