I.L / Ciutadella – Aquest mes de juliol s’ha complert el primer any del funcionament de l’Agència Menorca Talaiòtica, un organsime creat per gestionar el béns de la candidatura que la UNESCO va aprovar el setembre de 2023. El director de l’Agència, Antoni Ferrer, és la persona al capdavant d’un ens que, segons ens conta del conseller del ram, Joan Pons Torres, ha avançat de manera notable durant aquest primera any de funcionament. Aquesta setmana feim un repàs de tot el que Ferrer ha duit a terme, i els reptes que l’Agència es planteja en el futur pròxim.
L’Agència va entrar en funcionament just en el moment en què també vau prendre possessió com a conseller. Com la vau trobar en aquell moment?
Quan vam entrar a nes Consell, es juliol de l’any passat, s’Agència just començava amb es nou director, n’Antoni Ferrer, que és una persona moltíssim feinera. Però estava tot sol, per lo que, lo primer que vam fer, va ser posar-hi un administratiu que ajudés a treure feina, que és molta. A banda, s’Agència té un pressupost de 1,8 milions d’euros, que serveixen per tirar endavant projectes, però també per fer manteniment de jaciments, senyalització, etc.
També va ser testimoni d’un declaració que feia 14 anys que Menorca hi anava darrera.
Vam tenir s’honor de desplaçar-mos a Aràbia Saudí per participar al 45è Comitè de Patrimoni Mundial, i ens va servir per mantenir un contacte fluit amb la UNESCO i també amb ICOMOS, que són es dos organismes encarregats de vetllar i fer complir unes directrius en qüestió de patrimoni mundial. Així que, just obtinguda sa declaració, ens vam posar a fer feina en un informe de resposta sobre ses recomanacions finals que va fer ICOMOS per avalar sa candidatura de Menorca Talaiòtica. I esperam poder enviar aquest informe a final d’any.
Quines recomanacions es van fer des d’ICOMOS?
Per exemple, durant aquestes darreres setmanes hem tret tres contractes per complir amb certs aspectes de s’informe. Es primer ha estat es de redactar es pla director de sa zona des Tudons i Torretrencada i Torrellafuda. És s’anomenat component C1, que no té un pla director que n’especifiqui es possibles usos, espais, cartellería, possible centre d’interpretació, etc.
Es segon és un contracte que ens permetrà tenir una estratègia de prevenció de riscos derivats des canvi climàtic, que suposarà saber quins jaciments tenen més perill davant catàstrofes naturals. I es tercer és un estudi sobre ses torres elèctriques de cablejat que passen per devora jaciments i possibles solucions de soterrament. És un tema difícil, perquè afecta a altres administracions i hem d’arribar a un acord amb Red Eléctrica, pel que sabem que serà una feina a llarg termini.
Així, a final d’any podrem contestar ses recomanacions d’ICOMOS dient el que ja hem fet, què tenim en marxa i quines idees tenim en relació a algunes recomanacions que quedaran per atendre.
Heu fet altres actuacions relacionades amb aquest informe?
A sa sala hipòstila de Torre d’en Galmés hi ha una biga que apuntala sa taula, i hem encarregat un estudi a un enginyer per veure si es pot retirar aquesta biga. A Trepucó, sa taula també té una estructura de formigó que l’aguanta, però tots es estudis que tenim fets fins ara apunten a què si la llevam, caurà. Per lo que haurem de contestar a ICOMOS que no podrem seguir aquesta recomanació sense que suposi un problema.
S’ha donat a conèixer el patrimoni de manera diferent, des de la declaració de la UNESCO?
A nes Museu de Menorca hem creat una sala específica per donar a conèixer sa Menorca Talaiòtica, que es va inaugurar es mes de maig. També hem actualitzat sa pàgina web, on hem incorporat continguts tant científics com més informatius de cara a públic. A banda, hem renovat es consell científic, a nes que hem incorporat persones de valúa, sa majoria catedràtics de prehistoria i arqueologia, però també hi ha arquitectes, historiadors i altres disciplines, per acabar d’enriquir sa visió científica de sa Menorca Talaiòtica. Així com també hem renovat es consell social, amb representants d’associacions, entitats i propietaris de jaciments que són patrimoni mundial. Volem tenir una relació fluida amb es propietaris, que estan, en sa majoria, molt il·lusionats amb sa declaració de patrimoni mundial, i estan implicats en sa conservació i difusió des seus jaciments.
Què es fa amb els propietaris dels jaciments?
Amb ells posarem en marxa uns contractes de custòdia, que seran unes ajudes de s’Agència. Ara mateix, es propietaris són qui fan ses inversions, perquè es jaciments són a terrenys privats. I s’Agència participa en es sentit que vetlla pes funcionament correcte d’aquests jaciments segons llei: que estiguin ben conservats, que s’obrin un mínim de dies a públic per visites, etc. Així, amb aquests contractes de custòdia volem que s’administració faciliti a sa propietat privada poder dur a terme inversions per sa millora, manteniment i difusió que es fa d’aquest patrimoni.
