El mes d’agost -i també durant el juliol- proliferen a les nostres costes els nous mariners de terra seca. Són aquells visitants que, amb la il·lusió d’un infant per tocar aigua, s’atreveixen a llogar una petita embarcació per passar un dia a fora, i xalar de les aigües turqueses de les cales a les quals els és impossible accedir amb cotxe -a no ser que s’aixequin amb el sol i a les 8 del matí ja hi siguin-.
Aquests nous mariners, als quals no se’ls demana cap tipus de coneixement de navegació, solen ser protagonistes d’incidents i problemes amb altres embarcacions més grosses. I és que, a la mar, ben igual que passa a les carreteres, hi ha unes normes. Unes normes que s’han de conèixer i aplicar, però que no entren dintre dels plans de la setmana de vacances a Menorca.
La nova normativa que s’està començant a aplicar aquest estiu vol suavitzar una mica les tensions amb aquest tipus d’embarcacions i la resta de navegants, posant límits com la distància que poden navegar, o les condicions meteorològiques amb les quals es poden fer a la mar.
Tanmateix, i encara que les comparacions siguin odioses, no se’ns passaria pel cap deixar conduir una moto de 49 a un bergant de quinze anys sense que s’hagi tret el carnet pertinent. Llavors, -i salvant les distàncies d’edat-, per què es permet que persones sense coneixements previs agafin embarcacions, per petites que siguin? Saber nadar no és garantia que “no passarà res”, com tampoc ho és el fet que s’hagin posat unes normes per restringir-ne l’activitat. Potser, també a la mar, s’hauria d’aplicar aquella màxima de “seny, que de cervell en venen.”
