Miriam Triay / Ciutadella – Després d’un poc més d’un mes de la moció de censura, que implicà un canvi en l’equip de govern, i trobant-nos en el final d’un dels mesos més calorosos de l’any, i que més turistes atreu; des del Setmanari El Iris hem intercanviat impressions amb Esther Mascaró, la nova regidora de Turisme. Qui, des del primer moment, s’ha posat a fer feina de valent amb diversos temes importants, com la declaració de les zones turístiques madures, al qual donen prioritat.
Començar dins una regidoria com Turisme amb la temporada ja encetada i cosa més, deu ser complicat…
Tot el que envolta el turisme és complicat. Perquè, és molt important que hi hagi una regidoria centrada exclusivament en turisme, però, realment, des de l’ajuntament es tenen molt poques competències al respecte. Així i tot, no tindria sentit que no es fes res des de l’administració pública.
Així, tot el que es pot fer, es fa. Amb difusió, per exemple, s’impulsen programes com l’Enjoy Ciutadella, que donen a conèixer l’essència i la identitat del municipi; es coordinen els diversos informadors turístics o es finança l’Oficina de Turisme.
Després, hi ha una altra part molt important, que és la que té a veure amb les urbanitzacions, les platges, els plans de reconversió, les zones turístiques madures… feines que s’han de coordinar juntament amb altres àrees i departaments, com Urbanisme.
Jo crec que la marca identitària de Turisme és que, tant per bo com per dolent, totes les altres àrees de l’administració l’afecten. Tot afecta. Des del que passa a l’altra punta del món, fins a que hi hagi obres a un carrer, o renous, o paneres, o una platja bruta. Vull dir que l’Ajuntament hauria de tenir moltes competències amb turisme, realment.
Comenta alguns dels punts importants de la regidoria… en quins vos voleu centrar vosaltres aquests pròxims tres anys?
Bé, el més important, com comentava, per una banda és seguir amb el programa d’excursions, visites gratuïtes, que serveixi per explicar què és Ciutadella, què fem aquí, què val la pena veure, i intentar invertir un poc més en fulletons, potser. La difusió fins ara ha sigut molt bona, però com tot, és pot millorar. I la idea és anar cap aquest camí.
I d’altra banda, potser un dels punts més importants, és la declaració de les zones turístiques madures, de Cala en Blanes, un tros de Cala Blanca, i Santandria. Jo crec que és un punt clau, ja que implica inversions, diners, que els veïns i les empreses d’aquestes zones tenguin ocasió de dir què volen, què troben que cal i es necessita… i que després puguem preparar un projecte amb cara i ulls, interessant, de recuperació d’espais públics, de millora d’infraestructures, d’embelliment, i el puguem dur al Consell perquè es faci efectiva la declaració, i pugui fer les inversions necessàries. Crec que és el gran projecte turístic d’aquesta legislatura, d’aquest mandat municipal.
Es tracta d’un projecte que, a més, ha de comptar amb la participació de l’empresa privada. D’aconseguir que s’impliqui econòmicament, que, paral·lelament, es reconverteixi en sintonia. Que millorin i pugin de categoria, juntament amb l’entorn.
A més, crec que és una qüestió tan evident, que ja no depèn de partits. Crec que vas a Cala en Blanes i tothom pot veure que s’ha de fer alguna cosa, que no pot seguir així. Per tant, crec que podem arribar a acords polítics, per fer-ho tots junts, i de la manera en què s’ha de fer. No crec que hi hagi molta diferència d’opinions en aquest sentit. Interessa a tothom. I s’ha de fer. Perquè costa molt remuntar i millorar coses, i és molt fàcil que vagin empitjorant. Cada estiu és una sensació afegida que hi falta cosa. Per tant, s’ha d’aprofitar aquest mandat per fer-ho. I jo confiï en què es pugui fer per consens.
Parlant d’un consens polític… com duis la relació amb Consell i Govern, sent de partits diferents?
L’altre dia, just, vaig parlar amb na Begoña Mercadal, la directora insular de turisme, i va anar molt bé. Al final jo crec que aquí, dir que fas política, està un poc fora de lloc; feim gestió de problemes i necessitats. I els problemes i necessitats són els mateixos. Pot canviar un matís, però estic segura que els objectius són els mateixos. Per tant, ens hem d’entendre, perquè d’altra manera no tindria sentit. Tots volem el bé de Menorca i de Ciutadella. Seria absurd anar en contra d’aquest.
I pel que fa a aquesta nova temporada, es comenta que hi ha una baixada del consum, com ho veis?
Sí, sembla que és així. Que hi ha una baixada. Parlen d’un 30%. I és curiós, perquè hi ha un consens en els nombres, sigui de la branca que sigui. Tant en restaurants, com en comerços; en general, en aquesta oferta complementària.
