Itziar Lecea / Ciutadella – El ciutadellenc Xec Marquès fa sis anys que és Tambacounda, al Senegal. Allà, desenvolupa un projecte de formació amb una arrel molt mediambiental a través de la comunitat salesiana, i gràcies al Fons Menorquí de Cooperació, que aporta els recursos necessaris. Fa uns dies va tornar a Menorca, principalment per veure la seva família. Però també per prendre el pols a la realitat menorquina i poder-la comparar amb la que viu al Senegal. Amb aquesta entrevista comparteix algunes de les seves conclusions.
Què el va cridar d’anar a servir cap a llocs com Tambacounda?
El que en deim a la vida religiosa: l’obediència. Vaig fer una etapa a la Costa d’Ivori, i se’m va demanar venir a Tambacounda, per atendre el centre de formació professional. Passava per moments econòmics difícils, i calia rellançar la dinàmica i veure quines possibilitats hi havia de donar-li una nova vida, tant a nivell econòmic com de formació. A banda, des de l’obra també som responsables de la parròquia de la regió, i animam amb activitats socioculturals i esportives.
El projecte actual té molt de mediambiental. Com va començar?
Fa quatre anys se’ns va apropar gent que té horts als afores de la ciutat, sol·licitant com els podíem ajudar i trobar mitjans per millorar les condicions tant de treball com de producció de les seves terres. Llavors vam participar en una convocatòria de projectes del Fons Menorquí de Cooperació, que ens van aprovar. I va ser gràcies a aquest projecte que vam poder formar a més d’una vintena de grups i ajudar-los a aprofundir els pous, posar una bomba solar, posar plaques solars… A partir d’allà, la gent va veure que era interessant, i de cada vegada eren més els que ens demanaven per aquest projecte i les seves possibilitats. Hem anat fent passes, no només millorant les condicions de producció d’horta, introduint tècniques més sostenibles -com la fabricació de compost-, sinó que també treballem l’organització de grups tipus cooperativa, formalment constituïts, que puguin sol·licitar subvencions a organismes oficials. Aquesta és la part del projecte que estem desenvolupant, també gràcies a l’ajuda del Fons Menorquí de Cooperació.
És un projecte que duu tot sol?
El responsable d’aquest projecte és un altre company de la comunitat, n’Elie Assogda, de Benín. Crec que és un fet important, el fet de poder tenir un lligam entre el Fons Menorquí de Cooperació, o la Menorca solidària, amb un desenvolupador del projecte que és originari del lloc on s’estan duent a terme els projectes.
Vista la feina, sembla que és important el poder tocat pals molt diferents, fent de la seva una vida polifacètica.
La no especificitat és una solidaritat de proximitat, de quilòmetre zero. No som una ONG que arriba, desenvolupa un projecte i plega. Sinó que és una presència a un mitjà amb una realitat social, cultura i religiosa específica i noltros som presents en aquest territori. Fa 42 anys que hi ha una escola de formació professional, els mateixos que s’anima una comunitat cristiana. Però la realitat és que es desenvolupa la formació professional, la manera de fer, la inserció laboral… Al tenir les possibilitats d’alçar ponts per aconseguir maneres de finançament, així com experiència, som sol·licitats per la gent local, perquè veuen que els podem acompanyar en processos de desenvolupament. Per tant, sí, és un caire molt polifacètic. Encara que hi hagi una columna vertebral que es manté en unes activitats de formació professional, animació de la comunitat cristiana i activitats socioeducatives i esportives, es pot dir que és l’arbre del qual van sortint noves branques. La comunitat salesiana intenta sempre donar resposta dintre dels límits dels mitjans que tenim.
Què crida de poder desenvolupar els horts ecològics que s’han duit a terme gràcies a aquest projecte?
La cultura de la terra lliga la persona a la terra. És obvi que aquí hi ha problemes, perquè és un clima molt dur: durant 4-5 mesos les temperatures són molt eleva-des, hi ha sequera, els pous s’han d’aprofundir… Però hi ha maneres de què aquesta terra doni alguna cosa, amb les dificultats que comporta. Però, de terra, n’hi ha. Demana esforços, i és el que em sembla interessant, el fet de poder trobar persones que volen treballar la terra perquè els pugui donar els mitjans de vida. I que es pugui millorar amb tècniques de producció. És un treball que està en sintonia amb el sentiment del govern del Senegal, que veu com es poden millorar les condicions de vida dels seus ciutadans amb els mitjans adequats.
Quines diferències destacaria entre Senegal i Menorca, ara que ha tornat uns dies?
Les diferències són enormes, però el punt comú és que la gent té ganes de viure, de treballar i viure del que treballa. Les diferències són òbvies a nivell social, cultural, econòmic, sanitari, higiènic… La cultura del viure també és molt diferent. A Menorca, veig que hi ha una preocupació per guanyar més doblers, amb unes tensions entre el que és explotar els recursos que tenim a Menorca, especialment el sector turístic, perquè dona beneficis immediats; o tenir una perspectiva a més llarg termini, sabent que potser s’ha de passar una època de vaques magres i revolucionar el sistema.
La comparació amb Tambacounda seria amb la temptació de la migració, de partir cap a altres llocs on creuen que poden trobar un futur millor, però també n’hi ha que opten per quedar-se i implicar-se en la seva pròpia comunitat per oferir un futur millor a les pròximes generacions. Sense la necessitat de viure fascinats per un somni que produeix molta mort.
Viuen més en el futur que en el present?
Com tot país que està en procés de desenvolupament, hi ha consciència de dir “voltros ja us heu desenvolupat, heu generat una riquesa i açò ha fet que el clima es trobi com està, ara que volem fer una passa endavant, qui ha de reduir?”. I, en aquest sentit, està clar que és el Nord, el que ha de reduir per els països del Sud, arribar almenys a un desenvolupament econòmic que els permeti desenvolupar-se.
Veu consciència de les conseqüències del desenvolupament al Nord al Senegal?
Sí, actualment el conjunt de l’Àfrica francòfona, de les antigues colònies franceses, amb el lideratge que estan prenent països com Burkina Faso, Nigèria i Mali, on hi ha una més clara consciència de “no ens doneu moltes lliçons, noltros tenim unes possibilitats, una riquesa, i no imposeu unes maneres de fer que guarden un desenvolupament de l’Occident, però un subdesenvolupament del Sud.”
Quin és el proper projecte per vostè a Àfrica?
D’aquí a una setmana passaré a una nova obra salesiana a Benín, amb un canvi de perspectiva. A Tambacounda la columna vertebral ha estat la que he comentat abans; al Benín, la columna vertebral és la realitat de joves que estan creixent en el carrer. És un altre tipus de treball, de missió. Són diferents perspectives, però que persegueixen un mateix objectiu: el desenvolupament de les persones. Els salesians diem que l’eix central és formar bons creients i honestos ciutadans. No ciutadà només del país on et trobes, sinó bon ciutadà del món, de la terra comuna que ens diu el Papa Francesc.
