El Pla de Mobilitat de Ciutadella preveu eliminar 253 places d’aparcament amb l’ampliació de voreres La conversió en plataforma única dels carrers que no compleixen amb la llei d’accessibilitat obligarà a sacrificar altres 163 places

Carrer Santa Bàrbara.

C.M / Ciutadella – El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que aprovarà aquest dijous el ple de Ciutadella contempla l’eliminació de 253 places d’aparcament a través de l’ampliació progressiva de voreres de la xarxa bàsica, una pèrdua d’espai per als cotxes que s’haurà de compensar amb la creació de noves places d’estacionament als afores. Aquesta mesura és una de les 25 propostes d’actuació incorporades al Pla (2023-2033) redactat per l’empresa DOYMO que rebrà la benedicció dels partits que tenen majoria al plenari, i també la que té un major cost estimat d’execució, 773.300 euros. La millora de l’accessibilitat i l’augment d’espai públic de qualitat s’aconseguirà a través de l’ampliació de voreres, tot reduïnt o bé l’espai destinat a la calçada en alguns carrers, o bé els mateixos aparcaments. Per exemple, amb l’ampliació de les voreres al carrer de Santa Bàrbara (entre el carrer Palau i Quer i la Plaça de Dalt els Penyals) suposarà la conversió en un carrer de sentit únic, ampliant les voreres, i la transformació de l’estacionament en bateria en un aparcament en cordó. Tot plegat, amb aquesta mesura es perdrien de l’ordre de 9 places d’aparcament.

Però on més se’n perdrien és en les operacions d’ampliació de voreres a costa de reduir els aparcaments d’alguns carrers. Al carrer Costa Quintana, per exemple, es proposa l’ampliació de les voreres, transformant l’aparcament en bateria del marge dret per un aparcanment en cordó. Això suposaria, d’entrada, la pèrdua d’unes 25 places d’aparcament. Aquest no és, però, l’indret de Ciutadella on més se’n perdrien. Al Camí d’es Degollador es proposa suprimir el cordó d’estacionament i ampliar les voreres amb l’espai guanyat. Com a conseqüència immediata, es milloraria, preveu l’equip redactor, la fluidesa del trànsit en aquesta via, que és una de les principals vies  d’accés al centre, però seria al cost de perdre unes 37 places més d’aparcament.

Aquí on més se n’eliminarien, però, és en l’operació prevista al Camí de Maó, on es proposa suprimir l’actual aparcament en cordó i un dels carrils del tram final per a permetre l’ampliació de les voreres. L’actuació no sortiria gratuïta, atès que es perdrien fins a 65 places d’aparcament.

Sa Muradeta.

L’operació prevista al Camí de Maó, on es proposa suprimir l’actual aparcament en cordó i un dels carrils del tram final per a permetre l’ampliació de les voreres, no surt de franc: es perden 65 aparcaments

Plataforma única
La conversió en plataforma única d’aquells carrers de la xarxa bàsica que no compleixen amb la llei d’accessibilitat i on la secció no permet diferenciar entre voreres i calçada obligarà a sacrificar, per altra banda, altres 163 places. Al carrer de sa Muradeta, per exemple, es perdrien de l’ordre de 49 places; el carrer de la Creu, que el Pla contempla com a part d’un itinerari entre el nucli urbà i l’estació d’autobusos, al voltant de 30; i al carrer Pere Martorell, per esmentar-ne només els més afectats, 20 més. Econòmicament, aquesta és una de les propostes amb un cost més elevat: 157.760 euros. Si bé, diu l’estudi, s’eliminen places d’aparcament, la tendència és a que cada vegada hi hagin menys cotxes per família i que l’aparcament vagi augmentant fora de la calçada.

Tant aquesta mesura, la conversió de carrers en plataforma única, com l’ampliació progressiva de les voreres s’aniran fent per etapes, a través de les dues fases marcades al Pla, la primera, entre 2023 i 2025, i la segona, entre 2025 i 2033.

Born per a vianants
La proposta estrella del Pla, però, és la conversió de la Plaça des Born en una zona de vianants. Aquí, es proposa: suprimir l’estacionament en zona blava que es troba a l’interior de la plaça, mantenint places reservades per a persones amb mobilitat reduïda, vehicles elèctrics i distribució urbana de mercaderies a la part més propera de la plaça dels Pins;  controlar l’accés en vehicle a la plaça amb un sistema de càmeres (residents, serveis i distribució de mercaderies en horari establert), que haurà d’estar integrat amb un sistema de control d’accés al nucli; limitar l’espai de circulació dels vehicles per la plaça, per evitar que circulin o parin a qualsevol lloc; dissenyar una plaça completament accessible, evitant els desnivells; i implantar diversos estacionament per a bicicletes al voltant de la plaça.

