C.M / Ciutadella – La Sala Penal número 2 de l’Audiència Nacional ha confirmat la continuació dels tràmits judicials per al processament d’una jove de Ciutadella, de 26 anys, a qui s’investiga des de fa més d’un any per presumpta propaganda gihadista. Podria ser autora de diferents delictes compresos en l’article 757 de la Llei d’Enjudiciament Criminal: d’adoctrinament passiu previst i penat a l’article 575 del Codi Penal. L’adoctrinament passiu es considera una forma de radicalització que es produeix a través de l’exposició a continguts terroristes. El CP espanyol el contempla com un delicte per a combatre la propagació d’ideologies extremistes i prevenir el terrorisme.
La interlocutòria judicial recull l’informe del Ministeri Fiscal, on s’assenyala que l’acusada, que té la condició d’apàtrida al menys des del 2015, “ha vingut patint una progressiva radicalització en postulats de caràcter gihagista, que l’han dut a consumir i difondre material videogràfic d’aquesta naturalesa”. El mateix informe de la Fiscalia explica que aquest procés va començar per la influència del seu germà, que va morir l’any 2016 a Líbia, “com a resultat de la seva activitat terrorista”, després d’integrar-se com a combatent al servei de l’autoproclamat Estat islàmic (o Daesh) en el Gran Sahara (EIGS), una organització paramilitar i terrorista d’ideologia salafista gihadista nascuda el 15 de maig de 2015 d’una escissió d’Al Murabitun, grup armat gihadista salafista del Sahel.
Contactes
D’acord amb les actuacions judicials, a les quals ha tingut accés EL IRIS, després de la mort del seu germà i seguint amb el seu procés radicalitzador, la jove va continuar mantenint contactes amb companys del seu familiar i amb persones investigades per la seva pertinença a l’organització terrorista en països com Alemanya.
Segons la resolució judicial, la jove, “amb la finalitat de proveïr-se de material idoni per a la seva ideologització en la gihad terrorista, a través del seu perfil de Telegram ha estat membre del grup públic de Telegram CánticosYihadistas, sol·licitant materials concrets”. A més, afirma que ha fet difusió de la doctrina gihadista “amb la finalitat de captar per a la gihad a altres persones”, a les quals va facilitar l’esmentat material audiovisual i contactes gihadistes. A més, les instruí per a mostrar-lis com s’ho havien de fer per evitar ser detectades.
La jove va començar a radicalitzar-se per la influència del seu germà, mort l’any 2016 a Líbia, com a combatent al servei de l’Estat islàmic en el Gran Sahara, una organització terrorista d’ideologia salafista gihadista
A la interlocutòria recorreguda per la presumpta gihadista, que estat confirmada per l’Audiència Nacional, s’explica també que la jove va enaltir altres membres gihadistes terroristes i les seves accions, com, per exemple, un combatent mort a la guerra de Síria.
Aquesta tasca de difusió, la jove l’hauria realitzat a través de mitjans telemàtics i de comptes d’Instagram i de Facebook on apareixen associats nombrosos perfils d’amics d’afins a l’organització terrorista Estat islàmic i amb contingut gihadista.
“Fins a tal punt l’acusada estava identificada amb els postulats de l’Estat islàmic -es llegeix a la interlocutòria del jutge- que es va arribar a plantejar fins i tot la comissió d’accions terroristes per si mateixa o a través de tercers. Amb aquesta finalitat, va mostrar en diferents ocasions interès per armilles/cinturons explosius, per objectes de doble ús, com a drons o una polsera tàctica amb navalla oculta i pel maneig d’armament”.
Converses
En una de les converses interceptades per la Policia, l’11 de setembre de 2020, la jove afirmana: “(…) que Allah estigui satisfet de mi, m’és ben igual tot allò que precedeix a aquest moment, ja es tracti d’una bomba o d’una mala cosa”.
El 24 d’abril de 2021, a Instagram, va escriure: “(…) Jo personalment tan bon punt pugui fer alguna cosa de les que tinc al cap, Walah (juro) ho faré i me’n fot de les conseqüències”.
“Jo personalment, tan bon punt pugui fer alguna cosa de les que tinc al cap, Walah (juro) ho faré i me’n fot de les conseqüències”
El 6 de setembre de 2021 deia: “La meva família té un munt de màrtirs. El primer marit de ma mare es va morir a la primera guerra també contra el Marroc”. Parlant també del seu germà i d’un altre familiar ‘màrtir’, diu: “Esper ser la següent”.
Les actuacions judicials recullen encara més converses. Per exemple, una de dia 13 de gener de 2022, on la jove explica a una altra persona que si resa puntualment farà mèrits per entrar al Paradís, tot assenyalatnt que el Paradís no és gratuït. Tot seguit li fa la següent pregunta: “Vols immolar-te amb mi?”.
