DESCOBRIR LA MÀGIA DE LITHICA
Miriam Triay / Ciutadella – Com un espai màgic, exemple de temps passats, i capaç de convergir amb la contemporaneïtat. Així és com transmeten i experimenten Lithica les persones al darrere. Com Laetitia Lara, la precursora de tot, guardiana del temple, i n’Anna Bagur, la mà dreta, la difusora.
Ses Pedreres de s’Hostal són un espai testimoni d’anys d’història menorquina, de la feina del trencador, del més arcaic i primigeni. Una mirada d’enteniment cap al passat i l’origen de l’entorn que, com ens explica Bagur, Lara va saber tenir: “Ella venia del món de l’arquitectura, i quan va visitar les pedreres per primera vegada, va comprendre l’espai. I va veure que allà hi convivien dos missatges clau: la feina tradicional del trencador, per extreure la pedra per construir; i la necessitat d’intervenir en aquest, per cuidar-lo i protegir-lo”.
Una dualitat a l’hora de percebre que avui dia encara es conserva i s’aprecia, en la seva constant de l’arcaic i del contemporani. “Anam des del més antic, fins a una visió actual. I enmig ho lligam amb altres camps, amb tots aquests mons de pedra tallada, pedra esculpida”. De fet, en el mateix espai es poden observar l’extracció manual i l’extracció mecànica, aconseguint que ambdues èpoques convergeixin i es mostrin en la mateixa física del lloc.
SALVAR UNA IDENTITAT
Fa gairebé quatre dècades que l’arquitecta francesa, Lara, va visitar les Pedreres de s’Hostal, i va experimentar un món singular. Quan anys més tard, es va assabentar que les pedreres estaven amenaçades en desaparèixer, no va poder evitar lluitar-hi en contra, i intentar que l’essència d’aquestes tornés a la llum de la comprensió del poble menorquí. “Jo només volia salvar aquest espai, que no quedés en runes. Per açò, juntament amb un equip de persones amb la mateixa voluntat, vam presentar un esborrany del projecte que és ara Lithica. Sense imaginar, mai del món, que acabaria sent tan gran com és actualment”.
L’espai que era prova clau de part de la nostra història, va ser salvat per un conjunt de persones que creien en ell, que s’uniren, i que lluitaren perquè la identitat menorquina que allà hi era present no quedés en l’oblit. Així, amb la creació de l’Associació Lithica, l’any 1994, i a través d’una tasca llarga i lenta, amb molts d’entrebancs pel camí, es va aconseguir la conservació de Ses Pedreres de s’Hostal. Enguany se celebren trenta anys d’aquesta gesta, d’aquesta recuperació del paisatge esculpit en la roca.
EN CONSTANT DESENVOLUPAMENT
Anys més tard, l’Associació Lithica, passà a ser la Fundació Lithica (2014), i a convertir-se en aquest projecte actual capaç d’abastar des d’un compromís mediambiental, fins a diverses activitats didàctiques i de difusió, així com presentar una voluntat cultural.
“Lithica és un món singular, que s’ha de protegir”, comenta Bagur. Un verb, ‘protegir’, que utilitza en present. Es tracta d’un espai viu, en constant desenvolupament i canvi. “Hem assolit tants camps: mediambiental, recuperació del terreny, visites, cultura, patrimoni, educació… que moltes vegades es pot perdre la identitat original de Lithica pel camí. Però no ha de ser així, tot ha de cohesionar, perquè tingui una continuïtat estable. Perquè tinguem clar en tot moment què és Lithica i d’on ve, mantenint la identitat d’una cultura pròpia”.
Una tasca que s’aconsegueix sota la direcció de Laetitia Lara, i la gestió d’Anna Bagur. Dues mirades femenines capaces de cohesionar i entendre, adaptant-se en tot moment, l’espai que treballen. Lara és la que té la iniciativa i les idees, i Bagur és la que transmet aquests missatges clau. “És un projecte viu, amb tot el que açò comporta. I, en tot moment, jo puc ser la que obre el camí, però n’Anna és la que li dona forma, d’una manera més harmoniosa”, confessa Lara.
Un tàndem que, en tot moment, ha tingut present la importància de la conservació, de la relació natural, com dèiem, entre antic i modern, del respecte pels orígens. “Guardar el llenguatge i la connexió amb la pedra són valors que mantenim en tot moment. Ara, per exemple, estem treballant en un nou edifici que formarà part de Lithica, perquè l’hem ampliat, i utilitzam pedra de la pedrera. Totes les parets estan fetes de marès. Respectam l’espai, sabem on som”.
