Sa Casa de Menorca obté la totalitat de l’edifici El bloc ubicat al Carrer Diputació, 215, de Barcelona ja és íntegrament de Sa Casa de Menorca

Miriam Triay / Ciutadella – Fa més de seixanta anys, alguns dels menorquins que havien partit a viure a Barcelona, ja fos per fer feina, la majoria, o estudiar, decidiren apostar pel projecte que avui dia, encara coneixem, sa Casa de Menorca. Un edifici, amb diferents pisos, que havia d’estar destinat als illencs que volguessin venir a estudiar a la ciutat comtal. Podent oferir-los preus més assequibles, i fent possible el somni de molts.

Enguany, i segons ens explica Sílvia Gomila, filla d’un dels fundadors, i actual responsable de la Casa, “per fi s’ha complert el somni que tingueren un grup de menorquins a principis dels anys 1960. Per fi, Sa Casa de Menorca, compta amb tots els pisos dels que disposa l’edifici, únicament per a estudiants menorquins”. Ja que, el darrer pis que encara estava llogat per una persona externa al projecte, ja ha passat a formar part d’aquest. I a partir del curs vinent, ja només es llogarà a estudiants, com la resta de pisos de l’edifici. Completant, com diu la mateixa Gomila, la il·lusió inicial.

NEIX EL SOMNI DE SA CASA DE MENORCA
Cap a finals dels anys 1950, principis dels 1960, un grup de menorquins partiren a viure a Barcelona. Ja fos per treballar o per estudiar. Alguns d’aquests es trobaven, periòdicament, al port, on arribava un vaixell anomenat Ciudad de Mahón, per recollir correspondència, cartes o menjar, que els enviessin des de casa. “Després d’anar al port, marxaven junts a diversos espais que els poguessin acollir, com el Set i nou, un club portat per un menorquí. Però amb el temps s’adonaren que necessitaven un espai, un local, exclusivament per ells”, ens explica Gomila.

Així va ser com nasqué la idea de sa Casa de Menorca. Per tenir un lloc on reunir-se. Però quan descobriren l’edifici en venda, del carrer diputació, 215, en lloc de comprar només un pis d’aquest, decidiren adquirir-ho tot. “El fet de comprar-lo sencer, es degué a que molts menorquins es trobaven amb la situació que, quan arribaven a Barcelona, sobretot els estudiants -que no venien a treballar-, se’ls feia complicat trobar un pis o una habitació on estar. I així, pensaren, era una forma d’oferir solució a aquest problema”.

Llavors amb la idea de contestar a una demanda cada vegada més creixent, d’estudiants menorquins que volien estudiar a Barcelona, aquest grup de persones decidí donar resposta de la forma més econòmica possible. “Perquè ningú deixés de venir a estudiar, per falta de diners, per no poder-s’ho permetre”.

I ES FA REALITAT
Després d’un procés lent, de molts anys de treball i espera, el 1995 es van poder llogar els primers pisos a estudiants menorquins. “Al principi va ser impossible portar a terme aquesta idea. Així, van crear sa Casa de Menorca entitat cultural, i començaren a organitzar activitats, per poder reunir-se els diversos menorquins que vivien a Barcelona. I tal com quedaven pisos buits, ja no es tornaven a llogar a externs, només a menorquins estudiants”.

Sota la presidència de Segismundo Verdager, és quan es començaren a fer les gestions per poder fer realitat el somni dels menorquins que ho iniciaren tot. Es van anar reformant diversos pisos, i a anunciar als diversos instituts de l’illa que aquesta Casa ja era una realitat, i estava a l’abast de tots. I així es va fer durant gairebé deu anys. Fins que, “sota el comandament de Joana Barceló, quan n’era la presidenta del Consell Insular de Menorca, aquesta entitat va entrar a formar part del projecte de sa Casa, com a màxim accionista”.

A partir d’aquell moment, la convocatòria va ser pública, demanant una sèrie de requisits, centrats en la renda familiar i l’expedient acadèmic de l’alumne. I l’any 2019 firmaren un conveni, en què el Consell es comprometia a fer una inversió cada any pel manteniment i reforma de l’edifici. “L’any 2017-2018 vam començar a tenir problemes amb l’edifici, començaren a sortir anomalies que s’havien d’arreglar. I llavors, a partir d’aquest moment, vam firmar el conveni amb el Consell”.

A poc a poc s’anaren reformant els diversos pisos, any rere any, fins que, i l’any passat, es recuperà el darrer, on encara vivien llogaters de renda antiga, externs al projecte de sa Casa. Així, ara s’han començat les obres de rehabilitació d’aquest pis, amb la intenció que pugui ser ocupat per dos alumnes més, l’abans possible. “Amb aquest pis ja rehabilitat, tot l’edifici estarà ocupat per estudiants menorquins. Després de tants anys al final ho hem aconseguit”, s’acontenta Gomila.

SA CASA DE MENORCA CREIX
Així, si fins ara, i com bé ens explica el conseller de Cultura, Educació, Joventut, Esports i Ocupació, Joan Pons Torres, hi havia a la disposició dels estudiants, 32 places, quan el pis estigui llest, “en total, seran 34 es estudiants menorquins que podran residir a sa Casa de Menorca a un preu econòmic. En temps de dificultats d’accés a s’habitatge, açò és una gran notícia pes estudiants i ses famílies menorquines”.

Es tracta d’una Casa que brinda als menorquins i menorquines que vulguin anar a estudiar a Barcelona -qualsevol tipus d’estudis- l’oportunitat de poder-s’ho permetre. A preus molt assequibles, des dels seus inicis. Si el 1995, quan es llogaren els primers pisos, el preu era de 80,15 euros d’aquell temps, amb aigua i llum incloses; del 2016 fins a aquest curs que encara no ha finalitzat -sa Casa obre les portes de l’1 de setembre al 31 d’agost-, el preu era de 170. I no serà fins al curs vinent, que amb les pujades generals, el preu passarà a ser de 190 euros. Per un pis al centre de Barcelona. Amb llum i aigua inclosos. “Moltes famílies ens diuen que aquest preu és un regal, que els seus fills no podrien haver vingut aquí no fos per sa Casa de Menorca. I amb açò es dona per complerta la missió de l’edifici”, afirma Gomila.

“És una iniciativa que va néixer de particulars, de gent que vivia a Barcelona. És molt interessant veure com menorquins que estaven allà, decidiren posar açò en marxa. Un edifici que ofereix oportunitats úniques”, destaca Pons Torres.