Mesures de seguretat
Per tal d’evitar o dificultar el seu seguimenht, l’acusava adoptava mesures de seguretat, especialment en la seva activitat telemàtica, i donava instruccions al seu entorn perquè seguís les mateixes cauteles. Per exemple, l’ús d’un llenguatge convingut o la comminació a no parlar obertament de les seves adscripcions ideològiques radicals; l’esborrat habitual de converses que els puguessin comprometre; l’ús de noms ficticis a les xarxes; l’ús de l’aplicació de comunicació de gestió empresarial Kaizala per a controlar i gestionar les comunicacions encriptades dels grups que crea; la instal·lació i desintal·lació sistemàtica de l’aplicació de Telegram cada cop que la utilitza i, fins i tot, el formateig i destrucció física dels dispositius que manegen en les seves comunicacions.
“Vols immolar-te amb mi?”, pregunta la jove a una altra persona en una de les converses interceptades per la Policia
Segons la ressolució judicial, l’acusada realitzava tant l’accés a l’esmentat material com la seva posterior difusió sabent que resultaven idonis per a l’adoctrinament i l’alimentació d’un fonamentalisme ideològic instrumentalitzat a desenvolupar comportaments terroristes en el futur”.
El 16 de juny de 2023, es realitzaren entrades i registres als domicilis de la jove a Ciutadella. En el decurs d’aquests escorcolls, es va intervenir un smartphone de la jove amb contactes a la xarxa Telegram amb un perfil en àrab amb persones lligades al terrorisme gihadista o relacionades amb la fabricació d’armes i explosius. Estava integrada en un grup o canal de Telegram de difusió de nasheeds administrat per una altra persona (“Comment Khawater Daguistaniyya” i “Khawater Daguistaniyya”)
També es confiscaren arxius danyats o miniatures relatius a imatges i vídeos de propaganda del terrorisme gihadista, corresponents a originals eliminats per la jove com a mesura de seguretat.
Tanmateix, el 19 de juny del 2023 es va registrar una nova diligència d’entrada i registre en el seu domicili familiar d’Elda (Alacant), on es va trobar un smartphone amb milers d’imatges i vídeos amb iconografia i propaganda pròpia d’organitzacions terroristes com a l’Estat islàmic, así com dels seus mitjans de comunicació afins i crides a fer la gihad i a la violència explícita, especialment elaborats per a l’adoctrinament dels seus consumidors. Al mateix temps, es van trobar més de 150 nasheeds o càntics gihadistes en les quals, de forma explícita, es fa una crida a la comissió d’atemptats, s’exalça a terroristes morts i s’anima a fer la gihad. Molts d’ells, segons es fa constar en els informes policials, es deriven d’organitzacions terroristes com l’Estat islàmic.
En l’escorcoll practicat en el domicili familiar de la jove a Elda es van trobar més de 150 nasheeds o càntics gihadistes en les quals, de forma explícita, es fa una crida a la comissió d’atemptats
Defensa
La representació jurídica de l’acusada insistia en el seu recurs en la falta de tipicitat de la conducta. Assenyalà que el fet que el seu germà hagi estat gihadista no la converteix a ella en una persona que faci ús de la propaganda i de l’enaltiment del terrorisme, i nega que existeixin indicis suficients que demostrin que hagi intervingut en els fets “ni com a autora, ni com a inductora, ni com a cooperadora necessària o còmplice”. Segons la seva defensa, “és tan sols una persona que llegeix l’Islam i que perquè defensi la cultura musulmana i canti en el seu idioma, això no és prou per a atribuir-li un delicte de terrorisme”.
La interlocutòria de l’Audiència Nacional no fa cas a aquests arguments, i confirma la ressolució adoptada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2 que va decidir el passat 13 de juny l’incoament del procediment abreujat contra la jove.
Prevenir la radicalització, objectiu de la llei
L’article 575 del Codi Penal espanyol contempla l’adoctrinament passiu dintre dels delictes relacionats amb el terrorisme. Segons aquesta disposició, es consider un delicte de terrorisme l’adquisició, possessió o l’accés continuat de documents o arxius electrònics que tinguin per finalitat instruir en la fabricació o ús d’armes, explosius o altres substàncies o en tècniques terroristes.
L’enfocament d’aquest article és penalitzar no tan sols les accions directes d’adoctrinament actiu (com entrenar o captar altres persones), sinó també la simple adquisició o consum d’informació amb un objectiu terrorista, encara que la persona no hagi comès un acte terrorista. La llei cerca prevenir la radicalització a través de l’exposició a material extremista, fins i tot si no hi ha una participació activa en actes terroristes.
L’adoctrinament passiu és una preocupació en la lluita contra el terrorisme, ja que és una etapa clau en el procés de radicalització. En sacionar l’accés o el consum de materials extremistes, les autoritats cerquen frenar el desenvolupament d’individus que puguin, en el futur, dur a terme actes terroristes.
