Enric Pérez Massanet / Ciutadella – Mar Pons Estada, de 18 anys, és l’alumna que ha tret millor nota en aquesta selectivitat a Ciutadella, amb una puntuació total de 12,49 sobre 14. Va acabar el batxillerat científic – tecnològic a l’IES Ma Cardona amb una mitjana de 9,85.
Quin ha estat el seu pla d’estudis?
El meu pla d’estudis ha estat fonamentat, sobretot per l’organització i la planificació. El que jo feia era calcular les hores que necessitava per preparar el temari de cada assignatura i les plasmava al calendari. Així podia veure quan havia de començar a estudiar i si em sobrava o faltava temps. Però un dels plans d’estudi que més m’ha ajudat ha estat la realització d’esquemes, de manera que a l’hora de fer els exàmens, abocava les imatges d’aquests mapes conceptuals. Per a la selectivitat vaig seguir la mateixa metodologia. Estudiava un màxim de tres assignatures per dia, matí i capvespre, i la veritat és que se’m va fer llarg. Segon de batxillerat ens va deixar a tots molt cansats i estudiar selectivitat va ser molt dur. Els capvespres sortia a estirar cames, sobretot quan més cansada em trobava per després tornar a posar-m’hi amb més energia. Descansar i desconnectar són aspectes que recomano a tothom.
Què vol estudiar i per què?
Vull estudiar Estadística a la UB-UPC i necessito un 9,97. Durant els dos cursos de batxillerat no he sabut clarament quin grau universitari triar, ja que no em sabia decantar entre una carrera de la branca sanitària o tecnològica-matemàtica. No tenia res clar fins que, a dues setmanes de selectivitat, em vaig interessar pel grau d’Estadística. Em vaig acabar de decidir després de conèixer el testimoni d’una persona que va fer aquests estudis i que va tenir una experiència molt bona. Estadística és un grau que té moltes sortides, les quals em semblen interessants i s’adapten al que crec que m’agradaria fer en un futur.
S’esperava treure aquella nota tan alta?
La veritat és que no ho pensava. Per cursar Estadística no necessitava
una nota tan elevada. A més, vaig afrontar les PBAU amb una bona mitjana de batxillerat, el que em va donar més tranquil·litat i una base sòlida per a la nota d’accés.
Li han semblat difícils els exàmens de selectivitat envers els exemples dels anys anteriors?
En general, quasi totes les assignatures seguien la línia dels anys anteriors, però n’hi va haver dues que em van sorprendre: Matemàtiques II i Biologia. A Matemàtiques II els enunciats em van semblar una mica enrevessats a primera vista, però després de plantejar-los i anar provant me’n vaig sortir prou bé. Per altra banda, a Biologia m’esperava un altre tipus de preguntes, una mica més competencials i no tan teòriques com van ser. Si ho hagués sabut, hauria estudiat de manera diferent, ja que els continguts de l’examen no van ser molt complicats. Crec que la resta d’exàmens eren d’una dificultat similar a la dels anys anteriors.
A causa del temps invertit, ha sacrificat alguns aspectes de la seva vida personal?
Per culpa dels estudis, sobretot quan els exàmens s’apropaven, he renunciat principalment a fer activitats fora de casa. A causa de la pressió de les proves alguns caps de setmana quedava a casa estudiant o no sortia fins tard per despertar-me prest i rendir bé al següent dia. També he fet sacrificis pel que fa a la meva família. No he pogut passar tant de temps com m’agradaria amb ells, he renunciat a alguns dinars familiars, a visites i sortides per dedicar més temps als estudis.
Què opina del sistema educatiu actual?
Crec que l’ensenyament d’avui dia està enfocat a avaluar la capacitat memorística dels alumnes, tot i que ara estan començant a emergir algunes intencions més competencials. Tot i això, penso que l’educació podria anar més dirigida cap a preparar les persones per la vida real, i no tant per memoritzar continguts teòrics que després s’acaben oblidant. Si més no, soc conscient que algunes assignatures com Història són purament teòriques, però d’altres com Biologia o Psicologia podrien tenir un enfocament molt més quotidià. Crec que una major varietat agilitzaria i faria més rendible l’ensenyament.
La selectivitat hauria de ser igual per a tothom?
Les PBAU són les proves que han de passar tots els estudiants del país que vulguin iniciar un grau universitari després del batxillerat. Per això, i tenint en compte que entre comunitats autònomes hi ha diferències quant a la dificultat o exigència de les proves (com ara el descompte per faltes d’ortografia o l’optativitat), penso que la selectivitat hauria de ser igual per a tota Espanya. Que hi hagi discrepàncies entre les PBAU de les comunitats autònomes pot causar que alguns alumnes juguin amb avantatge quant a la nota davant d’altres, que s’enfronten a una major exigència a les proves. Al final, tots els joves del país entrem en una mena de competència per aconseguir arribar on volem, i que hi hagi alumnes que ho tinguin un poc més fàcil resulta injust per a la resta. Fer una selectivitat que segueixi almenys uns criteris de correcció comuns, equilibraria un poc més la situació amb la qual juguen els estudiants.
Quin consell donaria a algú que ha d’afrontar l’PBAU?
Crec que la constància, l’esforç i el treball durant el curs són el més important per després obtenir uns bons resultats a les PBAU. Al final, a selectivitat ens demanen continguts que hem tractat durant el curs i que surten si tenim les idees ben ordenades. Per tant, aconsello fer molta feina durant el batxillerat, ja que permet tenir un bon punt de partida per a la nota i una bona base pel que fa al coneixement. Un altre consell que puc donar és intentar fer els exàmens de PBAU amb la màxima tranquil·litat possible. Els nervis en aquestes situacions poden anar en contra nostra. Per evitar-ho, aconsello encarar les proves amb calma i sense por. Un aspecte que em va ajudar a posar-me més tranquil·la durant els exàmens de PBAU va ser seure a prop de persones que coneixia, ja que almenys si aixecava el cap veia els meus companys fent el mateix que jo i això em relaxava.
Té temor d’anar a viure fora?
Tot al contrari, en tinc moltes ganes. La vida universitària ens l’han descrit com els millors anys de la nostra vida, per això tinc ganes de començar aquesta nova etapa. També desitjo saber com és la vida independitzada a Barcelona, fer noves amistats i començar uns estudis més enfocats al que m’interessa.
Qui l’ha ajudat en aquest camí?
Voldria donar les gràcies a les persones que més m’han donat suport durant aquest curs, ja que ha estat molt intens. M’agradaria agrair a aquells professors que més empatitzen i es preocupen pels alumnes, als que passen igual de pena que nosaltres perquè el curs i selectivitat ens vagin bé. Fan una feina que té molta responsabilitat, pel fet que d’ells depèn un ensenyament de qualitat que possibilita que els exàmens ens vagin bé. Els bons resultats que els alumnes obtenim són en part un reflex de la seva feina. També voldria donar les gràcies a la meva família, que puc dir que ha patit tant com jo aquest curs. El seu suport i paciència m’ha facilitat les hores d’estudiar i m’han animat a esforçar-me al màxim aquest curs.
