L’àguila peixatera és una espècie amenaçada a escala nacional. Durant els anys 70-80 quasi es va extingir, quan sols hi quedaren unes 8 parelles a les Illes Balears.
Els últims anys els contingents de les Illes estan formats per 21-23 parelles, de les quals 4-5 es troben a l’illa de Menorca.
Les parelles solen pondre 3 ous, però poques vegades arriben a volar els 3 polls, en primer lloc, perquè algun ou no arriba a néixer i, en segon lloc, perquè si l’aliment escasseja, el poll o polls més petit/s solen morir.
També es poden perdre les niuades completes, principalment per molèsties humanes.
Aquest any s’ha produït un fet inèdit des que es segueix la reproducció des de l’any 1980, que ha estat que han volat 12 polls amb 4 parelles que han realitzat la posta. Això representa dues fites històriques: per una banda, que el 100 % de tots els ous posats han estat exitosos i, per una altra, que mai s’havia arribat als 12 polls.
Amb els 44 anys de seguiment abans d’aquest any, els polls volats han fluctuat entre 1 i 11 polls, la xifra màxima d’11 polls sols s’havia donat una vegada, essent la mitjana de 5 polls per any. A més, quant a la productivitat (polls volats per parella establerta), la mitjana fins ara havia estat d’1,15, quan el 2024 ha estat de 3,00.
Aquest any, l’escassesa de parelles reproductores ha estat compensada amb aquesta insòlita productivitat. Per norma, sols solen arribar a adults un 25 %, que és quan compleixen els 3 anys. Per tant, és previsible que, de la producció del 2024, tres nous exemplars s’incorporaran a l’estoc reproductiu de les Balears sempre que trobin l’hàbitat en bones condicions, especialment de tranquil·litat per poder-se reproduir, sense molèsties humanes.
Dos dels polls del 2024 han estat equipats amb emissors satel·litals i, després d’abandonar els nius, en pocs dies també van abandonar les Illes, fent el viatge de migració per trobar un lloc on passar l’hivern. En aquests moments un d’ells es troba a l’interior del sud la península Ibèrica i l’altre a la costa atlàntica del sud del Marroc. Aquest segon va migrar volant durant tota la nit sobre la mar, fet poc usual en aquesta espècie. Va volar 24 hores seguides i en aquest temps va recórrer 911 km. La tornada a les Balears es fa de forma anàrquica. Alguns ja tornen el primer any, però altres no ho fan fins al segon o, fins i tot, tercer any, que és quan ja es poden reproduir.
El seguiment de la reproducció està essent realitzat per la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), aquest any conveniat amb l’Agència de la Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca i amb la col·laboració del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del GOIB.
