Cala Galdana és un exemple formidable i admirable de resiliència convertida en una analogia distòpica encarnada en la llegenda més coneguda de l’illa: Sa Novia d’Algendar. A pesar d’haver estat maltractada per la dictadura franquista que va ordenar la construcció d’un mastodòntic hotel a primera línia de mar davant l’oposició de l’ajuntament i que va destrossar bona part de la seva bellesa salvatge, harmònica i brutal ara continua aquest abús que frega l’assetjament a través dels ecologistes que, incapaços de sortir del seu marc mental sempre la posen com a exemple negatiu tot ignorant desastres encara majors com ara l’Arenal d’en Castell, Coves Noves i moltes altres urbanitzacions més; dels mitjans de comunicació que la posen d’exemple de massificació com si fos l’única de Menorca i alimenten la confusió entre Cala Galdana -Ferreries-, i Serpentona -Ciutadella- contribuint a provocar un perjudici econòmic que ningú no vol avaluar; de l’ajuntament de la ciutat de ponent que l’ignora, l’abandona i no la protegeix, comportament menyspreable que ha estat recollit de forma genial i irònica per Binigaus Band en una cançó anomenada precisament Ferreries; del mateix estat espanyol, propietari administratiu de la platja i del riu i que permet el desgavell de les barques de lloguer sense titulació que campen com si fos can ample i no fa d’àrbitre, no aporta cap solució i no soluciona un problema endèmic com és la contaminació del riu; del mateix ajuntament de Ferreries que permet que els cotxes dels turistes aparquin allà on vulguin -a les rotondes, davant els guals, en els revolts marcats amb la línia groga, en zones, inclús, reservades a persones amb problemes de mobilitat- sense posar multes i sense imposar una mica d’ordre i que, com a solució que encara agreuja més el problema, construeix més aparcaments a Cala Mitjana (com va dir el GOB, també ampliaran la platja?); dels mateixos ferreriencs que, vençuts per l’autoodi i pel relat dominant menyspreen la platja que dona de menjar al municipi i en parlen malament i se’n van a platges més llunyanes d’altres municipis i on -oh, justícia divina!- són multats per radars traïdors i recaptadors; idò, a pesar d’aquest maltractament col·lectiu -hem de recordar que Ferreries és un dels municipis més petits de Menorca i també un dels més pobres, i, ja se sap, l’assetjament sempre s’acarnissa amb els dèbils- heretat del franquisme, continuat amb fervor per la transició i desenvolupat de manera cruel durant el període democràtic; idò, com dic per segon cop, Cala Galdana, no confondre amb Serpentona, s’alça cada any com Paul Newman a la pel·lícula La llegenda de l’indomable dels cops rebuts i camina molt digna convertida en la urbanització més valorada de Menorca, amb milers de banyistes vinguts de tot el món i havent estat escollida per un portal immobiliari com el tercer lloc més demandat d’Espanya a l’hora de comprar una segona residència. Serà molt difícil canviar aquesta percepció negativa quan participen en el linxament els propis interessats que l’haurien de defensar i que mosseguen la mà que els alimenta. A la darrera reunió de l’Associació de Propietaris de Cala Galdana hi vaig veure un nou esperit i un desig de reconvertir aquesta situació injusta alimentada per totes les institucions. Ho aconseguiran? Paul Newman acaba morint a la pel·lícula i la novia d’Algendar acaba embogint convertida en una bruixa.
SARONGA. Nom del primer i únic hotel alçat a Cala Galdana amb la complicitat del règim franquista i que va destrossar la façana marítima de la platja més polida del món. Nom que podria venir de sarong, peça de vestir llarga, de cotó o de seda d’origen malai.
