Joan va néixer a Ciutadella el 28 de novembre de 1869, en plena Gloriosa. És el segon fill de Llorenç Arguimbau i Joana Ferrer. Conegut com en Botilla, ja de jove s’incorporà als negocis de son pare. Es casa el 1898 a Alcúdia amb Apol·lònia Oliver Moner (1874), coneguda de la família, ja que son pare d’ell tenia negocis a mitges amb el germà d’ella, una relació comercial Oliver-Arguimbau que es va mantenir en el temps. El matrimoni va tenir quatre filles i dos fills, dos van ser de nom Llorenç, ja que el primer morir essent petit. A més, Joan va tenir dos fills fora del matrimoni. Joan Arguimbau va ser un armador d’anomenada, amb fama de ser complidor i preocupat pel benestar dels seus treballadors. Entre la seva flora de vaixells, en propietat o com a soci, podem recordar els Apolonia, Arnaldo Oliver, Comercio, Estrella, Industria, María Luisa, Miguel Ortega, Lealtad, Lorencito, Pelayo i Rápido. Les principals relacions comercials les manté amb Barcelona, on viu el seu germà Francesc, també consignatari de vaixells i comerciant, amb Mallorca, on resideixen els Oliver i amb el sud de França, on un altre germà, Gabriel Arguimbau, hi fa llargues temporades, a més de la ja habitual amb Alger. Durant la Primera Guerra Mundial, la línia amb França va patir més d’un contratemps, com la goleta Industria, la qual el 1917 fou capturada per un submarí alemany, que la van enfonsar després d’havre confiscat el carregament i haver enviat la tripulació amb una llanxa a Marsella. Joan també va haver de fer front a alguns naufragis: del Pelayo a Alger (1917), del Miguel Ortega a Biniancolla (1926), de l’Apolonia a l’illa de l’Aire (1930). Cal a dir que en Joan no era només consignatari i transportista, també comerciava amb els productes que movia, com el blat. A causa d’això, va tenir més d’un problema, com l’assalt popular al Lorencito l’any 1918, en plena crisi de subsistències, o les crítiques per vendre blat al nord d’Àfrica quan a Menorca en faltava. Com a activitat econòmica complementària es dedicà al desballestament de vaixells al port de Ciutadella i al de Maó (Cós Nou). A Ciutadella va acabar el Canalejas (1932), que va donar lloc a la novel·la de l’escriptor francès, Eugène Dabit, “Els companys de l’Andròmeda”, traduïda al català per Joan F. López Casasnovas. Joan Arguimbau també fou promotor immobiliari i propietari, per herència familiar, de llocs i hortals, entre els que destaca el de Son Morro. Joan Arguimbau va morir a Ciutadella el 21 de desembre de 1937, a 67 anys. El seu fill Llorenç, el senyor de Son Morro, com el coneixíem nosaltres que hi vam fer feina, va seguir amb els negocis de la família i va desenvolupar una activitat social destacada, arribant a ser president del Cercle Artístic entre 1960 i 1968. Casat amb Catalina Bagur, va tenir quatre fills: Joan, Llorenç, José María i Pedro.
Nota: He fet l’article a partir del text del llibre “La família Arguimbau” (2024), fet entre Joaquim Farré Purroy, ja traspassat, Pilar Benejam Arguimbau i Llorenç Arguimbau Vivó. El llibre no s’ha comercialitzat, però el podran trobar a les biblioteques de Menorca.
