L’INFORME MAR BALEAR 2024 presenta dades actualitzades sobre els diversos tipus i l’estat dels Espais Marins Protegits (EMP) i els seus beneficis. El nou capítol inclou els següents indicadors: Reserves Marines d’Interès Pesquer, Xarxa Natura 2000, seguiment de peixos en EMP i nombre d’immersions de busseig recreatiu en reserves marines.
La biomassa es multiplica
La comunitat de peixos vulnerable a la pesca demostra creixements en la biomassa i en el nombre d’espècies a la gran majoria d’Espais Marins Protegits de la mar Balear. En alguns EMP la biomassa s’ha multiplicat per 3 (Illa del Toro) o per 4 (Illes Malgrats) entre els anys 2005 i 2022. No obstant això, en una de les zones estudiades (Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera) s’observaren lleugers decreixements, mentre que en altres la biomassa no va augmentar tan significativament. Això podria ser causat per diferències en els hàbitats presents, que podrien haver estat menys favorables segons el tipus de fons i la seva extensió, i/o per una menor restricció pesquera i/o una menor vigilància. Per exemple, al Parc Natural de s’Albufera des Grau, amb menys restriccions pesqueres, es va registrar la menor biomassa de totes les zones d’estudi.
L’increment en les poblacions de peixos ha convertit els EMP en zones més atractives per al busseig recreatiu, i el nombre d’immersions ha augmentat de 12.735 l’any 2005 a 75.936 l’any 2023.
Molts estudis científics demostren que la protecció de la mar Balear beneficia econòmicament sectors com la pesca, el busseig i el turisme. El seguiment d’indicadors d’EMP, com l’estat de les poblacions de peixos, és crucial per maximitzar aquests beneficis i orientar la gestió cap allà on sigui necessari.
Superfície protegida
Pel que fa a la superfície de les Reserves Marines d’Interès Pesquer, des del 1982 ha augmentat fins a assolir els 674,2 km², la qual cosa representa el 0,93 % de la mar Balear*, mentre que les zones de pesca prohibida comprenen només un 0,06 %. Això queda lluny del compromís del Govern espanyol d’establir un 10 % de la superfície marina amb un alt nivell de protecció.
Al temps, les superfícies marines declarades Xarxa Natura 2000 també han anat augmentant des de l’any 2006, assolint 11.733,04 km² en l’àmbit estatal i 1.057,79 km² en l’àmbit autonòmic l’any 2023. Això no obstant, moltes d’aquestes zones, talment com les Reserves Marines d’Interès Pesquer, no disposen de plans de gestió adequats per a la protecció d’hàbitats i espècies; en concret, el 99,9 % en l’àmbit estatal i el 48 % en l’àmbit autonòmic.
S’ha de remarcar que fins ara tots els càlculs de la Xarxa Natura 2000 a les Balears incloïen àrees solapades entre zones estatals i autonòmiques, el que donava com a resultat una superfície protegida reportada superior a la real. L’Informe Mar Balear 2024 utilitza una nova metodologia que elimina aquests solapaments i ofereix un càlcul més precís. Segons aquesta nova metodologia, la superfície protegida de la Xarxa Natura 2000 en aigües exteriors (corresponents al Govern espanyol) és 1.886,85 km2 inferior al que s’havia reportat prèviament, el que representa una reducció del 14 %.
