Antònia neix a Ciutadella el 1910. És filla d’Antoni Bonet Lliteras (Ciutadella, 1884 – 1960) i de Joana Oleo Salord (Ciutadella, 1884 – 1949). Josep Bonet, l’avi, és un reconegut fabricant de calçat, d’ideologia republicana i conservadora i actiu en la societat ciutadellenca del seu temps. El 1885 el trobem que és el regidor que dóna els tres tocs del dia de Sant Antoni. L’any 1886 és vocal de la Junta Directiva de la recentment constituïda Unió Democràtica, d’ideologia lliberal. Més endavant serà president del Casino des Born i president de la societat de socors mutus La Industrial. El 1898, un any abans de morir, és membre de la Junta Directiva de la Creu Roja de Ciutadella. La família Bonet Oleo emigra a Mallorca l’any 1918, quan ella té 8 anys, passen després a Marsella, i finalment s’estableixen a Barcelona. És a Barcelona, on Antònia coneix el militar comunista Jovian Soler, amb el que tindrà dues filles. Al final de la guerra, Jovian passa amb els seus homes la frontera. Ella, que és a Barcelona, marxa fins Llinars, on hi ha la filla. A una colònia escolar. A la colònia no hi troba ningú, només les filletes. Després de deixar-les a estalvi, marxa amb la filla cap a la frontera. Mare i filla formen part d’aquelles columnes interminables de refugiats que fugen dels nacionals. Són traslladades després a una casat, amb una quarantena de dones i fillets. Treuen les vaques dels bouers per allotjar-los a ells. Al poc temps, Antònia i Laura són conduïdes a la presó i tancades amb altres dones en una cel.la comuna. Durant un temps, Antònia cerca desesperadament alguna notícia de Jovian fins que, a través de la Creu Roja i d’organitzacions de solidaritat vinculades a les Brigades Internacionals, se’n tem que el seu home ja ha passat a la Gran Bretanya. Des d’aquest moment, els seus esforços es dirigeixen a aconseguir els documents per trobar-se amb ell. Així, el 19 de maig de 1939, Antònia i Laura surten de Barnay, en el departament del Saône-Loire, en direcció a París. El dia 20 travessen el canal en un vaixell militar, només amb mitja dotzena de dones més. Desembarquen a Newhaven, un enclau portuari entre Eastbourne i Brighton, i el 21 ja es poden abraçar a Jovian que els espera a Londres.
La família pot viure mercè la solidaritat entre els desterrats i algunes organitzacions d’ajuda. Laura entra en una colònia de fillets refugiats a Carshalton, Jovian treballa en qüestions polítiques i ella es dedica principalment al manteniment de la família. L’any 1944 infanta la segona filla, Diana. Fins a principis dels cinquanta, la família no coneix una certa estabilitat. Jovian treballa com a professor d’espanyol i ella fa feines diverses. Passat un temps, Antònia torna a Menorca i es retroba amb l’àmplia família. La dona supera tres episodis de càncer. Enamorada de Ciutadella, lloc on troba la felicitat i el benestar, compra un xalet a la nova urbanització de Cala Morell i, amb la filla, fa llargues estades aquí. Antònia mor l’any 1991, a la casa de la seva filla Laura, a Bristol.