Jo crec que la situació s’està normalitzant cap als nivells i al tipus de turisme que teníem abans de pandèmia. No crec que Menorca hagi passat de moda. Però sí que és veritat que s’observen canvis, i un turista, potser, amb menys nivell adquisitiu. Que consumeix menys. Ja que també han pujat els preus de moltes coses. I la gent mira més amb el que gasta els diners. Açò ho podem observar, per exemple, amb el tema de les caravanes, que cada vegada en veim més.
En aquest sentit, l’Ajuntament també té coses a fer, com millores en neteja, en qüestions de renous… Se’ns està desbordant un poc la temporada, o aquesta és la sensació. Però de cara a la temporada vinent ho estudiarem. Els mesos de juliol i agost són desbordants, i açò fa que sigui difícil fer millores ja trobant-nos dintre de la temporada. El que s’ha de fer és feina d’un any per l’altre, clarament.
D’altra banda, també està a l’ordre del dia, la problemàtica amb els cotxes de lloguer. Es parla d’una regulació de l’entrada a l’illa dels cotxes, com ja s’ha fet a Eivissa i Formentera… Què n’opina?
De limitar encara no n’hem parlat. Però sí que alguna cosa s’ha de fer, evidentment. D’entrada, per exemple, el que podem fer des de l’Ajuntament, està lligat al Pla de Mobilitat, i tota la qüestió de la peatonalització del Born. Trobar aparcaments a la perifèria i evitar que aquests cotxes de lloguer entrin al centre. De manera que el centre hàbil per cotxes sigui per residents. És una manera un poc de limitar. D’eliminar aquesta sensació ciutadana que hi ha cotxes de lloguer per tot.
Clar, hem d’entendre que els cotxes de lloguer són necessaris, perquè si no el que hem de fer és millorar el transport públic. Cosa que també crec que és una assignatura pendent de l’administració, no només per als turistes, evidentment. Però no es pot deixar a la gent sense alternatives de transport. El turista que ve a Menorca actualment es mou, i es vol seguir movent. Vol conèixer l’illa.
I encara que hi ha competències, en aquest sentit, del Consell, aquest el conformam tots. És el govern de Menorca, sí, però fa feina amb els ajuntaments. Ho hem de fer un poc tots. Tots hem de dir el què, i aconseguir-ho junts. El Consell està fent programes de serveis mancomunats amb els ajuntaments, que estan donant molts bons resultats. I crec que és el camí a seguir, el de la col·laboració. Tampoc té sentit que cada ajuntament faci la seva normativa, ha de ser de forma insular. Hi ha moltes coses a Menorca que, per les dimensions, tenen sentit a nivell conjunt.
Creis que el terme ‘massificació’, emprat per la ciutadania, és l’adequat per definir la situació actual?
Totes aquestes coses de nombres són molt relatives. Però jo crec que pels residents sí que és una sensació real. Els mesos de juliol i agost estem un poc saturats. Quin és el problema però? Que tots ens queixam, però entre aquest ‘tots’ també hi ha la gent que lloga il·legalment. Hi ha ciutadans que ajuden a que la massificació sigui un fet. Perquè hi ha una moratòria de places turístiques que s’està respectant pels recintes i allotjaments oficials. Però clar, si la gent lloga de forma il·legal, aquesta se supera, i la sensació de saturació és major. El turisme, al final, el fem tots. Igual que Menorca la fem tots, i Ciutadella la fem tots. Ens hem d’ajudar. Jo crec molt amb la consciència i la responsabilitat de cadascú. I és evident que hi ha un problema gran d’oferta il·legal. I que ens consta que el Consell està intentant controlar.
Clar, tot açò contribueix a aquesta sensació de saturació, de massificació. També és veritat que hi ha un canvi molt gran d’hivern a estiu, i açò ho potencia. I també que el turisme és una activitat invasiva per definició. Passa per tot. És un fenomen global, que, a més, cada vegada es potencia més. Quan jo era petita viatjava la gent que tenia diners i possibilitats, i avui dia per sort pot viatjar tothom. Però clar, açò també implica un repte molt important pels destins turístics. Arreglar-ho és difícil, i es necessita temps, i que la gent s’impliqui. A més, que el mercat sempre va per davant de la regulació. Ja ha passat amb el lloguer il·legal dels habitatges turístics, i ara està passant amb les caravanes, que ja fem tard. Ja que ens adaptam i anam regulant segons les tendències i situacions.
El que hem d’intentar és moldejar al màxim aquesta oferta i demanda perquè no moriguem en l’intent, ni d’èxit. Però no podem no viure del turisme.
Però bé, en definitiva hi ha molta feina a fer, i molts de reptes per endavant, que anirem tractant i estudiant a mesura que hi arribem. De moment, agafam aquesta regidoria amb ganes, com al servei públic que suposa. Per jo el paper del regidor radica en marcar prioritats, aportar nous projectes i idees, i coordinar la feina de la teva àrea i d’aquesta amb la resta d’àrees. Perquè, com dic, Turisme té a veure amb tot. Però de qui hem d’aprendre i hem d’escoltar, és als tècnics i funcionaris.
Tots esperam fer-ho de la millor manera que puguem, la bona voluntat hi és per part de tothom.