I un projecte que va més enllà d’un simple treball. “Lithica és un món que quan entres, et va enganxant a poc a poc. I, en essència, és estimació a la teva cultura. Potser per açò és tan complicat deslligar-te d’ella, una volta ja l’entens”, afirma Bagur. “Lithica va ser un descobriment, que s’ha acabat transformant en el meu projecte de vida. Ja és part de mi, així com jo som part d’ella. Ens nodrim mútuament”, afegeix Lara.
COHESIONAR MIRADES
Aquesta conservació de l’essència de la pedra també la podem veure en les diferents activitats culturals, que donen vida a l’espai, i l’oportunitat a la gent de conèixer les pedreres més enllà de les visites. En un altre moment, més viu. Així, entre aquests actes trobam, per exemple, els tallers propis, “on elaboram elements de pedra destinats al recinte (senyalització, il·luminació, mobiliari…), així com la producció de petites peces per a la venda a la botiga de Lithica”, o també els cursos d’estius destinats a escultors i principiants que estiguin immersos o interessants en aquest món artístic.
D’altra banda, també conviu en aquest projecte la Lithica actor i escenari. Com a marc acollidor de diferents esdeveniments artístics i culturals, com concerts, danses, actuacions, teatre… Actes que, en tot moment, estan en complicitat amb els seus murs i la vegetació. Aquests agafen la màxima expressió durant el festival d’estiu Fosquets de Lithica. En paraules de Bagur: “Lithica és també aquest món arcaic de pedra capaç de transformar i acompanyar. Per açò, totes les arts que convergeixin en aquest espai entenen que les pedreres són un protagonista més, un actor. No és una sala de concerts, forma part de l’actuació. L’espai és capaç de crear un tipus de màgia curiós: És un amplificador, en tots els sentits, del que succeeix allà dintre”.
MIRADES FEMENINES
“La pedrera és un lloc que neix, creix, mor, és arquitectura viva. Lithica, un projecte que es desenvolupa de manera orgànica en simbiosi amb ella”. Un descobriment va ser Lithica per Lara, un que la va portar a seguir un camí concret, a destinar la seva vida a concebre i comprendre aquesta idea. I a experimentar. “Treballar la pedra al cor de les pedreres és connectar amb la Mare Terra. Obrir-se a ella. Tornar-se antena. I vibrar el seu cant”.
I així és com una arquitecta, influenciada per la tradició francesa d’origen, i per l’admiració cap a Gaudí, acaba sent i estimant l’escultura. A partir de la connexió amb la pedra de marès, Lara va voler veure i entendre millor què era la matèria, a través d’esculpir-la. En aquest sentit, el seu art es divideix en dues línies: la més romàntica i parisenca, amb la qual s’inicia (fang, bronze, fusta); i la més primigènia i orgànica, que li permet experimentar amb el marès. De la connexió amb les arrels, a la fusió amb el marès i ses Pedreres de s’Hostal. L’escultura recorre tot el seu camí artístic i vital. La seva relació amb Lithica és espiritual i alhora empírica i tangent. L’espai l’inspira, amb el que desprèn de tradició i connexió amb la terra, el marès la condueix a l’acte creatiu.
D’altra banda, i en l’altre costat del tàndem, trobam a Anna Bagur. La missatgera. Formada en història de l’art, i amb una llarga experiència dins el món de la difusió, sigui a través de la premsa, del comissariat d’obres artístiques o de diversos cursos didàctics; Bagur sempre ha seguit aquest camí, el d’explicar i donar a conèixer, un que se li presenta molt gratificant. I el mateix que ha seguit dins Lithica des que hi va entrar, fa més de deu anys.
És l’enllaç entre Laetitia i les altres persones que en formen part, la veu de l’espai, la connexió amb l’antiguitat i la història, la comprensió de Lithica. Gràcies a Bagur, i com afirma Lara, “tenim aquesta connexió amb el patrimoni, amb la història, amb la faceta més cultural de l’espai. Ella li ha donat veu, ho ha fet visible”.
Dues figures que es complementen. Dues mirades femenines que, a través de la sensibilitat, la comprensió i la responsabilitat, aixequen l’essència de les pedreres, del patrimoni menorquí. Missatges transmesos com una defensa del paisatge, enllaçada amb un espai per a tots, i que continua amb un enteniment del nostre origen. Tot parla per si sol, però són elles les que ho transmeten en paraules i actes, les que ho conserven i fan possible que els menorquins ho coneguem. Dues dones que no s’aturen, que continuen el seu viatge pels màgics racons de Lithica.
