Miquel neix a Ciutadella el dia 23 de febrer de 1916. Es fill de Miquel Guitart Fornaris i de Margarita Vives Genestar. Son pare és un destacat fabricant de calçat de Ciutadella, d’ideologia lliberal i republicana. Miquel, com els seus germans, es forma al col·legi religiós dels salesians. Durant la guerra, Miquel és mobilitzat. Ocupa la responsabilitat de secretari de causes del 2on i 5è batalló del regiment d’infanteria. Cap al final d’aquesta, amb 23 anys, es troba seguint el curs per accedir al càrrec de comissari polític. El 8 de febrer de 1936 és al quarter d’enginyers as Castell i allà viu les hores dramàtiques de la incertesa i les informacions creuades. Miquel, com la resta de companys, té l’ordre de no sortir del quarter. És el fet de ser germà de Jaume Guitart, oficial de prestigi entre els militars d’ambdós signes, que fa que rebi ajuda d’alguns oficials per a poder abandonar les instal·lacions militars i marxa a Maó, salvant possiblement la vida. Pel camí es troba la tripulació del Carmen Picó que el posen al corrent del què passa i de la seva decisió de fer-se a la mar. Ell també se’n va. Després d’unes setmanes a Argelers, El mes de maig, Miquel i el seu germà, Joan, són remesos al camp de Bram-. El desembre de 1939, els dos germans entren a la companyia 129, de treballadors espanyols. Després de rodar per França, la presència dels nazis el anima a fugir el dia primer de juny de 1941. Van fins a Toulouse. La ciutat, de 300.000 habitants, arriba a reunir tres milions de persones aquells dies. Finalment entren a Marsella, on han de viure clandestinament durant mesos, a l’espera de la seva oportunitat, que finalment arriba- El 13 de març de 1942, a bord d’un mercant, naveguen de Marsella a Casablanca. Després d’uns dies, inicien la llarga travessia a bord d’un vaixell portuguès, el Sao Thomé és un vaixell de càrrega habilitat per a passatge, de 5.400 tones, molt mariner. El llarg viatge cap a Amèrica comença. El dia 5 d’abril, el vaixell entra a la badia de Kingston, a Jamaica. El 14 d’abril de 1942, el passatge entra al port de Veracruz, a Mèxic. Miquel i Joan Guitart començaven la seva segona vida. La primera feina que fa és de cap de cartera del Banc de Londres a Mèxic. Durant uns anys dedica totes les hores a estudiar comptabilitat i economia, coneixements que després li seran d’utilitat. De manera casual, Miquel coneix a Ramiro del Olmo, que havia estat representant de la fàbrica de son pare abans de la guerra. Aquest el posa en contacte amb el català Joan Vidal, que aquells dies està muntat una fàbrica de calçat a la capital. S’entrevisten i aquest li proposa que sigui el seu director de producció. Així és. Miquel entra a la nova fàbrica amb el seu germà. Amb els anys, els germans posen una fàbrica pròpia, Calzados Guitart, i comencen una època de consolidació econòmica i familiar. Miquel és el comercial i viatja pel país i altres àrees d’Amèrica. L’any 1993, Miquel torna a Ciutadella per primer cop des de 1939. Excriu memòries, poesia i novel·la. No sé quan mor.
