Itziar Lecea / Ciutadella – Avui, 20 de setembre, arriba a Menorca la 15a edició de la Mostra de Cuina Menorquina (des d’avui, 20 de setembre, al diumenge, 6 d’octubre), la cita per excel·lència amb la gastronomia de l’illa. De fet, és una de les dates que més gent atrau als restaurants, que han seguit la tradició fins i tot durant els anys de pandèmia, encara que fos amb les restriccions vigents. Arribar a la quinzena, suposa pel president de l’Associació de Restauració de CAEB Menorca -organitzadors de l’esdeveniment-, una mirada enrere. I una reflexió pel futur.
Si féssim un repàs als 15 anys de Mostra, com diríem que va començar?
Va començar “a imagen i semejanza” de la mostra de Mallorca, tot i que allà l’han deixada de fer i ara estan intentant recuperar-la, fent-la d’una altra manera perquè allà és molt més gros. L’objectiu, però, era el mateix: promocionar cuina i producte de l’illa. En 15 anys, hem fet molt de canvis. Un de molt important va ser no donar l’obligació de fer menú Mostra.
Al principi fèiem sempre Menú mostra i Menú gastronòmic. El Menú mostra era una proposta de preu popular, tancat, amb un primer plat, segon i postres; mentre que el Gastronòmic era totalment lliure. Amb els anys, vam veure que la cosa agradava i anava bé, i alguns restaurants van començar a plantejar el fet de només fer Menú Gastronòmic, perquè els sortia més a compte pel tipus d’establiment, d’alta cuina. Ens ha passat que ara ens falten restaurants amb Menú Mostra, tot i que fer només el Gastronòmic ha donat entrada a molts de restaurants de molt alt nivell, el que va fer un salt qualitatiu molt gran a la Mostra de Cuina Menorquina.
A més, durant els darrers 15 anys han sortit moltes propostes gastronòmiques noves. Ha ajudat a la Mostra?
I tant! Açò ens ha afavorit, perquè hem tingut edicions amb fins a 39 participants, a banda que ha ajudat a fer ressorgir la cuina menorquina. Que, al final, era el nostre objectiu, que la cuina menorquina fos present a les cartes dels restaurants.
Un altre salt qualitatiu, pel que fa a vendre l’esdeveniment, va ser professionalitzar-ne la promoció, perquè al principi ho fèiem tot noltros, de manera amateur. Ho vam voler fer més espectacle, per poder atraure l’atenció. De fet, hem sortit molt més fora, hem fet presentacions a Mallorca, i també hem fet esdeveniments dins vaixells.
Intentam estirar les dates cap a finals de temporada, entrant ja dintre de l’octubre. A més, tenint en compte que enguany la temporada no està anant com aquests dos darrers anys, pot afavorir que es pugui tancar bé l’estiu.
Tota la feina de promoció és per convidar a persones de fora de Menorca a descobrir la nostra gastronomia. Funciona, en aquest sentit?
Crec que és un dels esdeveniments gastronòmics més desestacionalitzadors que existeixen ara mateix. Evidentment, no venen centenars de persones, però cada any hi ha gent que telefona demanant per les dates, fan una escapada, fan un dinar o sopar i queden un parell de dies. A més, es xerra molt de Menorca, gràcies a aquest esdeveniment. Fa un parell d’anys vaig ser a una presentació a Eivissa d’un esdeveniment gastronòmic, i tots els que van intervenir, van posar Menorca com a exemple de promoció gastronòmica. Alguna cosa devem estar fent bé. Ajuda el fet que també s’hi estan sumant a la Mostra restaurants d’autor, que cada vegada en surten més.
També la inauguració és tot un esdeveniment.
Enguany l’hem feta a la Cantina de l’Illa del Rei. Sempre intentam escollir una ubicació relacionada amb un local de restauració, tot i que sempre és complicat perquè són dates que encara tenen molta feina. De fet, l’any passat ho vam fer al Centre Gastronòmic de Sant Diego d’Alaior, on vam oferir un petit tast fet per cuiners menorquins. A més, ens agrada poder moure la presentació a diferents bandes de l’illa, i enguany tocava la banda de Llevant.
La Mostra es rodeja de col·laboradors per tirar endavant. Segueixen els mateixos?
Sí, tenim els de sempre: Foodies on Menorca, Cómete Menorca, i alguns més que sempre solen col·laborar, així com algunes institucions. Estem fent feina per veure si podem fer una presentació a un restaurant de Mallorca per anunciar-la allà i anar a cercar públic de fora.
La Mostra aconsegueix posar la nostra gastronomia de relleu, més enllà de les nostres fronteres?
Crec que sí que hem contribuït a què es xerri de cuina menorquina. És una feina que hem fet en conjunt, de totes maneres, a la qual hi hem contribuït molts de sectors. De fet, aconseguir la Regió Europea de la Gastronomia va ser fàcil perquè el clima i caliu necessaris ja els teníem. Havíem integrat el tema cultural, la sobirania alimentària, que els restaurants anessin afegint plats menorquins… Tot hi ha contribuït, i la Mostra, també.
Almanco, interessa ara moltíssim més que fa quinze anys. No només entre els comensals que venen, sinó entre els restaurants que participen. Entre tots, hem augmentat la qualitat de la cuina menorquina i se li està donant el valor que realment té.
La cuina menorquina, segueix essent la tradicional, que a vegades no és tan fàcil trobar?
Sí que hi ha restaurants populars que fan plats de tota la vida. Però també hi ha cuiners que en fan noves versions. Tot es cuina menorquina, al final, i lo bo és que s’han incorporat a les cuines molts de productes que abans no s’empraven. Com, per exemple, el cuixot, que no es veia mai. O, no fa massa, vaig provar un calamar farcit amb botifarró blanc. Estem donant sortida a coses que no s’empraven. A banda, hem de tenir en compte, a més, l’estacionalitat de molt de producte, i el valor que volem aconseguir amb la Mostra és la importància que tenen moltes receptes, que són molt senzilles, però que són molt nostres.
Passa que, si mires xarxes socials, qualsevol que no conegui la nostra gastronomia, es pensarà que els menorquins menjam llagosta cada dia, i no és així. Hi ha altres plats per ressaltar, i que segurament sorprendran més. A banda que tenim uns grans professionals per presentar aquestes receptes.
Alguns d’aquests grans professionals, també molt joves.
Són capaços a fer autèntiques filigranes. Està sortint una pedrera de joves cuiners de Menorca, que s’estan professionalitzant a les millores escoles, que ajuden a mantenir el caliu i la qualitat. Com és el cas d’en José Maria Borràs o en Pau Sintes. Estan triomfant amb vint-i-pocs anys, i es venen molt bé, cada un dins el seu estil. Està clar que, de relleu, en tenim!