Heu notat un augment del turisme cultural en aquest any de gestió de l’Agència?
Encara no tenim dades perquè no fa un any que tenim sa declaració de Patrimoni mundial. Però sí que hi ha certs indicadors que apunten a què hi ha hagut més interés, especialment en temporada baixa. Açò és molt posititu, perquè ajuda a s’objectiu de sa Fundació Foment des Turisme, que és augmentar turisme en temporada baixa i allargar-la en es temps.
Una de les vessants de l’Agència és la de conservació. Què s’ha fet en aquest sentit?
Hem reparat es camí d’accés a Torrellafuda, que estava molt deterioriat. Hem construit una paret seca a Cornia Nou, on hi ha excavacions en marxa, per lo que hem delimitat sa zona de feina. I hem instal·lat càmeres de vigilància a Torre d’en Galmés. A banda, i açò jo no és només una feina de s’Agència, esteim posant en marxa es projecte de Smart Island -que surt de Serveis Generals- i que ens permetrà, gràcies a sa tecnologia, saber quantes persones hi ha, en viu, a cada un des jaciments. Si tenim estadístiques podrem prendre, el dia de demà, millors decisions i dissenyar estratègies.
Vau anunciar la creació d’un centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica. Com es troba aquest projecte?
Duiem s’idea de fer aquest centre d’interpretació perquè, ara que ja som patrimoni mundial, volem vincular encara més es menorquins amb aquest patrimoni. Poder tenir un espai que expliqui es valors d’aquest patrimoni, i per què la UNESCO el va triar, és un dels principals reptes. Tenir s’espai de s’antiga ferreteria de Ca l’avi ens ha permès tirar endavant un avantprojecte que contempla es soterrani com a seu des centre d’interpretació, al qual s’accedirà pes carrer de Sant Jeroni. I, a s’antiga ferreteria, hi posarem sa seu de s’Agència, que també serà encarregada de gestionar es centre d’interpretació. Intentarem presentar aquest avantprojecte després d’estiu.
Quins terminis d’execució teniu previstos per aquest centre?
En aquests moments s’estan redactant es plecs tècnics per treure a concurs es projecte des centre d’interpretació, i esperam poder treure a licitació abans de final d’any. Dins el 2025 volem adjudicar es projecte i que es facin ses obres i, a principis de 2026, volem inaugurar aquest centre d’interpretació. Encara no tenim valoració econòmica, perquè dependrà des plecs tècnics, però el que tenim segur és que es finançament per aquest centre d’interpretació sortirà tota des Consell.
Volem que tengui un doble ús: que sigui un espai viu, didàctic i cultural que expliqui es perquè d’aquesta declaració com a patrimoni mundial, molt centrat en es valors que van permetre sa inscripció a sa llista de la UNESCO, com són s’entorn natural, paisatge, etc. I, per altra banda, de cara a nes turisme, volem que sigui un punt clau d’informació, un centre de referència i coneixement des jaciments, no només declarats patrimoni mundial, perquè en tenim més de 1.500, que gestionarem a través d’una persona que aportarà sa Fundació Foment de Turisme.
I pel que fa a la branca d’investigació?
Ara mateix estem en uns 17 projectes que es presenten a sa convocatòria d’ajudes d’investigació des Consell. De fet, tenim idea, tot i que encara no ho tenim decidit, poder canviar ses bases d’aquestes ajudes. Entre elles, ara mateix ses bases permeten incloure un projecte nou cada any a nes que ja tenen ajut recurrent, perquè lo que feim és que quan s’inicia una investigació, li donam continuïtat. Així, volem ampliar aquest nombre de projectes que podem assumir. I, a banda, augmentar s’import d’aquesta linia d’ajudes per investigació de patrimoni històric. Tenim moltíssima investigació a Menorca, lo que provoca que haguem de repartir els aproximadament 300.000€ que aportam entre molts. També volem augmentar aquest import. La UNESCO ens demana que impulsem la investigació, i trobam que podem complir amb aquest compromís amb aquests dos objectius.
Quins reptes de futur hi ha marcats per l’Agència?
Per una banda, en tenim un d’intern, que és, durant es primers cinc anys de s’agència, consolidar una estructura humana i econòmica que faci viable tot el que s’ha plantejat, perquè tot i que n’Antoni Ferrer és una persona amb moltíssima capacitat de feina, ho està fent ell tot sol amb una administrativa. És una persona molt implicada, però hem de poder aportar-li es personal necessari per seguir funcionant.
I, reptes externs, són tres: convertir Menorca en un referent en matèria de conservació i investigació de patrimoni arqueològic. Voldriem liderar un model mediterrani en quant a sa integració des patrimoni, paisatge i desenvolupament sostenible. Per altra banda, volem conseguir que el patrimoni prehistòric menorquí ocupi es lloc que li correspòn entre es valors més importants de sa nostra illa, tant per residents com visitants. I, per acabar, aconseguir sa població menorquina visualitzi i aprecii sa feina de s’Agència com a institució que garanteix sa conversació des nostre patrimoni per generacions futures.