Hi haurà tres punts d’accés principal a la Plaça des Born, tots ells controlats per un sistema de càmeres: Plaça dels Pins, sa Muradeta i Joan Benejam

Nou sistema de circulació
Al voltant de la Plaça des Born s’implantarà un nou sistema de circulació. Hi haurà tres punts d’accés principal a la plaça, tots ells controlats per un sistema de càmeres de lectura de matrícules: Plaça dels Pins, sa Muradeta i Joan Benejam. Hi haurà, a més, un punt de sortida principal de la plaça per la Plaça des Pins, amb una càmera de control de sortida de lectura de matrícula.

Sa Muradeta es transformarà en un carrer de plataforma única de prioritat de vianants amb límit d’accés (només residents, autoritzats, serveis i distribució urbana de mercaderies dins l’horari establert) per tal de millorar les condicions actuals d’accessibilitat. Al carrer, s’elimina l’actual trànsit de pas.

El nou sistema de circulació obligat pels canvis a la Plaça des Born inclou també el canvi del sentit del carrer Nou de Juliol per tal de donar una sortida ràpida a aquells vehicles que accedeixin a la plaça per la Plaça dels Pins i el carrer Joan Benejam.

Així mateix, es preveu ampliar la zona de vianants a la Plaça dels Pins, a l’espai actualment ocupat per la parada de bus interurbà que es suprimirà quan els busos interurbans es traslladin a la Via Perimetral; deixar una bateria d’estacionament regulat a la Plaça dels Pins; i implantar un segon control d’accés abans de la costa de la Mar, per tal de controlar l’accés al port des de la Plaça des Born.

Camí escolar segur
El Pla redactat per DOYMO preveu, d’altra banda, destinar 3.000 euros a l’elaboració del projecte Camí Escolar Segur als diferents centres d’Educació Infantil i escoles del municipi per tal de fomentar la mobilitat a peu de la ciutadania.

Un cost molt semblant (3.440 euros) té la següent de les mesures descrites al PMUS: la implantació de la senyalització d’orientació per a vianants des de les bosses d’aparcament fins als principals centres d’atracció del municipi. Un dels objectius del Pla és evitar, tot just, que els vehicles del visitants accedeixin dins la xarxa urbana del municipi, poc preparada per a rebre un nombre important de turismes acumulats en hores punta. Per aquest motiu, aquesta actuació permetrà que els visitants que hagin estacionat al perímetre del nucli urbà pugui trobar el camí més directe i accessible fins al centre i zones de restauració i oci.

On es dedicaran més diners (24.440 euros, 2.420 euros per campanya i any) és en l’elaboració de campanyes i actes de promoció de la mobilitat a peu. L’equip redactor suggereix, dins aquesta mateixa línia, organitzar concursos per a fomentar aquest mode de transport més sostenible. Amb l’ajuda d’alguna APP que compti els passos realitzats, la ciutadania de Ciutadella podria participar en aquests concursos de manera fàcil i accessible. DOYMO proposa, per exemple, compensar als que més quilòmetres realitzin a peu amb premis relacionats amb la mobilitat sostenible (bitllets de transport públic, patinet/bicicleta elèctrica) o altres beneficis.

Carrer Pere Martorell.

Metre minut
També amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i fomentar l’espai públic de qualitat es proposa elaborar un plànol amb temps de desplaçament a peu entre els principals punts d’atracció (metre minut). La creació d’un metre minut o mapa sinòptic que mesura distàncies entre diversos punts i els temps mitjans que es triga a desplaçar-se per ells a peu es preveu que ajudi a donar visibilitat recorreguts de manera que es percebi la possibilitat d’arribar a peu a molts llocs sense necessitat del cotxe.

Un dels capítols més costos del Pla (536.000 euros) és la implantació de nous carrils bici per a seguir augmentant la oferta ciclable actual

Carrils bici
Juntament amb l’ampliació progressiva de la xarxa de voreres, un dels capítols més costos del Pla (536.000 euros) és la implantació de nous carrils bici per seguir augmentant l’oferta ciclable actual, prioritzant els carrils bici d’accés als centres educatius.

El PMUS conté, però, altres propostes. Per exemple, baixar al nivell de la calçada l’actual vorera bici de l’Avinguda Capità Negrete per tal d’evitar els problemes de seguretat viària actuals (37.500 euros). Es recomana, en aquest sentit, implantar un carril bici segregat, un per sentit de la marxa. En tot cas, per la intensitat mitjana diària de vehicles detectada en aquest carrer, no es recomana la coexistència entre vehicles motoritzats y bicicletes.

El llistat de propostes d’actuació del Pla inclou altres mesures, com la implantació d’estacionaments en forma de U invertida per a les bicicletes als principals equipaments del municipi i zones d’atracció; la posada en marxa d’un sistema de préstec de bicicletes municipal i de campanyes de sensibilització sobre l’ús de la bicicleta; i la instal·lació de senyalització d’orientació a les carreteres d’accés per tal de guiar als visitants a les bosses d’aparcament exteriors.

Carril bici del Camí de Maó.

