Mar i literatura. Corall i creació literària. Només amb aquestes poques paraules ja s’assenyala, de fet, la temàtica de la novel·la. Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martín i Serra.
Si més no, potser és convenient aportar-vos més detalls de l’argument. Així, segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet després d’un naufragi. La Gona intenta esbrinar que hi ha de cert en aquesta història, això li suposa una enorme recerca sobre els corallers catalans, alhora que reflexiona sobre la tasca literària i les misèries del món editorial.
“… alguna cosa profunda i essencial trontolla i grinyola, per desgràcia, esgarria un grapat de bons escriptors mentre en sagina uns quants de mediocres o decididament dolents.”
Tanmateix, deixem aquest costat fosc i centrem-nos en la màgia que amara la novel·la. Una màgia feta de rondalles, records, vells documents, història oral i l’encís omnipresent del mar.
“Tota aquesta potència del llenguatge oral, col·loquial, del carrer, s’ha diluït en una llengua anèmica, uniforme, adotzenada.”
És, aleshores, evident que una mena d’enyor amara el llibre, no tan sols per la pèrdua de l’espontaneïtat i riquesa de la parla popular sinó també pels indrets destrossats pel turisme de masses i la urbanització salvatge.
“Antigament Begur era un poble diminut aplegat a l’entorn del castell, formant carrerons polsosos, laberíntics i escarpats, com per fugir de les indiscrecions i poder atalaiar millor l’horitzó.”
Amb aquests fils s’ordeix el teixit de la novel·la. La recerca de respostes sobre un misteri familiar esdevé un busseig en el passat.
Sense cap mena de dubte m’ha captivat la naturalitat amb què la protagonista enllaça les seves vivències personals amb el procés de documentar-se i escriure. Perquè, per si no ho havíeu deduït, la Gona és escriptora. La història del besavi Espiridió – i la del quadravi- la recull en la seva pròpia novel·la. El cercle es clou amb una absoluta perfecció.
“Això, escriure un llibre que sigui la història dels teus avantpassats i al mateix temps la recerca d’aquesta història…”
Tanmateix, és el segon fil temàtic, que ja he esmentat, el que aporta a la narració un caràcter tan especial com fascinant. La relació de la Gona amb les llegendes i contes populars. Així, al bell mig de la investigació sobre les arrels familiars hi apareix la serp del Puigcalent o el drac de Begur. I us assegur que no és gens forçat, flueix dins el relat, es compassa perfectament amb cada una de les passes que dona la protagonista en la seva tasca de recuperació de la història. De qualque manera, reprodueix el que han estat sempre les rondalles llegendàries, relats que es transmetien oralment d’una generació a l’altra. A tall d’anècdota, no me’n puc estar de comentar-vos que he gaudit molt de la parla pròpia del Baix Empordà amb què es traslladen les converses, l’ús de l’article salat i de paraules també presents a Menorca.
I si amb tot el que ja us he explicat no n’hi hagués a bastament, Martin i Serra ens immergeix així mateix en la duresa extrema de la vida dels corallers.
“…les grans naus i els petits llaguts s’exposaven a la inclemència de la mar…”
Ara em ben adon que aquesta ressenya m’ha resultat més aviat dispersa, que possiblement hauria d’haver estat més metòdic en escriure-la. Si més no, més enllà de les meves mancances, voldria que almenys us quedés clar que Guanyaràs la mar llisa és una novel·la enlluernadora. Cal llegir-la.
