Hi ha noms preciosos. Noms que van acompanyats de llinatges que lliguen amb el nom que la tradició onomàstica o una decisió personal dels pares et van adjudicar. La majoria de vegades aquests noms no acompanyen el devenir damunt la terra de persones adequades. Pot passar que aquesta conjunció entre el nom, el llinatge i la persona que el tragina s’alineïn i el resultat és ple, compacte i, per tant, d’una elegància ben natural. És el cas del poeta i gestor cultural nascut a Barcelona l’any 1957 Àlex Susanna que s’ha mort el passat 27 de juliol, un dissabte calorós; en cap de setmana, per no pertorbar. Àlex Susanna era la coherència personificada unida al bon nom que es va aconseguir crear: editor i fundador de Columna Edicions, poeta culte, traductor, autor de preciosos dietaris, excel·lent conferenciant, esforçat projector de la cultura catalana a l’exterior i amant de Menorca, illa on hi va passar molts d’estius, sobretot a Fornells, o circumnavegant-la, sense tocar-la, amb el seu llaüt menorquí. Àlex Susanna és una d’aquestes persones que t’acompanyen tota la vida encara que no hi mantinguis una relació quotidiana. Sempre era allà, com un referent. Ens trobàvem a una inauguració de pintura, d’escultura o de ceràmica -la darrera a la Pedrera de Gaudí de l’exposició de Miquel Barceló Tots som grecs– i notaves les vibracions, les bones vibracions. En les relacions personals hi ha tres postures gestuals. Una de tombar el cos cap enrere. Una segona estàtica i indiferent. Una tercera de projecció del cos cap endavant en un gest d’aproximació. Amb n’Àlex sempre era executat el tercer. Va ser el meu primer editor a Barcelona –No cregui el que diuen de mi i Nàufrags-, va presentar la meva primera novel·la a la Casa de Menorca amb uns elogis que encara ressonen i davant un públic entregat que va fer cas al seu entusiasme adquirint el llibre; també va publicar l’assaig de Tónia Coll Miquel Barceló. Insularitat i creació– i, abans de la presentació de la novel·la em va telefonar -quina llàstima que les converses telefòniques no s’enregistrin!- impactat per una anècdota compartida: s’havia acabat de fer construir un llaüt, com el protagonista de Nàufrags, a ca s’Obercoc, un dels darrers tallers de mestres d’aixa del port de Maó! Àlex Susanna era una persona que s’havia equivocat d’època però a pesar d’aquest error havia sabut adaptar-se als temps que l’havien obligat a viure. L’editorial Columna estava formada per tres individus de personalitat molt dispar però van saber donar a l’empresa un aire de modernitat que la ciutat requeria; Miquel Alzueta, Ricard Badia i Àlex Susanna eren anomenats els Beatles de l’edició catalana. Era dels nostres. Director de l’Institut Ramon Llull, de la Fundació Vila Cases, de la Pedrera; se sentia atret i sabia lligar amb naturalitat literatura, arquitectura, música i art. Encara que destaqués com a poeta no deixava enrere cap gènere i sabia posar els diferents àmbits de la creació en conjunció. A Menorca me’l vaig trobar unes quantes vegades, sempre acompanyat de la seva encantadora dona. Una vegada al Pas d’en Revull, al Barranc d’Algendar, on transcorre una bona part de Nàufrags. I a Cala’n Fustam, un mes de juliol com aquest en el qual dormíem a la cova i n’Àlex Susanna feia la volta a Menorca amb el llaüt del seu cunyat que havia fet pana a la petita cala del sud. Descansa en pau. Som una mica més orfes però ho compensam amb les ensenyances que ens vas deixar.
SUSANNA. Nom propi de dona. Nom d’un poble, Santa Susanna, de la comarca del Maresme. Llinatge. Del nom bíblic de dona Susanna.
