Itziar Lecea / Ciutadella – El comtat de Torre-saura, dins la segona branca Olives, abasta del 1818 al 1995. Aquest és el període pel qual navega el nou llibre de Talaia Cultura, l’empresa que gestiona les visites i el patrimoni de la casa senyorial, i que han escrit els historiadors Alberto Coll Arredondo i Antonio Camps Extermera. Tanmateix, segons Coll, amb qui hem xerrat per extreure l’essència de l’escrit, comenta que “és també una història de Ciutadella, i de la part humana de les persones que van passar per aquesta casa.”

“Torre-saura. Història del comtat de Torre-saura durant el període de la segona branca Olives (1818-199)” és un llibre en tres parts, com comenta l’autor. “Una primera per entendre com esdevé la noblesa, els orígens dels Olives, ja que partim de relacions i condicions de noblesa des del segle XIV; i la història dels comtes, especialment dels tres darrers. I una darrera part dedicada al patrimoni històric de l’edifici: de les obres, de l’arxiu documental, de l’arxiu musical, de la biblioteca, de l’arquitectura.”

Comencem pel final de la història. Com va esdevenir la Fundació i com es troba el títol del comtat?

El 1995 morí el darrer comte de Torre Saura, Josep Maria Olives i de Ponsich. Tot i que, l’any 1999, Carlos de Salort, cosí del darrer comte, va reclamar el títol nobiliari, que va passar a mans seves. Tanmateix, els béns queden en mans de l’home de confiança del comte, Juan Valero Fortuny. Va ser ell que, pensant en el futur d’aquest patrimoni, crea l’any 2012 la Fundació José Maria Olives i de Ponsich, comte de Torre-saura, que inclou el patrimoni del que hi quedava del comtat, ja que bona part s’havia venut. En els moments de màxim esplendor, a finals del segle XIX i principis del XX, el patrimoni compilava més de 30 llocs, unes 50 cases, patrimoni a Barcelona… era, sense cap dubte, la fortuna més grossa de Menorca.

Així, es centra en la història d’aquesta branda dels Olives només?

La idea del llibre era poder escriure la història d’aquesta branca dels Olives, però, al mateix temps, vam tenir clar que venia determinada per un context històric que no es podia obviar. Els Olives tenien privilegi de noblesa, probablement, des del segle XIII o XIV. Com tantes famílies nobles, van intentar tenir unions familiars entre elles, per mantenir i fer créixer el seu patrimoni. En el cas d’aquesta casa, hi va haver dues circumstàncies en aquest sentit. La principal és que van absorbir tot el patrimoni de la família Quart, que eren una de les famílies nobles més importants de Menorca i que, per matrimoni amb les darreres filles Quart, desapareix. És curiós que l’escut de Torre-saura, la meitat és del llinatge Quart. Així, hem vist com el llibre havia de contar, no només la història d’aquesta branca Olives, sinó la història d’una època molt determinada.

Què en destacau d’aquesta època?

El llibre comença explicant com funciona la noblesa i la divisió territorial de l’illa, on intervenen molts de factors. Alguns de coneguts, altres, de molt curiosos. Sabem, per exemple, que després de l’assalt turc van desaparèixer moltes famílies, pel que segurament hi va haver qui que es van apropiar de terres de llinatges desapareguts. O durant l’època anglesa, els nobles es van posicionar a favor d’Espanya perquè els respectava la propietat, ja que els anglesos expropiaven terres i propietats per entregar-les a colons que venien a Menorca. La casa de Torre-saura també va tenir molt de protagonisme durant la guerra civil, que va ser incautat, i va acabar per ser la comandància de l’exèrcit republicà. També es menciona el dret insecular, que volia dir que es triaven pels càrrecs públics per sorteig. D’aquesta manera, hi ha diversos comtes que van ser alcaldes de Ciutadella, alguns tenint protagonisme pels moments importants que ha viscut la ciutat; com va ser Gabriel Olives, que es va trobar amb la tirada de les murades i l’eixample de Ciutadella. Hi ha moltes circumstàncies que rodegen la història, pel que hem fet també menció a tot aquest context històric.

En són protagonistes només els Olives?

Dintre de l’apartat de la història de la família, rallam d’altres protagonistes, que són totes aquelles persones relacionades amb la casa, com van ser personal que feia feina al palau o pagesos que van fer feina als llocs del comtat. De fet, a la presentació han vingut representants d’aquestes generacions. Ens interessava molt aquesta part, perquè és la part humana de la història, i han sortit noms de gent que ha estat important. Però vam calcular que, en 500 anys, han passat milers de persones per aquí, entre criats, personal de la casa, pagesos i famílies. És una mostra de què és un homenatge, no només al comtat, sinó a totes les persones involucrades amb la casa.

Hi ha molta informació, així, que segurament dona per una recerca més profunda.

El llibre el veiem com un començament, que serveix per donar una visió global de la importància del comtat. Però amb els arxius i registres que es conserven, podríem indagar moltíssim més, convertint-se en una feina de vida. Hem de tenir en compte que aquesta publicació, tot i haver estat feta per Talaia Cultura, ha estat impulsada per la Fundació, que persegueix l’objectiu, entre altres, de fer difusió de la història i patrimoni del comtat. Amb les visites que organitzam, vam iniciar aquesta tasca, i l’hem seguida amb aquest llibre, que s’ha convertit també en una història de Ciutadella, on es xerra de la noblesa, dels ancestres del comtat, del desenvolupament de la ciutat, de persones que hi han fet feina…I és una història que s’allarga durant tres segles. Però com comentava, és només la introducció, perquè tenim documentació per molt més.

La referència digital del patrimoni de l’arxiu

Una de les feines que estan fent des de Talaia Cultura per ajudar a divulgar el patrimoni de la Fundació del comte de Torre-saura és la de referenciar digitalment els documents dels arxius i la biblioteca. Una tasca ingent, per la quantitat de documentació que hi ha, però que està començant a donar els seus fruits, ja que és gràcies a aquestes referències que altres historiadors han anat a cercar fonts a la Fundació pels seus treballs. Coll comenta que hi ha centenars de mils de documents, que tot i no ser publicats digitalment, sí que comencen a tenir la referència digital pública.