Nou esquema de circulació
Al Pla es proposen tres canvis de sentit en les vies del nucli urbà. Els dos més importants són al Camí de Maó, que passarà a tenir sentit de sortida del centre urbà i, al corredor format pels carrers Lleida, Pere Cortés i Pere Martorell, que passarà a tenir sentit d’accés cap al nucli antic. El tercer canvi de sentit proposat es localitza al carrer de Sevilla, amb l’objectiu de donar accés al nou aparcament de l’Oar i, per a reduir el trànsit al tram final del Camí des Degollador. Els canvis proposats al carrer sa Muradeta desviaran la majoria del trànsit que actualment circulava per aquesta via cap a les avingudes de Contramurada.

 


El Pla contempla instal·lar sistemes d’aparcament en alçada als afores

Aquests sistemes de construcció modular, que permeten aixecar diverses plantes en gairebé dos dies, ja s’estan implantant en molts municipis de l’Estat

El Pla que l’equip de govern de l’esquerra duu a aprovació aquest dijous planteja la possibilitat d’implantar sistemes modulars d’aparcament en alçada a les noves bosses d’aparcaments perimetrals. La creació de nous aparcaments als afores ve exigida per la supressió de places d’estacionament a què obliguen algunes mesures del PMUS, com ara l’ampliació de voreres o la conversió dels carrers que no compleixen la llei d’accessibilitat en plataforma única.

Al document de propostes, al qual ha tingut accés EL IRIS, DOYMO explica que a molts municipis de l’Estat ja s’estan implantant aquest sistemes de construcció modular que permeten aixecar diverses plantes en gairebé dos dies. La instal·lació es pot ampliar o reduir i, fins i tot, si fos necessari, es pot traslladar de lloc. El seu principal avantatge, a més de la rapidesa de construcció, és la mobilitat, ja que l’aparcament es pot muntar i desmuntar sense causar cap impacte en el terreny on s’aixeca. Això suposa que, si en un futur, es decidís donar un ús diferent al solar, l’aparcament podria traslladar-se amb facilitat a un altre punt del municipi. De la mateixa manera, en qualsevol moment, i amb la mateixa facilitat es podria ampliar l’estructura existent, tant en alçada com en superfície, per a disposar de més places d’estacionament.

Nou sistema de regulació de l`aparcament
El Pla inclou també, entre les seves propostes d’actuació d’aplicació d’un nou sistema de regulació de l’aparcament amb tractament diferenciat per al forà i per al resident. Més en concret, es proposa un sistema amb 4 tipus de plaça:

Zona vermella: En aquestes places tothom és considerat forà. Són places de curta durada d’estacionament (2 hores màxim). Tots els usuaris hauran de pagar per estacionar i el límit per a tots serà de 2h.

Zona blava: Són places de curta durada d’estacionament (2 hores màxim). En aquestes places tots els usuaris hauran de pagar per estacionar i el límit per a tots serà de 2h, a excepció de les persones amb targeta de persona amb mobilitat reduïda. Les tarifes podran diferenciar entre forà i residents del municipi.

Zona taronja: El forà i el resident de Ciutadella, podran aparcar per mitja durada d’estacionament (4 hores màxim) a una tarifa inferior que la zona blava. El resident de la zona podran estacionar sense límit de temps, tot i que s’hauria d’establir que cada 15 dies s’hauria de moure el vehicle, per evitar una ocupació sine die de l’espai públic.

Zona verda: Ús exclusiu per resident de la zona degudament autoritzat i gratuïta. El resident de la zona podrà estacionar sense límit de temps, tot i que s’hauria establir que cada 15 dies s’hauria de moure el vehicle, per evitar una ocupació sine die del espai públic.

Les zones i carrers afectats per aquesta proposta son les següents: –

Zona vermella: actual zona vermella i escola de música.

Zona blava: actual zona blava, Passeig Sant Nicolau .

Zona taronja: Carrer Príncep / Oar / Passeig Sant Nicolau

Zona verda: Estacionaments dins el centre històric.

 


Foto: Miriam Triay.

Un accés al centre controlat per càmeres i lligat a una plataforma de gestió

Una de les propostes a les quals l’equip redactor proposa destinar més recursos econòmics (286.000 euros) és la crear un nou sistema de control d’accés al nucli antic. En essència, es proposa, mantenir la restricció actual però garantint-la mitjançant un sistema de control d’entrades i sortides per càmeres de lectura de matrícules, lligada a una plataforma de gestió. Es controlaran tant les entrades com les sortides per tal de poder conèixer l’horari d’entrada i sortida dels vehicles, una feina que DOYMO considera molt útil a l’hora d’assegurar que els vehicles de càrrega i descàrrega compleixen l’horari establert per aquesta tasca.

La plataforma haurà d’integrar-se de manera completa dins la plataforma de dades de vehicles de la Direcció General de Trànsit (ATEX5 o PID Plataforma d’Intermediació de Dades). Tots els equipaments necessaris referents al nucli s’instal·laran en el Centre de Control de la Policia Local.

Hauser & Wirth Tardor 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.