Mercedes Utzet i el seu llegat a Menorca El Museu Diocesà de Menorca presenta un conjunt de l’obra de l’artista

 

Conjunt de les obres artístiques que hi havia a la Catedral.

Miriam Triay / Ciutadella – Mercedes Utzet és un d’aquells noms femenins de la història que passaren desapercebuts. Tot i la seva labor restauradora de part de les obres que decoraven la Catedral, per encàrrec del bisbe Pascual. O de la seva tasca docent com a professora del col·legi de la Companyia de Maria, a l’avinguda Jaume I El Conqueridor de Ciutadella. Sent la mestra de moltes filletes amb aspiracions artístiques, com la reconeguda Catalina Camps, autora dels escuts del Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella, juntament amb J. M. Pasarius.

Segons el que ens explica Josep Gornés, gestor del Museu, “tota l’obra coneguda d’Utzet que es troba actualment aquí, al Museu Diocesà. Però no sabem gairebé res d’ella. No se n’ha parlat mai, i per molt que cerquem informació, és mínima la que hem trobat”.

‘HO VA PINTAR UNA RELIGIOSA’
Així, va ser remenant algunes de les esglésies del municipi de ponent, que es trobaren una sèrie d’obres guardades. Algunes d’aquestes estaven firmades per M. Utzet. Però moltes altres, eren d’autoria desconeguda, i apareixien firmades, segons ens explica Gornés, com: ‘Lo pinto una religiosa’. Per tant, “a més d’ignorar-se l’origen i la informació més bàsica d’aquesta persona, també s’ignoraven algunes de les obres que havia fet. Unes que, com dic, ara tenim exposades al Museu, perquè tothom les pugui conèixer”.

És gràcies a la informació del Bolletí Oficial de l’Església -on s’expliquen les obres de restauració fetes després de la Guerra Civil, per part del Bisbe Pascual-, que se sap que les obres són d’ella, tot i no aparèixer signades com a tal. Unes que, demostren, “a través de la seva tècnica i estil, que era una persona amb escola. De fet, una de les poques coses que sabem és que va ingressar a l’escola Massana de Barcelona, on va rebre lliçons de dibuix i pintura del professor Borrell i Nicolau”.

Un dels dos quadres del baldaquí. Foto: Josep Gornés.

UNA TASCA CABDAL
De la seva obra coneguda, destaquen dos quadres de grans dimensions destinats al baldaquí que formava part del presbiteri de la catedral abans de la darrera reforma de l’edifici. És més, i al mateix espai on estan penjats ambdós quadres, trobam una maqueta on es pot observar on se situava aquest baldaquí, perquè la gent pugui fer-se’n una idea -veure en el zoom de la primera imatge-. Les escenes representades són les dues principals profecies del sacrifici eucarístic: l’escena de Melquisedec i el vaticini de Malaquies.

També es poden trobar còpies, fotografies, de les obres que se situen al retaule del santuari de la Mare de Deu del Toro. En aquest cas, són quadres que acompanyen la fornícula on s’exhibeix la imatge de la Verge coronada: Sant Agustí, Sant Nicolau de Tolentino, Sant Pau el primer ermità i Sant Antoni abat.

A més de trobar diverses obres seves, sempre de temàtica religiosa, que actualment estan emmarcades i exposades en una de les sales del Museu, juntament amb algunes obres de la seva alumna més coneguda i predilecte, Catalina Camps. “Es tracta d’un conjunt de quadres de grans dimensions, en homenatge a la figura de Crist i de la Mare”.

Finalment, i encara que no es trobi al Museu, ni el real ni la còpia, també se sap que és seva la pintura de la predel·la -o bancal, part inferior d’un retaule- de l’altar de la capella de Les Ànimes, a la Catedral.

“El conjunt de l’obra d’aquesta autora, llavors, es pot trobar al Museu Diocesà de Ciutadella. Però, a més, està col·locat de tal manera, que es forma un altre conjunt diferent, ja que també disposam, devora les dues obres del baldaquí, de quatre figures que se situaven damunt de les columnes d’aquest. Així, a través de la maqueta també mostram on eren aquestes, i conformam el conjunt del que hi havia a la Catedral. Donant-li un sentit”.

Obra del retaule del santuari de la Mare de Déu del Toro. Foto: Josep Gornés.

LA IDENTITAT PERDUDA
De Mercedes Utzet no sabem gaire cosa. Tot el que ens queda és aquest llegat artístic que deixà a Menorca. I la constància que instruí a diverses dones menorquines en l’art i la pintura. Entre aquestes alumnes, també trobam a Maria Sintes. Cal destacar en aquest sentit, i com ja explicarem a l’especial de Sant Joan, que ambdues, tant Nina Camps com Maria Sintes, foren les primeres autores dones de les carotes de les festes. Dones que mai abandonaren aquesta passió, l’art. I que aprengueren de Mercedes Utzet.

Se sap que deixà Menorca el 1955, per anar a Catalunya, concretament a Calella, on continuà la seva tasca. Després d’aquest moment ja no han trobat més informació sobre l’artista. No se sap on era ni què més va fer. De fet, tampoc se’n sap l’origen. Però el que sí que se sap, i gràcies al Museu ara es pot admirar, és el seu important pas per l’illa, i el llegat que en deixà.

Hauser & Wirth Tardor 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.