Itziar Lecea / Ciutadella – El passat dia 16, Menorca va quedar anegada a la part central. Ciutadella, per les seves característiques morfològiques i perquè tampoc va rebre l’embat d’una tempesta que, així i tot, va deixar gairebé 100 litres al nostre municipi, es va endur una de les millors parts. L’aigua, que s’anirà infiltrant a poc a poc als aqüífers, farà pujar les reserves hídriques. Però els efectes han estat diversos, aprovant el Consell Insular aquesta setmana una ajuda de 2 milions d’euros pels municipis des Mercadal i Alaior per recuperar estructures. Una despesa inesperada que potser, en un futur, no ho serà tant.
Per què, de cop, tanta pluja?
204 litres a Es Mercadal és un terç del que sol ploure a Menorca durant tot l’any. És a dir: una tercera part de les precipitacions anuals van caure en tan sols quatre hores. No es fa estrany, així, que les torrentades facin mal a estructures com ponts i carreteres, i moltes cases quedessin anegades. Però, és la pluja torrencial un efecte del canvi climàtic?
Segons conta el meteoròleg Agustí Jansà, “hi ha pocs episodis de pluja torrencial per poder-ne fer una estadística. Ara bé, des del punt de vista meteorològic, veim com el canvi climàtic està produint un augment de temperatura, que ocorre tant a l’ambient com a la mar. En aquest segon cas, l’aire en contacte amb la mar tendeix a augmentar la humitat, el que pot fer que les precipitacions puguin ser més intenses. Pel que sí que podem pensar que les precipitacions intenses poden ser més freqüents. Per mostra, podem agafar la tempesta Glòria del 2020, quan vam batre rècords de pluja a la conca Mediterrània.”
“El que ha passat a Menorca aquest agost, n’és una altra mostra, superant rècords d’aigua caiguda en un dia d’agost. Concretament, el registre oficial d’AEMET a l’aeroport, que van ser més de 90 litres, és el registre més alt que s’ha aconseguit mai en el mes d’agost. Són rècords que poden ser relacionats amb aquesta capa d’aire càlid i humit de la capa baixa de l’atmosfera, causada per les altes temperatures de la mar. Hem de tenir en compte que, dies abans, la mar havia arribat a superar els 30 graus”, comenta Jansà.
Tanmateix, l’aigua caiguda, i després de l’episodi de sequera que s’ha començat a notar després de dos anys d’escassetat de pluges, anirà bé per augmentar les reserves hídriques de l’illa. “Segur que fan augmentar la quantitat d’aigua als aqüífers, però el procés d’infiltració és molt llarg, pel que, l’augment dels nivells dels pous, podem estar fins a un any a veure’n el resultat de la DANA.”
L’aigua als boscos i la gestió de torrents
Fa unes setmanes, ens contava el botànic Pere Fraga que els boscos de Menorca reclamaven aigua a crits. I la d’aquest agost, tot i les conseqüències als pobles, ha estat ben rebuda. “Ha estat una aigua que, en general, ha anat prou bé. Pels boscos, hem de veure com afecta a les alzines que s’havien començat a assecar, però fins d’aquí a unes setmanes no en veurem l’efecte. El més probable és que la majoria no es recuperin, tot i l’aigua caiguda. El medi natural, però, sí que l’agraeix. Allà on no ha fet torrentades, tot i les grans quantitats, ha anat prou bé, perquè segurament també arribarà als aqüífers. Ara veurem si el nivell puja i fins a on.”
La superfície de bosc, apunta Fraga, ha estat un dels factors que, malgrat tot, ha suposat un avantatge perquè la torrentada no fos pitjor. “Hem de tenir en compte que, a Menorca, ara hi ha molt de bosc, que ajuda a retenir l’aigua de pluja i a no fer tant de mal sobre el terreny, evitant que l’escorrentia sigui tan grossa. També ajuda al fet que s’infiltri. Si l’illa tingués ara el nivell de desforestació que tenia durant els anys 50 i 60, hauria estat un desastre molt pitjor que el que hem tingut, perquè l’aigua hauria fet molt més de mal. De fet, hi ha gent major que conta que, fa anys, les torrentades eren molt pitjors que ara, i arrossegaven molt més de fang i pedres.”
“El 2020, quan vam tenir el temporal Glòria, el 2022 que va passar la torrentada grossa a Ferreries, i ara les inundacions d’aquest agost de 2024; açò ja indica que la freqüència d’aquestes grans pluges amb efectes importants damunt el territori, semblen cada vegada més freqüents. S’ha de tenir en compte, especialment amb les polítiques de maneig de torrents, perquè si és un fet més habitual, haurem de canviar com els tractam. Està clar que pels torrents hi ha de passar aigua, però hem de mirar que aquesta no s’acceleri molt. Si es fa molt neta la canal, l’aigua córrer més ràpidament i l’energia que duu és molt més grossa. Si es retura l’aigua a mesura que passa, sí que és cert que inundarà més, però el corrent tindrà manco energia i no serà tan destructora. Si es deixa la vegetació de ribera, a les bandes del torrent, es retura molt la velocitat de l’aigua; també s’aconsegueix reduir si el fons del torrent no és de ciment, sinó que presenta rugositat. S’ha de fer net considerant la conca i tot el sistema del torrent, perquè avui en dia es fa net per trams, sense tenir en compte que és una unitat i que s’ha de gestionar de manera holística.
Aigua massa primerenc pel camp
Pel que fa a l’afectació de la torrentada al camp, des de FAGME, la presidenta Catalina Pons apunta que “ha plogut massa prest. Allà on ha plogut bé, s’ha pogut començar a llaurar. Però a les finques on ha plogut malament, ha estat desastrós. Per açò hem demanat que es facin ja net els torrents i les síquies, perquè si torna a ploure, pot fer molt de tap i ser pitjor del que va ser la Dana de mitjan agost. Es podrà aprofitar l’aigua que ha caigut? Sí, més o manco, i sobretot allà on no ha inundat i hi ha hagut escorrentia, perquè hi ha finques on s’ha enduit l’estivada i altres sembrats.”
“Així i tot, que plogui tan a mitjan agost, no és del tot bo perquè ens ha fet ara uns litres d’aigua, però encara hi queda estiu, el que vol dir que no té per a què tornar a ploure prest i amb freqüència -que és el que sol passar a la tardor- i és quan aprofitam per sembrar. De totes maneres, els torrents haurien d’anar nets, i que ens diguin que hi ha d’haver arbres i herbes perquè hi hagi fauna, no trobam que sigui cert. Els torrents han d’estar nets perquè corri l’aigua”, assegura Pons.
