Gonzalo neix a Ciutadella el 2 de novembre de 1939. És fill de Jaume Pons Juaneda (Ciutadella, 1886) i Antònia Moll Mercadal (Ciutadella, 1893). El seu avi patern és Cristóbal Pons Calafell (Ciutadella, 1841), casat amb Joana Juaneda Fuxà (Ciutadella, 1863). Pons Calafell és un fabricant de calçat i va ser durant un breu període, regidor de l’Ajuntament de Ciutadella. La seva activitat professional la continuarà son pare d’en Gonzalo, Jaume Pons, i el seu germà, Cristóbal Pons, que també és president del Zamora FC. Jaume i Cristóbal són innovadors en la indústria del calçat i, el 1927, viatgen a París per aprendre noves formes de producció. La família té el lloc de Sant Miquel i els germans són els fundadors de la important empresa, Calzados Roseta. En Jaume i n’Antònia van tenir quatre fills. A més de Gonzalo, van tenir a Cristóbal Pons Moll (1921-1986), casat amb Glòria Pons Portella, filla del que havia estat batle de Maó durant la guerra i exiliat al nord d’Àfrica, Francesc Pons Carreras; Cristóbal va ser professor de matemàtiques i director de l’institut Josep Maria Quadrado; Antoni (1923-2007) i Jaume (1929). Gonzalo es va casar amb Maria Capó Benejam (Ciutadella, 1943). No va seguir els passos familiars, sinó que va elegir la vida de l’espectacle. Van posar una botiga de regals a la Contramurada que portava el seu nom: Ca’n Zalo, en una casa que també tenia sortida al carrer de Sant Isidre. Ell, de jove, ja havia entrat a la família de Ràdio Popular de Menorca, locutor, presentador d’actes, companyia de teatre, etc. Després va iniciar-se en els jocs de màgia, arribant a ser un bon mag que actuà arreu de Menorca. Els anys setanta, en plena transició, s’enamorà del teatre. Va ser membre de la directiva de Joventuts Musicals. Va ser director de la companyia Delfí Serra entre 1972 i 1977, va intervenir en muntatge poètics, va iniciar la direcció d’El retaule del flautista i Un bagul groc per Nofre Taylor; va participar en les Setmanes de Teatre dels Països Catalans i va ser un actiu protagonista d’un dels àmbits del Congrés de Cultura Catalana (aprox. 1975-1977). El que tenia d’emprenedor i idealista li mancava d’organitzat i constant. També va col·laborar en la posada en marxa d’Es Porxo i en la recuperació de les festes del carrer de San Isidro, que van ser unes iniciatives originals d’educació creativa i participació. Durant un temps també va fer de corresponsal de Ràdio Nacional d’Espanya a Menorca. Record haver començat amb ell un llibre de cuina el 1978, però que no va concloure mai. Ofegat pels propòsits inacabats, Gonzalo va perdre el negoci i va deixar Ciutadella per mudar-se a Maó. Sol, els darrers anys va viure acollit a la Residència de Gent Gran. Fa pocs dies ens ha deixat.
Afegiré una anècdota. Quan assajàvem el Retaule al Socors era una època que tenia jo mal de queixal. Ell em receptava un glop de conyac que rodava per allà. Jo el prenia i glopejava un estona fins que el queixal es dormia. No sé si era molt eficaç, però al menys servia contra el fred que hi havia dins aquella església. He volgut posat la fotografia que apareix al llibre “Captivats pel teatre i la rapsòdia”, ja que un Salo jove apareix amb dues actrius locals: na Magdalena Goñalons i na Pili Anglada, Netis. Na Pili ens va deixar el passat dia de Sant Cristòfol, que sigui també un record per ella.
